La Unió Europea està passant moments estranys i té expectatives un xic complicades. Tant els problemes interns (el Brexit, l'estabilitat de l'euro, els relleus al BCE i a la Comissió, els governs euròfobs d'alguns estats membres...) com els reptes exteriors (l'esbojarrada guerra comercial iniciada per Trump, les pretensions expansionistes de Putin, els reptes climàtics, o els problemes demogràfics i migratoris...), prometen mesos moguts.
Molts no poden deixar de recordar l'ambient d'il·lusió, i fins d'un cert entusiasme, amb el que es va desenvolupar la construcció europea durant les dècades dels 60 als 90, i el contrast amb la paràlisi i la manca d'horitzons que estem veient aquests darrers anys. Arreu d'Europa ha aparegut un creixent sentiment de decepció respecte dels avantatges de l'existència de la Unió; sentiment en part justificat i en part alimentat cínicament per alguns grups polítics. No vull buscar culpables, però sí analitzar problemes i causes. Faig un curt i simplificat diagnòstic.
"Arreu d'Europa ha aparegut un creixent sentiment de decepció respecte dels avantatges de l'existència de la Unió"
El desequilibri entre la construcció de la unió comercial i la unió política; el retard entre la construcció monetària i la unió bancària i fiscal; la precipitada ampliació de membres sense haver aprovat una Constitució alguns de caràcter intern. Entre les influències de tipus més global destaco: la globalització asimètrica que ha afavorit més els sectors econòmics que els ciutadans; el corrent ideològic de desregulació i liberalització de l'activitat econòmica que ha produït la financierització de l'economia i ha donat poder als mercats per sobre de les autoritats polítiques; la reticència de molts poders estatals a entendre la necessitat de regulacions supraestatals per resoldre problemes globals... A l'hora de resumir tota aquesta complexa situació en una frase curta m'agrada dir que "l'actual desencís de bona part de la ciutadania té sobretot una doble dimensió: social i democràtica".
"A Europa hi ha ara països guanyadors i països perdedors"
Vull dir que després de dècades de creixement econòmic (fruit en bona part de la unificació comercial) i de progrés social (amb una clara i continuada reducció de les desigualtats i millores en els serveis del benestar), estem des de fa uns anys en una fase en la qual el creixement ha tingut molts entrebancs, i en la que, tant en moments de crisi com en moments de creixement, ha disminuït la redistribució i han anat augmentant les desigualtats dins de molts dels països, i s'ha estroncat el procés de convergència de les economies dels diferents estats. Hi ha ara països guanyadors i països perdedors, cosa que no passava en l'etapa anterior. La consciència d'aquesta realitat, tant a escala individual con a escala col·lectiva, ha creat la dimensió social del problema.
Davant d'aquesta situació els ciutadans pensen que les autoritats haurien d'actuar amb mesures polítiques, reguladores o fiscals; però es troben en la dificultat de saber quines són les que tenen la responsabilitat de fer-ho, ja que aquelles que han estat elegides democràticament en el seu país donen la sensació d'impotents, sovint amb raó però a vegades com excusa, i les que necessàriament han d'actuar en l'àmbit europeu no han estat escollides prou democràticament. Aquesta dimensió democràtica exigeix avançar urgentment però selectivament en la construcció política.
Poden intuir moltes propostes que no puc pas explicar ara. Deixo algunes pistes: institucions europees més democràtiques a través d'eleccions directes i amb més obligació de rendiment de comptes; major respecte a la diversitat en les àrees de caràcter identitari; fiscalitat europea amb transferències fiscals entre estats a través d'inversions en infraestructures equilibradores; major regulació dels mercats financers; major control de les actuacions monopolistes de grans empreses; reformes fiscals per a una major redistribució; lluita real contra el frau i l'elusió fiscals; més vigilància en l'admissió de nous membres si no accepten els principis fonamentals de la Unió.
Veurem què passa els pròxims mesos...