Aquest dilluns 20 s'ha celebrat la Jornada sobre Economia Industrial'15 que organitza la Fundació per la Indústria. La jornada arriba en un moment en què les magnituds macroeconòmiques han millorat sensiblement respecte a l'edició de l'any passat i amb unes perspectives positives de creixement econòmic pels pròxims anys.
Certament, l'activitat productiva creix, es crea ocupació, la renda disponible bruta, si bé molt tímidament, va augmentar un 1,4% per primer cop en cinc anys, si bé encara és inferior en un 10% a la de l'any 2009, mercès a l'augment de l'ocupació. El consum de les famílies s'ha incrementat, si bé a costa de menys estalvi, ja que si el 2014 la capacitat d'estalvi mitjà fou del 9,7% de la renda disponible bruta, el 2013, l'estalvi arribava al 10,4%.
Ara bé, la millora de les perspectives econòmiques no va acompanyada de disminucions significatives de la taxa l'atur, per la manca de creació de llocs de treball, ni per una millora de la qualitat de vida i seguretat dels ciutadans, ja que els nivells de retribució salarial no s'han incrementat, la precarietat no ha disminuït, les taxes d'atur són enormes, per sobre del 24% en l'àmbit de l'Estat i hi ha una notòria escletxa entre el cost de la vida i els ingressos de les famílies.
Crear de forma vigorosa ocupació, millorar les retribucions salarials i possibilitar el progrés col·lectiu requereix recuperar el pes de la manufactura el PIB (si bé en valor absolut l'any 2014 s'ha superat l'aportació que tenia a l'inici de la crisi), prenent com referència, en primer lloc, el 29% que era l'aportació de la Indústria al PIB català, el 2007 havia baixat al 22%. En segon lloc la manifestació de la Comissió Europea relativa que "l'Europa del segle XXI necessita revertir la tendència a la pèrdua de pes de la indústria en el total del PIB dels països de la Unió, com l'única solució per aconseguir un creixement sostingut amb més ocupació i de millor qualitat... tot establint com a objectiu augmentar el pes de la indústria al 20% del PIB l'any 2020".
Un creixement Industrial que, com explicità el Sr. Josep Bombardó, president de la Fundació per la Indústria, és transcendental per la seva capacitat de generar, absorbir i difondre tot tipus d'innovacions, així com mercès al fet que "estira" i "arrossega" altres sectors ha de permetre equilibrar el territori. Reequilibrar el territori comporta millorar la qualitat de vida dels ciutadans en permetre de forma simbiòtica: viure, treballar i desenvolupar-se professionalment i personalment. També permet avançar en la sostenibilitat en disminuir la mobilitat innecessària en moure els productes i serveis i minimitzar la mobilitat de les persones.
En tercer lloc, distribuir el teixit productiu a la llar de tot el territori català permet augmentar la renda disponible per igual nivell d'ingrés, arran del diferencial de costos bàsics en les grans conglomeracions urbanes i les ciutats no massificades, utilitzar les infraestructures i instal·lacions disponibles per la geografia catalana i alliberar recursos econòmics associats a les despeses per mantenir els aspectes associats a la massificació.
Reequilibrar el territori és, conseqüentment, assegurar un creixement sostenible, estable, integrador i assegurador, que els beneficis arribin a tots els ciutadans, frenar el creixement de la desigualtat, el deteriorament del medi ambient, la sobreexplotació dels recursos naturals fruit de la concentració i massificació.
De ben segur, són inqüestionables els beneficis del reequilibri territorial, ara bé, assolir-ho requereix una decidida actuació per part de les Administracions, unes actuacions que en opinió dels industrials que han assistit a la Jornada d'Economia Industrial implica considerar la política industrial com política d'Estat, definida i gestionada a llarg termini, sense qüestionar-les per canvi de Govern o prioritats ideològiques que els inspiren.
I també, en primer lloc, en fugir de les iniciatives i polítiques que incentiven la concentració i centralisme, tot incentivant la implantació de noves iniciatives en el territori i considerant les peculiaritats de les àrees/zones industrials existents.
En segon lloc, esdevé requerit descentralitzar l'Administració, no les Conselleries, perseguint l'objectiu de què per cada àrea industrial o d'activitat el temps d'interacció amb l'Administració tendeixi a ser el mateix, acceptant que totes les administracions locals poden ser finestreta de la Generalitat; en tercer lloc pensar i interactuar amb el teixit productiu real, acceptant les asimetries dels problemes existents en funció de la ubicació, tot ajustant les polítiques amb criteris de transversalitat a nivell sector-zona geogràfica.
Per últim, en quart lloc, potenciar el teletreball i la telepresència, incentivant el seu ús per part de les organitzacions, des de les diverses poblacions de més de 30.000 habitants. Tot un conjunt d'actuacions que obliguen a la cooperació competitiva entre tots els agents, tot recordant que "no és que la indústria tingui futur, el futur és la Indústria" en paraules de Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes.
