Cristóbal Colón ha repetit infinitat de vegades aquesta frase: “Nos batimos el cobre con los mejores”. Qui ho diu no és qui us imagineu a priori, malgrat compartir-hi nom i cognom. Estem parlant de Cristóbal Colón, fundador i ànima de La Fageda, i amb l’afirmació de l’inici remarca que els seus iogurts -els millors del món, com també acostuma a dir- competeixen de tu a tu en els lineals dels supermercats amb Danone. Té molt de mèrit, especialment si tenim en compte que la facturació de La Fageda és d’uns 30 milions d’euros en comparació a la dels 840 milions de la filial Danone Espanya i els 27.600 milions de la multinacional.
Canviem de territori: de la Garrotxa al Cap i Casal. El segon contracte de més envergadura de l’Ajuntament de Barcelona, després del de neteja i recollida de residus, és el Servei d'Ajut a Domicili (SAD) per un import bianual de 190 milions d’euros. Actualment, els quatre lots estan adjudicats a parts iguals: dos a Suara Cooperativa i dos a Servisad-Domusvi. Qui és qui? Suara és una cooperativa d’atenció a les persones que factura 120 milions d’euros; Servisad és una filial de Domusvi, companyia líder de serveis sociosanitaris a l'Estat amb una xifra de negoci de 750 milions, que pertany al fons d’inversió Intermediale Capital Group. Anteriorment, havia estat Clece amb una facturació de 1.800 milions i filial d’ACS amb un volum de negoci de 35.738 milions que també gestionava una part del SAD de Barcelona.
"La facturació de La Fageda és d’uns 30 milions d’euros en comparació a la dels 840 milions de la filial Danone Espanya"
Les xifres parlen per si soles i les comparacions són odioses quan veiem que aquestes dues empreses de l’economia social -de què n’hem d’estar orgullosos com a país- poden competir amb autèntics monstres, i això ens fa pensar que a vegades David pot guanyar Goliat. No obstant això, és important no caure en l’autocomplaença. La Fageda i Suara, que en el context de l’economia social es consideren grans empreses (tot és relatiu), són petites en relació amb el que és rellevant per la seva sostenibilitat, és a dir, tenir en compte el mercat on operen i els seus competidors.
Acceptar aquest principi de realitat -les coses són com són i els fets molt tossuts- ha de fer-nos adonar que les empreses d’economia social, en general, són molt petites i el grau d’atomització del sector pot comprometre seriosament la seva continuïtat a llarg termini. Per sobreviure i que el model (basat en les persones que defensen) guanyi espais de forma significativa, cal créixer i guanyar massa crítica d'acord amb integracions i aliances estratègiques. Potser no és sempre condició suficient, però segur que és necessària. És possible?
"Les empreses d’economia social, en general, són molt petites i el grau d’atomització del sector pot comprometre seriosament la seva continuïtat a llarg termini"
Al sector cooperatiu agroalimentari hi comença a haver moviments. Potser la delicada situació del món agrari, per dir-ho suau, acabarà fent de la necessitat virtut, i accelerarà processos. Els dos grans grups cooperatius del sector de la fruita a Lleida (Actel i Fruits de Ponent) han anunciat la creació d’una societat conjunta per integrar les seves activitats. Aquest fet deixa entreveure que tenen un pes molt important en el cooperativisme, però no és suficient el seu mercat. Per altra banda, la cooperativa Cellers Domenys, amb una trajectòria d’integració dels cellers de set pobles, torna a la càrrega, i ara fusiona el Celler de Bellvei, augmentant a vuit el palmarès. L’objectiu principal del soci viticultor és guanyar-se, com quan es va crear la cooperativa ara fa més de cent anys, i la integració és una bona manera per assolir-ho.
Tant de bo aquests brots verds s’encomanin al conjunt de les empreses cooperatives i d’economia social per poder continuar sent útils a la societat a llarg termini. La visió i determinació dels seus líders serà un factor clau. De segur que en els exemples que hem vist ha estat determinant.