Per mesurar el creixement econòmic i el nivell de benestar d'un país s'acostuma a usar el PIB, que és la suma del valor de tots els béns i serveis produïts durant un any en un territori. Si aquesta xifra es divideix pel nombre d'habitants, tindrem el PIB o la renda per càpita. Són dades que permeten fer comparacions amb la riquesa d'altres països i veure com evolucionen. Així, segons Idescat l'any 2022 la renda per càpita de Catalunya era de 29.613 euros, la d'Espanya de 24.580 euros i la de la UE 28.820 euros. Si ho comparem amb anys enrere, veurem que els catalans hem perdut posicions relatives.
La renda per càpita és una xifra útil per avaluar com va econòmicament el país. Com més creix la renda per càpita sembla que el país va millor. Però cal tenir present que mentre uns sectors minoritaris de la població s'enriqueixen, hi ha molta gent que perd poder adquisitiu. Credit Suisse afirma que l'any 2021, l'1% de la població mundial tenia el 23,1% de la riquesa. Oxfam Intermón denuncia que a Espanya l'1% de la població té el 22,4% de la riquesa del país, i que el 10% en tenen el 53,8%, mentre que el 50% de la població només té el 7,8% de la riquesa.
Malauradament, la desigualtat econòmica i social està creixent arreu, cosa que crea tensions i contribueix a fer que el món vagi a pitjor. Com s’ha de mesurar el benestar? Per mesurar-lo, cal anar més enllà del PIB o el PIB per càpita, que són indicadors útils per mesurar el progrés material. Per mesurar el benestar cal tenir presents altres elements que són bàsics pel progrés social; l'accés a l'educació, els serveis de salut, la disponibilitat d'habitatges, l'estat del mercat de treball, les pensions, l'esperança de vida, etc. Són molts els indicadors de prestigi existents. Paga la pena destacar l'Índex de Progrés Social que publica la UE o l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU.
"A Espanya l'1% de la població té el 22,4% de la riquesa del país i el 10% en tenen el 53,8%"
Per analitzar la desigualtat de la renda disponible dels ciutadans d’un país el coeficient Gini és una bona eina. És un coeficient entre el zero i l’un, on el zero seria una igualtat perfecta, ja que tothom tindria els mateixos ingressos i l’un, indica que tot s'ho queda una sola persona. En dades de 2022, Eurostat ens mostra que el coeficient Gini de la UE era del 0,29, el d'Espanya del 0,32 i que pels països Nòrdics, que són els que tenen una desigualtat menor, el coeficient se situa quelcom per sobre del 0,25.
Ara la Generalitat de Catalunya acaba d'estrenar l'Índex de la Felicitat que ja fan servir altres països. El primer resultat ha sigut bo, 6,9 sobre 10, gairebé un notable. La política s’ha de centrar a millorar l'economia i la qualitat de vida dels ciutadans, per tant, a banda de fixar-nos en el PIB, hauríem de tenir present també els indicadors de benestar social. Queda molta feina per fer!