No queda clar, per què donem tanta importància a les primeres vegades. Però el cas és que ho fem. Ens agrada rememorar-les i fer-les servir com a punt de partida, com a punt de comparació o com a fita. Ens recorden que ja no ens trobem en aquell moment de la vida on tot és nou i tot és experimentable, on tot està per fer i tot és possible. En certa manera, pot arribar a semblar dolorós ja no trobar-se al punt inicial on tot eren promeses i expectatives, i no hi havia errors ni pesos a la taula. Socialment, sempre s'ha donat molta transcendència a les primeres vegades, però, en realitat, només suposen la inauguració o obertura a tot el que ha de venir. De fet, potser és per aquest punt d'irreversibilitat que es consideren tan importants.
Les primeres vegades es recorden de manera dolça o amarga. La primera feina a la botiga de joguines, els primers amics al pati de l'escola, l'Enric, la Laia i en Roger, les primeres llars, el mas de la vall, les primeres paraules, papa i mama, o els primers amors, aquest últim mai no l'he tingut clar. Qui més qui menys, a totes ens agrada recordar les primeres vegades. Són especials, ens fan somriure ingènuament sobre el que va ser i que ja no és. Com la bola de cristall dels Manel, formen part d'aquella vida que no existeix perquè no va ser mai.
"Pot arribar a semblar dolorós ja no trobar-se al punt inicial on tot eren promeses i expectatives"
Aquelles històries que s'han quedat en un record perquè no van ser l'opció escollida, on resideix tot allò que hauria pogut fer. Mai ningú sabrà què hauria passat, si no haguessis marxat a Madrid. Què hauria passat si no visquessis a l'altra porta, si no l'haguessis visitat a Boston, si jo no hagués marxat a Amsterdam, si no tingués el cor trencat d'abans. En realitat, començo a entendre tot just ara, que ja fa anys que sóc conscient de com estimo fortament, que el repte més gran de l'amor és ser al mateix lloc en el mateix moment. Un cop tens això, la resta de la història s'escriu sola.
L'amor és una gran metàfora per a la resta de les coses de les nostres vides, segurament perquè es presenta d'una manera evident, no com altres fets que potser hem anat considerant rutinàries i simples. Hi ha moltes maneres de sentir amor, i hi ha moltes vegades on sentirem que ens estem estrenant en alguna cosa: una nova feina, un nou projecte personal, una nova criatura, una nova parella, una nova amistat o un nou quadre al menjador. Amb l'edat sentim que hi haurà menys primeres vegades, i també pensem que, passat el moment adrenalític de la primera joventut, potser ja no serem capaços de sentir aquestes emocions i sentiments un altre cop. Algunes persones abandonen l'esperança i l'espera, d'altres s'aferren a rememorar i magnificar el passat i algunes, il·luses per algunes i sentimentals per altres, continuen pensant que, si bé el nombre es reduirà, continuaran buscant, venerant i rememorant les seves pròximes primeres vegades, per molt que la mostra es redueixi.
"Amb l'edat sentim que hi haurà menys primeres vegades"
Així, quan vinguin els anys, obriran aquella capsa del menjador o aquella carpeta a l'ordinador amb fotografies de la seva infància, de la seva primera dent, dels seus primers records, de la seva primera caiguda en bicicleta, de la seva primera graduació, de la seva primera feina, de la seva primera parella, de la seva primera llar, la seva primera pèrdua, la seva primera promoció i la primera vegada que van mirar enrere i van veure que, si bé encara no eren velles, ja tenien moltes primeres vegades a l'esquena i, somrient en una cadira rotatòria, van pensar que aquesta també era, de fet, la primera vegada a la seva vida que miraven enrere, al seu passat, amb un somriure dolç, entendrit i nostàlgic.