Una setmana a Threads que sembla un any

Threads és el clon de Twitter del que tothom parla. 100 milions d’usuaris en els primers cinc dies de vida és una fita que no havia aconseguit ni el mateix ChatGPT, que fins aquest cap de setmana ostentava el rècord d’adopció. I això que no està disponible encara al territori de la UE (hi ha manera de baixar-vos-el i fer-lo servir).

Nascuda el 5 de juliol d’enguany, Threads és una aplicació de publicació de missatges curts molt similar a Twitter. De fet s’assembla tant a Twitter, a Mastdon, a Bluesky i a moltes d’altres perquè Twitter va encertar tant en el disseny de la interfície per a la publicació de missatges curts que no hi ha espai per a la innovació en aquest sentit. La proliferació de clons de Twitter és només la demostració del seu encert.

Però, com sovint passa, allò rellevant no són les similituds —en aquest cas còpies descarades de funcionalitats i disseny—  sinó les petites diferències. Allò del Capità Enciam de que els petits canvis són poderosos, és en el cas de Threads més cert que mai: una col·lecció de petits canvis que poden generar un poder immens. Repassem-los.

"La proliferació de clons de Twitter és només la demostració del seu encert"

Threads en anglès vol dir fil. El nom afegeix al concepte de la xarxa que busca posicionar-se com una plataforma de diàleg —fils de conversa— més que de debat o de confrontació al voltant de temes polaritzadors. És per això que no hi ha encara etiquetes ni es pot buscar per contingut, només per nom d’usuari. Adam Mosseri, el seu cap i també el d’Instagram, té clar que no volen cometre el pecat capital de Twitter: el tot pel clic encara que el que provoqui a la llarga sigui un estrip social.

Meta té experiència en provocar estrips socials. De fet Facebook, amb l’ajut de Cambridge Analytica (i a l’inrevés) és el responsable directe de l’elecció de Trump, la xarxa del polze va ser instrumental en la massacre dels Rohingya i Instagram és responsable directe d’empitjorar la salut mental de molts joves del planeta amb problemes d’acceptació del seu cos, especialment noies.

"La xarxa busca posicionar-se com una plataforma de diàleg, més que de debat o de confrontació al voltant de temes polaritzadors"

Una altra de les diferències és el fet que Threads no s’hagi llençat a la UE. Les lleis de protecció de dades de la UE són molt estrictes amb la compartició de dades entre plataformes, en l’allotjament de les dades dels usuaris europeus i en les multes que aplica en cas que hi hagi una fuita de dades personals. El llançament d’un producte en fase beta d’aquesta envergadura és molt arriscat en un marc legislatiu com el nostre. I és bo que així sigui. Mosseri diu que malgrat que compleixen amb tots els requeriments de la llei volen esperar el dictat de les autoritats europees pel que fa a les darreres esmenes que s’hi han fet.

L’altre aspecte important és la integració amb Instagram. Una xarxa social al 2023 és molt difícil que s’enlairi. Grans jugadors com Google tenen experiència d’haver-se de menjar una xarxa social amb patates. El mateix Meta s’hagut d’empassar el metavers que havia de convertir la web en presencial. Threads parteix de la integració amb Instagram, no és una integració forta; els Threads no són una pestanya d’Instagram o pengen d’una foto que hi publiquem. Threads és una aplicació a banda però malgrat això hi podem fer servir el nostre usuari d’Instagram i tenir-hi els nostres seguidors que també s’hagin donat d’alta a Threads. No fa tan fred com quan arribes a una xarxa social nova.

Un gran avantatge d’aquesta integració amb Instagram és que el model de retribució que la xarxa aplica als seus influenciadors es podria portar a Threads. El taló d’Aquil·les de Twitter és el de la monetització dels continguts per part dels seus creadors. Instagram, com YouTube, TikTok o Twitch ho tenen resolt. Algú que generi bons continguts a una xarxa social basada en el text els hauria també de poder monetitzar. I aquí entra la potència de Meta: la publicitat.

Meta, junt amb Google, formen un duopoli que s’emporta el 50% del pastís publicitari digital global. De moment Threads no té publicitat, però Mosseri no amaga que en un futur n’hi haurà per tal de poder mantenir el servei gratuït. Les grans marques ja hi han començat a entrar. A ningú no se li escapa que d’aquí a no res als anunciants els sortirà una opció al seu panel de control que els permetrà enviar la seva publicitat a Threads de la mateixa manera que ara ho fan cap a Facebook o cap a Instagram. Fàcil, transparent i immediat. Quan Meta vulgui, Threads pot tenir tants anunciants com Facebook i Instagram. Mentrestant Twitter ha fet el camí invers: Musk i les seves matxades han espantat els grans anunciants que n’han fugit com de la pesta (a ningú no li agrada veure el seu anunci envoltat de missatges negacionistes). La visió de Musk de passar d’un model basat en la publicitat a un altre basat en la subscripció ha estat un fracàs: els 8 dòlars que val l’etiqueta de verificat l’han pagat pocs centenars de milers d’usuaris que li poden representar un 2 milions de dòlars al mes, la xocolata del lloro comparat amb els bilions que ha perdut en publicitat (són estimacions ja que des que Twitter no és pública no hi ha dades).

