La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet públic un estudi sobre el grau de compliment en l’adjudicació dels fons Next Generation. O sigui, com s’està repartint la rifa que ens va tocar arran de la pandèmia. Voldria fer, a aquest interessant estudi, algun cometari i també algun afegitó.
Espanya és un cas singular, com sempre. Recordin l’eslògan que va crear Fraga Iribarne als anys seixanta per promocionar Espanya a l’estranger: “Spain is different”. Llàstima que sempre sigui diferent per donar la nota. A euros equivalents del 2019, quan es van aprovar els fons, podem dir que a Espanya li toquen 140.000 milions. Grosso modo, 70.000 en préstecs i 70.000 en subvencions que no cal tornar. A diferència d’altres països, com ara Itàlia, Espanya només ha triat la part de l’almoina: les subvencions a fons perdut. De préstecs, res de res. És això dolent? No necessàriament. Podem dir que, al menys, el govern espanyol reconeix que Espanya no té capacitat per tornar cap mena de préstec. També cal afegir que Espanya és l’estat membre que més rep per càpita.
“El concepte de servei que tenen els nostres funcionaris -és a dir, assumir que el contribuent és el client- és gairebé nul”
L’informe de la Cambra és demolidor, al meu entendre, en un aspecte importantíssim: es demostra que el sector públic, el que ha de donar servei al contribuent, és d’un grau d’ineficàcia elevadíssim. Cosa que ja sabem tots. El concepte de servei que tenen els nostres funcionaris -és a dir, assumir que el contribuent és el client- és gairebé nul. Viuen en un altre món. Es per això que molts asseguren que els funcionaris espanyols -inclosos els catalans, esclar- són tot ateus ja que no creuen que existeixi una vida millor. Val a dir que el concepte “passar comptes” no s’aplica aquí, a casa nostra, gairebé en lloc. Menys a l’administració pública. Tampoc és d’estranyar. Els vicis, els hàbits també vessen de dalt a baix. I amb els polítics que tenim, que han de donar exemple d’eficàcia i diligència, es fa gairebé impossible gestionar l’aparell funcionarial amb autoritat moral.
En línies generals podem dir que els diners que han arribat de Brussel·les el 2022 no s’han assignat amb la diligència corresponent. En quin grau? En un 50% aproximadament. Però el repartiment -aquesta meitat dels diners que han arribat- no ha estat per a tothom igual. Resulta que el compliment de repartiment dels ajuts a les empreses públiques ha estat del 87%. Un cop més hi ha castes privilegiades. Jo no en tenia proves, però vaig mostrar fa unes setmanes els meus temors en aquest sentit. Ho trobaran a l'article Fons Next Generation: la fortuna de Pedro Sánchez. Em preguntava si els ajuts no anirien a parar, abans que res, al sector públic. Bé, ara ja ho tenim clar. Vostè no podrà, potser, acollir-se als ajuts per comprar un cotxe elèctric perquè el pressupost destinat a aquesta partida de Next Generation s’haurà exhaurit. Ningú ho sap!
"La transparència en com es distribueixen els fons Next Generation a Espanya és nul·la"
Quan parlàvem del compliment en el repartiment de fons (50%) no he volgut fer distincions entre govern espanyol i català, perquè no cal. Són equivalents. Un cop més espanyolegem. Ara bé, no queda clar a l’estudi de la Cambra el favoritisme públic a nivell català. Quina quantitat dels diners van a parar al sector públic i quants al privat. Al final ho sabrem. Em temo que, tenint en compte l’escassa simpatia pel sector privat que domina els governants catalans, la cosa no serà massa brillant.
La transparència en com es distribueixen els fons Next Generation a Espanya és nul·la. Sembla ser que mentre vagin a parar als temes que correspon, Brussel·les no protesta. I en això sembla que s’està complint – altrament Europa tallaria l’aixeta-. Ara, com ja vaig dir, si les ajudes al cotxe elèctric, per exemple, van a parar a mi o a renovar la flota del la Guàrdia Civil, això ja és un altre tema. Aquí es posa un cop més en evidència el nivell d’intervenció de la Comissió en els afers interns de cada estat. La Comissió vol que es facin X coses amb els fons Next Generation. Si ho fa el sector públic, les empreses de l’Ibex 35 o el sector privat, aquí no hi entren. Per desgràcia nostra.