D’entrada, tots estaríem d‘acord que l’objectivitat hauria de ser un tret inherent en la redacció de diccionaris, com a textos acadèmics que són, que volen donar una informació precisa i neutra de les diferents entrades que contenen. La realitat, però, és que el redactor sempre està immers en un context específic que pot afectar, probablement de manera inconscient, la redacció de les definicions i també la tria de les entrades o altres informacions complementàries, com els exemples o les marques valoratives de les denominacions.
I no estem pensant només en aquells diccionaris que ja s’han creat per donar una visió particular de l‘autor, sovint satírica o humorística, dels quals trobaríem molts exemples. D’entre els clàssics, podem esmentar el Diccionari del diable, d’Ambroise Bierce (1842-1914), amb definicions tan personals com la de captaire ("qui ha confiat en l'ajuda dels amics") o la de telèfon ("invenció del dimoni que suprimeix alguns dels avantatges de mantenir a distància una persona desagradable"; pensem que Bierce era coetani de la invenció del telèfon). I més recent i proper, el Diccionari poc útil, de Toni Soler (1999), que no només innova en la definició sinó també en la denominació, amb mots enginyosos com biciós ("persona que professa una afició patològica per l'esport del ciclisme") o biril ("dues vegades masculí").
Cap diccionari pot escapar del tot a la subjectivitat. El cas de la Viquipèdia en seria un exemple previsible també, atès que intervenen infinites mans en la seva redacció i, tot i els múltiples controls humans i robòtics, són inevitables els biaixos ideològics. Com a exemple, només cal comparar la versió catalana i castellana de l’entrada 1 d’octubre, en referència al referèndum celebrat a Catalunya aquell dia. En la castellana: “En Cataluña, se celebra un referéndum de independencia, considerado ilegal por parte del gobierno español, convocado por la Generalidad de Cataluña, tras haber sido suspendido por el Tribunal Constitucional. El referéndum contó con más de dos millones de votos”. En la catalana: “Catalunya: se celebra el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb més de 2 milions de votants i amb violència per part del Cos Nacional de Policia espanyol i de la Guàrdia Civil espanyola”. Totes dues aporten informació verificable i objectiva, però la selecció és molt diferent.
Els diccionaris especialitzats no estarien exempts d'aquesta subjectivitat a l'hora de triar la informació que contenen i, especialment, la que no contenen
En els diccionaris acadèmics podem també arribar a descobrir el context ideològic, cultural o religiós del redactor anònim. Fins i tot en un diccionari tan acurat com el diccionari normatiu podem observar com els exemples traslladen una visió molt cristiana del món, hereva probablement del diccionari elaborat per Pompeu Fabra. És el cas d’exemples com Déu és el suprem autor de l’Univers (a l’entrada autor), La causa suprema, Déu (a l’entrada causa), Déu és el començament de totes les coses (a l’entrada començament), No hi ha sinó un sol Déu (a l’entrada sol), El nom dolcíssim de Jesús, regal dels cors (a l’entrada regal). I encara queda alguna reminiscència d’una perspectiva masculina del món, com a carabassa, en què la definició actual ("refús d’una noia a un pretendent") impedeix que jo, com a home, pugui donar carabassa a ningú, o saltejador ("home que salteja o roba en despoblat, pels camins"), que no concep que mai hi hagi pogut haver saltejadores.
Els diccionaris especialitzats no estarien exempts d’aquesta subjectivitat a l’hora de triar la informació que contenen i, especialment, la que no contenen. Per exemple, en el Diccionari enciclopèdic de medicina la presència de termes relacionats amb l’homeopatia és pràcticament simbòlica: en un diccionari amb més de 75.000 entrades, el mot homeopatia és esmentat únicament en vuit definicions i la mateixa definició de l’entrada homeopatia, amb un “hom suposa + condicional”, fa patents els dubtes que genera la capacitat curativa d’aquest mètode entre els redactors del diccionari: "Sistema terapèutic ((...)) que consisteix a tractar les malalties emprant, a dosis infinitesimals, substàncies que hom suposa que, a dosis més altes, produirien en l’home sa els símptomes que hom tracta de combatre". Res a veure amb els 400 termes del Diccionari d’homeopatia de Xavier Cabré, per exemple, amb una definició més neutra de l’entrada que dona nom al diccionari: "Mètode terapèutic consistent a tractar les malalties mitjançant l'administració de medicaments seguint el principi de la similitud".
Com veieu, doncs, la neutralitat absoluta no existeix, ni tan sols en els diccionaris més rigorosos i seriosos. De tota manera, no deixeu de consultar-ne i, si pot ser, més d’un: contrastant la informació, els biaixos ideològics que se us escaparan sempre seran molt més residuals.