"Meta, junt amb Google, formen un duopoli que s’emporta el 50% del pastís publicitari digital global"

Però potser la diferència més essencial —per allò de que és invisible als ulls— és el compromís de que en una de les properes actualitzacions Threads farà servir el protocol ActivityPub, el mateix que fan servir xarxes com Mastodon, Tumblr, Wordpress o Medium. Això, a la pràctica vol dir que des de Threads podrem veure contingut que es publica a Mastodon, i en general a qualsevol xarxa que faci servir aquest protocol obert i descentralitzat, i a l’inrevés: els usuaris d’una xarxa i les altres podrem interactuar independentment d’en quina siguem. També implica que si un dia em canso de Threads i me’n vaig a una xarxa que també utilitzi ActivityPub m’emportaré tots els meus continguts i tots els meus seguidors.

Molts analistes no entenen el perquè d’aquesta decisió per part d’una de les empreses que més ha perjudicat la web oberta erigint tanques enormes al voltant dels seus usuaris. Recordeu que Instagram és l’anti-web en tots els sentits: un forat que et xucla, que et bombardeja amb vídeos curts que no t’interessen i que no et permet posar enllaços als comentaris perquè no puguis sortir-ne. Jo crec que s’explica per oposició. El Twitter de Musk és un espai absolutista —ell s’autoanomena absolutista “de la llibertat d’expressió”, però l’aplica a discreció— sense regles clares i on canvien a cada canvi d’humor de Musk. És comparable amb una república bananera on el dictador de torn et pot expropiar el que vulgui, controlar l’accés a la informació (si no pagues només pots veure 600 tuits) i afavorir els seus camarades. Meta, en canvi, amb l’ActivityPub renuncia a una part substancial del control sobre els seus usuaris. Tota una declaració d’intencions que té tant de política com de tecnològica.

Les darreres expressions de mascle alfa de Musk —reptar a Zuckerberg a un combat, a mesurar-se la cigala o dir-li banyut— són la visualització del declivi moral de la plataforma i el signe inequívoc de l’amenaça real que Musk percep en Threads. Aquest comportament s’entén millor sabent que Musk va deixar de pagar els servidors de Google, que els interessos del préstec de 44.000 milions de la compra l’han obligat a vendre accions de Tesla que n’ha fet baixar el valor i que el trànsit a Twitter ha caigut en picat des que se’n va fer càrrec amb la migració d’usuaris a Mastodon, Bluesky i ara a Threads.

"Les darreres expressions de mascle alfa de Musk són la visualització del declivi moral de la plataforma i el signe inequívoc de l’amenaça real que Musk percep en Threads"

Zuckerberg no és un sant, el que passa és que Musk l’ha fet bo, i mira que sortíem de molt enrere. La decisió d’utilitzar un protocol obert és molt rellevant: perquè es vol netejar la consciència, perquè té aspiracions polítiques i vol crear l’àgora, ara sí, planetària, perquè una nova xarxa el 2023 no té cap possibilitat de reeixir si actua com si fóssim el 2010 o pel que sigui. En tot cas, benvinguda. Zuckerberg no és sant de la meva devoció i fa anys que li veig una tendència que va més enllà de la tecnologia. La concentració de tant de poder en una sola empresa, Meta, no és cap bona notícia, gairebé la meitat de la població mundial utilitza un o més serveis de Meta, ja siguin Facebook, Instagram o Whatsapp. 

Threads ha fet en 5 dies gairebé la meitat d’usuaris de Twitter sense la UE. No és representatiu —s’han de veure quants hi continuem d’aquí a un any— però sí que és indicatiu del malestar que hi ha amb Musk i la seva política erràtica. Aquesta setmana mateix un líder talibà elogiava Twitter dient que a diferència de Meta la xarxa de l’ocellet no censurava les seves idees! Hi ha un rerefons ideològic en tot això: “Musk és el defensor de la llibertat” (“llibertat” segons talibans i neo-nazis) i en canvi “Zuckerberg ens censura la llibertat d’expressió” (“llibertat” de talibans i neo-nazis). Estic observant aquest corrent de fons aquests dies a Twitter. 

En aquest marc mental, si Threads fa el sorpasso no us quedi cap dubte que Twitter esdevindrà una xarxa refugi d’extremistes com ho són ja Gab, Parler, 4chat i 8kun, que totes presumeixen de llibertat d’expressió i de no moderació. Zuckerberg havia intentat comprar Twitter en vàries ocasions i sempre se li havia resistit. Ara Musk li ha regalat.