Certament, l'activitat productiva creix, es crea ocupació, la renda disponible bruta, si bé molt tímidament, va augmentar un 1,4% per primer cop en cinc anys, si bé encara és inferior en un 10% a la de l'any 2009, mercès a l'augment de l'ocupació. El consum de les famílies s'ha incrementat, si bé a costa de menys estalvi, ja que si el 2014 la capacitat d'estalvi mitjà fou del 9,7% de la renda disponible bruta, el 2013, l'estalvi arribava al 10,4%.
Ara bé, la millora de les perspectives econòmiques no va acompanyada de disminucions significatives de la taxa l'atur, per la manca de creació de llocs de treball, ni per una millora de la qualitat de vida i seguretat dels ciutadans, ja que els nivells de retribució salarial no s'han incrementat, la precarietat no ha disminuït, les taxes d'atur són enormes, per sobre del 24% en l'àmbit de l'Estat i hi ha una notòria escletxa entre el cost de la vida i els ingressos de les famílies.
Crear de forma vigorosa ocupació, millorar les retribucions salarials i possibilitar el progrés col·lectiu requereix recuperar el pes de la manufactura el PIB (si bé en valor absolut l'any 2014 s'ha superat l'aportació que tenia a l'inici de la crisi), prenent com referència, en primer lloc, el 29% que era l'aportació de la Indústria al PIB català, el 2007 havia baixat al 22%. En segon lloc la manifestació de la Comissió Europea relativa que "l'Europa del segle XXI necessita revertir la tendència a la pèrdua de pes de la indústria en el total del PIB dels països de la Unió, com l'única solució per aconseguir un creixement sostingut amb més ocupació i de millor qualitat... tot establint com a objectiu augmentar el pes de la indústria al 20% del PIB l'any 2020".
Un creixement Industrial que, com explicità el Sr. Josep Bombardó, president de la Fundació per la Indústria, és transcendental per la seva capacitat de generar, absorbir i difondre tot tipus d'innovacions, així com mercès al fet que "estira" i "arrossega" altres sectors ha de permetre equilibrar el territori. Reequilibrar el territori comporta millorar la qualitat de vida dels ciutadans en permetre de forma simbiòtica: viure, treballar i desenvolupar-se professionalment i personalment. També permet avançar en la sostenibilitat en disminuir la mobilitat innecessària en moure els productes i serveis i minimitzar la mobilitat de les persones.
En tercer lloc, distribuir el teixit productiu a la llar de tot el territori català permet augmentar la renda disponible per igual nivell d'ingrés, arran del diferencial de costos bàsics en les grans conglomeracions urbanes i les ciutats no massificades, utilitzar les infraestructures i instal·lacions disponibles per la geografia catalana i alliberar recursos econòmics associats a les despeses per mantenir els aspectes associats a la massificació.
Reequilibrar el territori és, conseqüentment, assegurar un creixement sostenible, estable, integrador i assegurador, que els beneficis arribin a tots els ciutadans, frenar el creixement de la desigualtat, el deteriorament del medi ambient, la sobreexplotació dels recursos naturals fruit de la concentració i massificació.
De ben segur, són inqüestionables els beneficis del reequilibri territorial, ara bé, assolir-ho requereix una decidida actuació per part de les Administracions, unes actuacions que en opinió dels industrials que han assistit a la Jornada d'Economia Industrial implica considerar la política industrial com política d'Estat, definida i gestionada a llarg termini, sense qüestionar-les per canvi de Govern o prioritats ideològiques que els inspiren.
I també, en primer lloc, en fugir de les iniciatives i polítiques que incentiven la concentració i centralisme, tot incentivant la implantació de noves iniciatives en el territori i considerant les peculiaritats de les àrees/zones industrials existents.
En segon lloc, esdevé requerit descentralitzar l'Administració, no les Conselleries, perseguint l'objectiu de què per cada àrea industrial o d'activitat el temps d'interacció amb l'Administració tendeixi a ser el mateix, acceptant que totes les administracions locals poden ser finestreta de la Generalitat; en tercer lloc pensar i interactuar amb el teixit productiu real, acceptant les asimetries dels problemes existents en funció de la ubicació, tot ajustant les polítiques amb criteris de transversalitat a nivell sector-zona geogràfica.
Per últim, en quart lloc, potenciar el teletreball i la telepresència, incentivant el seu ús per part de les organitzacions, des de les diverses poblacions de més de 30.000 habitants. Tot un conjunt d'actuacions que obliguen a la cooperació competitiva entre tots els agents, tot recordant que "no és que la indústria tingui futur, el futur és la Indústria" en paraules de Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.