En poc temps i en diferents actes, he pogut escoltar la reacció de tres doctors del món econòmic quan se'ls ha preguntat pel context actual i fins a quin punt ens estem sortint de la crisi.
Tot i que apunten en positiu i es mostren prudents, els seus parers tenen matisos prou dissemblants, cosa que no ens ve de nou quan es tracta dels profetes de la "ciència humil" -eufemisme que serveix de presentació per a l'economia acadèmica i que alhora suposa una paradoxa en relació amb l'economia real, en què no hi té cabuda la modèstia.
La coincidència més gran, però, l'emmarco en el fet que tots tres prestigiosos professors han dedicat bona part de la seva resposta a parlar del fenomen creixent de la desigualtat, ominosament accentuada per la proppassada recessió. Sovint es parla que les anomenades classes mitjanes han pagat els plats trencats de la crisi; alhora, però, es vol ignorar el fet que d'altres s'han quedat sense el plat a taula.
Els mateixos tres tenors conflueixen en l'opinió que, per molt que els indicadors ens facin somriure, no es podrà dir que hem superat el declivi econòmic sinó solucionem el fenomen creixent de la pobresa i dels sense res. Una societat indolent amb les persones necessitades, iniqua i desdenyosa amb qui no té unes mínimes condicions de vida, és una societat malalta.
Ens hauríem de preguntar quan resoldrem la pobresa i no tant quan superarem la crisi. La segona equació no es pot desvincular de la primera. La resignació que han mostrat els uns i la displicència dels altres a l'hora d'abordar la maltempsada econòmica han de donar pas a una actuació efectiva i de resultats factuals -no només balsàmics- per fer front a un congost social cada dia més afonat pel rictus dels desesperats.
Ens hem afartat de parlar de la responsabilitat social, tant des de la política com des de l'empresa, amb més vocació que no pas amb intenció. És ara quan hauríem de passar a l'acció i empeltar en tots els discursos, però sobretot en totes les actuacions, els recursos necessaris per mitigar la inòpia d'un segment de la societat que, des de l'arrogància econòmica però també des de la "ciència humil", hem de recuperar com a contribuent, com a igual.
Tot i que apunten en positiu i es mostren prudents, els seus parers tenen matisos prou dissemblants, cosa que no ens ve de nou quan es tracta dels profetes de la "ciència humil" -eufemisme que serveix de presentació per a l'economia acadèmica i que alhora suposa una paradoxa en relació amb l'economia real, en què no hi té cabuda la modèstia.
La coincidència més gran, però, l'emmarco en el fet que tots tres prestigiosos professors han dedicat bona part de la seva resposta a parlar del fenomen creixent de la desigualtat, ominosament accentuada per la proppassada recessió. Sovint es parla que les anomenades classes mitjanes han pagat els plats trencats de la crisi; alhora, però, es vol ignorar el fet que d'altres s'han quedat sense el plat a taula.
Els mateixos tres tenors conflueixen en l'opinió que, per molt que els indicadors ens facin somriure, no es podrà dir que hem superat el declivi econòmic sinó solucionem el fenomen creixent de la pobresa i dels sense res. Una societat indolent amb les persones necessitades, iniqua i desdenyosa amb qui no té unes mínimes condicions de vida, és una societat malalta.
Ens hauríem de preguntar quan resoldrem la pobresa i no tant quan superarem la crisi. La segona equació no es pot desvincular de la primera. La resignació que han mostrat els uns i la displicència dels altres a l'hora d'abordar la maltempsada econòmica han de donar pas a una actuació efectiva i de resultats factuals -no només balsàmics- per fer front a un congost social cada dia més afonat pel rictus dels desesperats.
Ens hem afartat de parlar de la responsabilitat social, tant des de la política com des de l'empresa, amb més vocació que no pas amb intenció. És ara quan hauríem de passar a l'acció i empeltar en tots els discursos, però sobretot en totes les actuacions, els recursos necessaris per mitigar la inòpia d'un segment de la societat que, des de l'arrogància econòmica però també des de la "ciència humil", hem de recuperar com a contribuent, com a igual.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.