Massa sovint els apòstols de la inevitabilitat tecnològica ens presenten de manera fal·laç aquestes dues accions com a antagòniques. El seu credo diu que els EUA són on són per la llibertat a l’hora d’innovar i la resiliència dels seus emprenedors. L’hi segueix allò de que “allà sí que es valora el fracàs”. Feu una passejada a Market Street a San Francisco, per davant de les oficines del que fou Twitter, i veureu desenes de sense sostre esperant una valoració que no acaba d’arribar. La lletania continua amb “com que a Europa no sabem innovar només ens queda regular” o en el seu defecte “la regulació mata la innovació”. Però com passa sovint amb les religions, els fets els porten la contrària.
La darrera ordre executiva de la Casa Blanca porta l’explícit nom de Ordre executiva sobre el desenvolupament i ús segur i de confiança de la intel·ligència artificial que casualment va sobre el desenvolupament i ús segur i de confiança de la intel·ligència artificial. Representa un punt d’inflexió en l’aproximació dels EUA a les polítiques relacionades amb les tecnologies emergents. La por d’arribar tard com en el cas de les xarxes socials és compartida amb la de la vella Europa. La sola existència d’una ordre d’aital calibre és el reconeixement de les profundes implicacions de la IA. El document de 100 pàgines estableix el marc de desenvolupament de la IA per tal que s'alineï amb l'ètica, la seguretat, l’equitat i l’explicabilitat. L'ordre és exhaustiva i tracta el cicle de vida de la IA des del disseny fins al desplegament, insistint en la transparència, la fiabilitat i l'adherència als valors democràtics.
La por d’arribar tard (per part dels Estats Units) com en el cas de les xarxes socials és compartida amb la de la vella Europa
Per a les empreses que treballen amb IA, això significa un canvi operacional. S’espera que les empreses integrin aquests principis guia en l'ADN dels seus sistemes d'IA; proves més rigoroses, mesures de privadesa millorades i una postura proactiva en la mitigació de biaixos. Tot i que això podria requerir més recursos, també presenta l'oportunitat d'establir estàndards globals, fomentant la confiança en solucions d'IA que podrien, al seu torn, obrir nous mercats i impulsar la innovació de manera segura i ètica. Nogensmenys l’ordre no obliga les empreses a fer públiques dades dels seus models com són el nombre de paràmetres o els conjunts de dades d’entrenament.
Per a les persones, l'ordre pretén ser una xarxa de seguretat. Aspira a protegir-nos envers els mals usos de la IA, com les invasions de privadesa, la discriminació i l’impacte negatiu en la feina. Promet posar barreres que no només previnguin el dany —recordeu l’impacte de les xarxes socials en els joves— sinó que també millorin l'experiència de l'usuari promovent la IA que salvaguardi els drets individuals i no la que els erosioni, la que augmenti les capacitats humanes, no la que les substitueixi.
A l’altra banda de l'Atlàntic, la vella Europa ja es va avançar al juny amb la proposta de llei europea de la IA, un esforç regulador monumental iniciat el 2021, previ a l’onada d’IA generativa actual, i que tocarà actualitzar abans no entri en vigor l’any vinent. L’aproximació europea és més granular i classifica la IA per llurs aplicacions: risc mínim, risc limitat, alt risc i risc inacceptable. Al primer nivell hi hauria els filtres de correu brossa i al darrer l’ús de marcadors biomètrics com el reconeixement facial. L’un com l’altre són emblemàtics del consens global (hola Xina?) que la frontera de la IA ha de ser navegada amb cura. Els qui van criticar el text europeu adduint que ofegaria la innovació tenen ara 100 pàgines d’ordre executiva per a rosegar.
"Els qui van criticar el text europeu adduint que ofegaria la innovació tenen ara 100 pàgines d’ordre executiva per a rosegar"
Aquests moviments reguladors desafien (un cop més) els mites del Far West desregulat dels EUA i els de l’Europa fortalesa de sobreregulació. Tant els EUA com la UE estan obligats a modelar la trajectòria de la IA d’una manera que protegeixi els ciutadans ai que lhora fomenti la innovació. Uns i altres demostren que regulació i innovació no són mútuament exclusives; ans al contrari, són forces complementàries que, quan s’equilibren, propicien un avanç tecnològic responsable i alhora beneficiós per a la societat.
Els EUA i Europa poden prendre camins diferents però comparteixen destinació comuna: una IA ètica que empoderi la societat, protegeixi els individus i contribueixi a la prosperitat econòmica de tothom. Això és un reconeixement explícit que l'era de 'mou-te ràpid i trenca coses' sublimada per les xarxes socials està cedint el pas a una fase més reflexiva i socialment atenta de governança tecnològica. El mite binari de regulació-innovació és cada cop més això, un mite.
El terreny en el que ens movem és en realitat un espectre que va des del control centralitzat de la innovació a la desregulació a ultrança. És en aquest espectre que tant els EUA com Europa estan calibrant el seu pols regulador per preservar un bé més preuat que el de la innovació: el del contracte social.