La sequera va fer referent Israel. I Catalunya?

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que la sequera és el problema més greu i urgent de Catalunya i, que si no plou ara, l'estiu serà molt dur. La pregunta és: pot ser això una oportunitat per Catalunya?

El 2005 Israel va viure una situació molt similar que es va allargar fins al 2008. Les causes van ser simples: una disminució de les precipitacions, un creixement ràpid de la població i l'augment d'aigua en agricultura i indústria que van fer passar estralls a una població de nou milions d'habitants.

La conseqüència, 15 anys més tard, és que són referents en water tech i agro tech. Això sí, sense oblidar que el 55% d'Israel és un desert i està rodejat de dos més, la Judea i Aravá. A més, en els noranta era un país referent en la producció i exportació de taronges.

"Israel es va fer a si mateix a partir de la necessitat, mentre que Catalunya ho ha fet a partir de l'oportunitat"

Israel es va fer a si mateix a partir de la necessitat, mentre que Catalunya ho ha fet a partir de l'oportunitat. El govern, davant la sequera, va decidir actuar i més enllà de posar restriccions, que les van posar, van fer una aposta per la innovació i la tecnologia com a palanca de canvi basada en tres pilars: dessalinització, aigües tractades i reg per degoteig.

Per posar algunes dades damunt la taula:

1. Ara són líders mundials en dessalinització d'aigua del mar i aigua salabrosa construint cinc grans plantes dessalinitzadores al llarg de la seva costa mediterrània amb algunes de les més grans i avançades del món.
2. Aproximadament, el 85% de les aigües tractades per al país les han utilitzat per a l'agricultura, convertint-los en líders mundials en aquesta pràctica.
3. Són referents en el reg per degoteig i ha servit com a cas d'èxit per a altres zones àrides i semiàrides a tot el món.

"La seva filosofia d'innovar des de la necessitat els ha portat a convertir-se en el setè país més innovador del món"

Israel és el clar exemple de com grans problemes et poden portar a grans solucions. Tant és així que la seva filosofia d'innovar des de la necessitat els ha portat a convertir-se en el setè país més innovador del món, només per darrere de Corea del Sud, Singapur, Suïssa, Alemanya, Suècia i Dinamarca, segons Bloomberg. I sí, aquest va ser el punt d'inflexió.

El govern ha tingut un paper clau, apostant per aquest model, que els ha ajudat a fer una convergència entre allò públic i privat. El discurs ha estat clar: "vine i t'ajudarem a ser millors en allò que ens fa falta". La conseqüència: més de 400 multinacionals que tenen el seu centre d'R+D instal·lat, més de 550 signatures de capital de risc, més de 150 acceleradores i nou universitats públiques que aconsegueixen una gran atracció de talent i millores en aquelles àrees que consideren estratègiques. 

Catalunya pot mirar-se en el mirall amb Israel i adaptar el seu model en allò que tingui sentit. Si ells, sent una zona mig àrida i mig mediterrània i amb un entorn desfavorable, han pogut ser referents, nosaltres, que tenim un clima més favorable, a més d'una terra rica com les del Priorat, el Penedès o l'Empordà, també podem. Serà aquesta l'oportunitat que necessitàvem?