Una crisi no és un sistema intel·ligent amb capacitat de discernir les conductes bones de les dolentes, com tampoc és cert que posi cadascú al seu lloc. La piconadora d'aquest darrer sexenni ha estat implacable amb els uns i els altres, amb els que havien fet els deures i els que no els havien fet; amb els més contributius i amb els més rancis.
Aquests darrers anys, en plena maltempsada, les probabilitats d'èxit han afavorit aquells models de negoci que, de la mateixa manera que pretenen l'eficiència i la competitivitat, promouen la responsabilitat social i el compromís amb l'entorn. Però no sempre ha estat així. No sempre les bones pràctiques obtenen el retorn que caldria esperar.
Els comptes de resultats no sempre són agraïts amb la cultura d'empresa i no solen reflectir les praxis més curoses. Els nostres directius saben que l'ètica no és un actiu que decanti favorablement el balanç; s'equivocarien si fomentessin un comportament condiciós per aconseguir una major rendibilitat. Ells han entès que els codis ètics són ineludibles perquè han de trobar-se intrínsecs en l'operativa i en l'estratègia de l'empresa, sense excepció.
La governança empresarial ha d'adoptar l'actitud ètica en totes les decisions, amb la mateixa preeminència que insereix el seny i el criteri. Quin és el retorn? No hi ha retorn perquè no és una inversió; el resultat és l'equilibri, l'equitat, tot allò que fa sostenible el model social. L'empresari ha d'assumir aquest compromís i ha de fer-se responsable de què la seva organització no només obeeixi les normatives sinó que, a més, actuï en la passarel·la de les bones maneres.
El problema és que no estem sols i costa trobar un pam de net. L'escenari és massa propens al joc brut i sobretot a la presència de tafurers, jugadors de males arts, amb cartes marcades per la cobejança i segells d'usura, amb especuladors i arribistes. És aquí on ha d'actuar l'aparell de l'Administració, procurant un marc en què l'exercici de l'ètica no suposi un desavantatge ni un greuge competitiu.
Els codis de bones pràctiques no es poden regular per llei però es poden imposar per la raó. De la mateixa manera, farien bé les factories universitàries i les escoles de negoci en inculcar els codis ètics, no tant com una assignatura del pla d'estudis sinó com una consigna inherent en totes les assignatures.
Aquests darrers anys, en plena maltempsada, les probabilitats d'èxit han afavorit aquells models de negoci que, de la mateixa manera que pretenen l'eficiència i la competitivitat, promouen la responsabilitat social i el compromís amb l'entorn. Però no sempre ha estat així. No sempre les bones pràctiques obtenen el retorn que caldria esperar.
Els comptes de resultats no sempre són agraïts amb la cultura d'empresa i no solen reflectir les praxis més curoses. Els nostres directius saben que l'ètica no és un actiu que decanti favorablement el balanç; s'equivocarien si fomentessin un comportament condiciós per aconseguir una major rendibilitat. Ells han entès que els codis ètics són ineludibles perquè han de trobar-se intrínsecs en l'operativa i en l'estratègia de l'empresa, sense excepció.
La governança empresarial ha d'adoptar l'actitud ètica en totes les decisions, amb la mateixa preeminència que insereix el seny i el criteri. Quin és el retorn? No hi ha retorn perquè no és una inversió; el resultat és l'equilibri, l'equitat, tot allò que fa sostenible el model social. L'empresari ha d'assumir aquest compromís i ha de fer-se responsable de què la seva organització no només obeeixi les normatives sinó que, a més, actuï en la passarel·la de les bones maneres.
El problema és que no estem sols i costa trobar un pam de net. L'escenari és massa propens al joc brut i sobretot a la presència de tafurers, jugadors de males arts, amb cartes marcades per la cobejança i segells d'usura, amb especuladors i arribistes. És aquí on ha d'actuar l'aparell de l'Administració, procurant un marc en què l'exercici de l'ètica no suposi un desavantatge ni un greuge competitiu.
Els codis de bones pràctiques no es poden regular per llei però es poden imposar per la raó. De la mateixa manera, farien bé les factories universitàries i les escoles de negoci en inculcar els codis ètics, no tant com una assignatura del pla d'estudis sinó com una consigna inherent en totes les assignatures.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.