RBU: si no arrisquem serem zombis

El 2017 el professor Guy Standing va fer una conferència a Barcelona sobre el capitalisme de rendes. Abans de sortir a l’escenari per adreçar-se a un auditori de 500 persones, un periodista d’una tele el va agafar pel braç li va preguntar: “a banda de Barcelona, quina és la seva ciutat preferida?” L’economista li va respondre de seguida que Paestum, la ciutat fundada pels grecs al segle VII aC al sud de Nàpols. No ho va dir pels tres magnífics temples grecs, que ja ho justificaria, sinó per un cercle que hi ha a terra, ell lloc on s’asseien els 500 membres del consell a exercir la seva democràcia deliberativa.

Amb aquest record començava dilluns passat el professor Standing la xerrada inaugural de la jornada La renda bàsica universal i el futur del treball organitzada per l’Oficina de pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) de la Generalitat de Catalunya, al Palau Robert.

Venia encara més a tomb arran dels recents resultats de les eleccions europees, “hem perdut la capacitat de la democràcia deliberativa”, “estem perdent la capacitat de ser racionals, de ser liberals” i “com a conseqüència som més manipulables per neofeixistes, el que ha posat el món en crisi”. Es preguntava qui serà el proper: “Trump podria tornar, tenim feixistes a Rússia i a Israel, a qui li toca ara, a Alemanya, a França al Regne Unit?”. Segons Standing estem en un moment gramscià on “la vella esquerra són zombis i la nova dreta són tot homes i estan massa vius”.

Standing: “Hem perdut la capacitat de la democràcia deliberativa”

A banda de tenir-ho tot molt clar, també parla i ho fa tot molt clar; un gran comunicador a qui no li cal PowerPoint per a mantenir la gent enganxada a la cadira. “O comuniques o presentes un PowerPoint?”, pregunta: ell és dels primers. 

Molt bona jornada sobre RBU al @palaurobert.

Lliçó magistral del meu admirat Prof. Guy Standing de la @SOAS.

Taula rodona amb @Liliana_ArroyoM, @genisroca i Francisco Ramos.

Gràcies @rendabasicacat.

Encara hi podeu passar. pic.twitter.com/i8mpyYqFum

— Josep M. Ganyet (@ganyet) June 10, 2024

Standing és un reconegut economista laboral britànic i professor d'estudis del desenvolupament a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans (SOAS) de la Universitat de Londres. També és membre fundador i copresident honorari de la Basic Income Earth Network (BIEN), una organització no governamental dedicada a promoure una renda bàsica universal (RBU) per a tothom, d’on li ve la seva experiència sobre el terreny.

És un dels més ferms defensors de la RBU, argumentant que és un pas necessari per garantir la seguretat financera com a dret. Creu que crearia creixement econòmic i reduiria la pobresa. Avala la RBU com a mitjà per abordar reptes globals com la pandèmia de la covid-19 o l’ascens del feixisme. Argumenta que la RBU és factible i assequible per a tots els països, independentment de la seva situació econòmica. Seu és el concepte de precariat, la classe emergent de treballadors que es veu perjudicada pels baixos salaris i la poca seguretat laboral a causa de la globalització i l’automatització. Va encunyar el terme al seu llibre The Precariat: The New Dangerous Class (2011), un llibre de referència.

Exempció de responsabilitat: vaig conèixer Guy Standing a Davos després de veure la seva intervenció sobre RBU i em va captivar. Vaig córrer a comprar-me el seu llibre de RBU Basic Income: and how we can make it happen i he d’admetre que em va canviar la perspectiva sobre la tecnologia i el seu impacte en la societat. El llibre entra a l’examen; no només teoritza sobre com seria de maco un món on el PIB registrés el temps que passem fent créixer els nostres fills o visitant els nostres pares, sinó que les dades que aporta de l’impacte de la RBU són reals, d’experiments on ell ha participat.

"El llibre teoritza sobre com de maco seria un món on el PIB registrés el temps que passem fent créixer els nostres fills o visitant els nostres pares"

A la xerrada el professor va fer una pinzellada de casos d’èxit on ell ha participat. Va posar l’exemple del pilot a Madhya Pradesh a l’Índia, on la primera ministre Sonia Gandhi tenia por que els 12.000 recipients no es gastessin l’RBU en alcohol, drogues i tabac. El resultat: millores en l’autoestima, els ingressos, l’ocupació, la salut i sobretot en l’emancipació de les dones. Els resultats em fan plorar, reblava. Els exemples de pilots al Canadà, Anglaterra i Àfrica donaven els mateixos resultats. Per temes de confidencialitat no ens va poder dir res del seu darrer pilot al País de Gal·les, que sabrem a final d’agost. Això sí, amb un somriure d’orella a orella ens va dir que miréssim la seva cara.

I a Catalunya? En pot parlar amb coneixement de causa perquè ell és assessor de l’Oficina de pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) de la Generalitat de Catalunya. Doncs, en paraules seves: “Catalunya hi estava compromesa, el president Aragonès ho volia portar a terme, tot estava preparat. I qui ho va parar? Qui ens va deixar a mig camí? L’anomenada esquerra! Com pots ser d’esquerres si no vols que tothom tingui seguretat: són una vergonya! I us ho diu algú d’esquerres, orgullós de ser-ne i sense vergonya de dir-ho”. Us he dit que parlava clar.

Segons el professor, l’esquerra perd perquè ha perdut el sentit del futur, perquè no es creu que puguem tenir un futur millor. Ho explica al seu darrer llibre The politics of time, que completa amb The Precariat i Basic Income: and how we can make it happen, la seva contribució a posar l’RBU com un eix central de l’esquerra i com a condició necessària per a la nova política progressista: “No és una panacea, no és màgia, però no és impossible”. I això passa per reconsiderar què vol dir treballar, les paraules són molt importants sempre, quan ens hi va la vida encara més.

"Segons el professor, l’esquerra perd perquè ha perdut el sentit del futur, perquè no es creu que puguem tenir un futur millor"

I com sempre que volem trobar el sentit a les paraules —i a tot en general— hem de visitar Grècia. Els grecs tenien molt clars els conceptes de temps i els de feina que distingien més que nosaltres (clar que amb esclaus la cosa era més fàcil). Qui tenia ocupació eren els esclaus i els metecs. Els ciutadans de la polis, en canvi, feien feina; amb amics o amb la família, però no tenien cap ocupació. El temps que no estaven fent feina el distingien entre temps de lleure (skolé) i temps de vagarejar. El temps de lleure era el de l’educació, l’esport i el de la participació a la polis. Qui no participava de les coses de la polis —de la política— era considerat un idiotés, terme del qual deriva el nostre idiota.

Contràriament al que puguem pensar, el temps de vagarejar és fonamental per a la nostra formació. Cató deia que l’home no està més actiu que quan no està fent res, i tots sabem per experiència pròpia que l’avorriment és un gran motor de la creativitat. Pedagogs i educadors es lamenten de com els mòbils han robat l’avorriment a la canalla i estudis independents demostren el descens de la creativitat els darrers 50 anys. A banda, en les societats industrials i postindustrials capitalistes, si no tens ocupació ets un paràsit; pots fer molta feina —social, comunal, per la família— però si no surt al PIB no compta. El capitalisme nega el temps d’skolé que pels grecs antics era la riquesa més gran (reitero que la societat era esclavista).

El professor Standing proposa la RBU per poder recuperar aquesta skolé, aquesta educació i aquesta tasca comunal que porta a l’emancipació en el sentit dels grecs i de Hegel. L’educació no només serveix per tenir una feina que ens donarà diners: serveix per adquirir uns valors, entendre el món, la natura, la societat, en definitiva, per emancipar-se. La visió excessivament utilitarista que tenim de la feina ha empobrit l’educació i en conseqüència l’emancipació. La RBU és l'única manera de confrontar aquesta situació, l'única manera per fer reviure els comuns, la democràcia deliberativa i el sistema de distribució.

"En les societats industrials i post-industrials capitalistes, si no tens ocupació ets un paràsit"

I llavors arribem a Pla: “I tot això qui ho paga?” Segons Standing, la manera hi és. Tots sabem que les taxes ecològiques són massa baixes, que és el mateix que dir que l’estat paga bilions en subsidis a corporacions i rics; en cal una taxa al carboni de veritat. També hem d’arreglar els impostos sobre les propietats; no pot ser que propietaris de terres heretades que no han fet res per merèixer-les —més que la sort de néixer on han nascut— rebin ajudes europees que paguem entre tots. A Suïssa ho fan, al Canadà també; Espanya també ho ha de fer. També hem de parlar dels privilegis que es garanteixen a les flotes pesqueres europees que esgoten els recursos pesquers d’Àfrica fent que els més joves hagin d’emigrar a una Europa que els tanca les portes. “Els progressistes hem de ser radicals en la manera de pensar”.

Acaba amb una contundent cita que tots podríem signar: “Vull un futur millor per la nostra canalla. Si no arrisquem, serem zombis”.

PS: El llibre Basic Income: and how we can make it happen el vaig deixar a algú i no me’l va tornar. En tot cas feia temps que el volia rellegir i tenia pendent tornar-lo a comprar, i em dolia especialment no tenir-lo dilluns passat perquè  me’l signés. A la taula d’inscripcions hi havia alguns dels seus llibres a la venda. El vaig agafar, junt amb el seu darrer The Politics of Time, i em van dir que només es podia pagar en metàl·lic. Me’l va cobrar ell mateix.