Quan pensem en les companyies que lideren l'avantguarda del futur tecnològic, les imaginem com a refugis de professionals amb talents excepcionals. Les mateixes empreses tecnològiques han fomentat aquesta imatge: veiem espais dissenyats específicament per portar la creativitat de persones brillants al màxim, cuidant a aquests individus amb habilitats gairebé mítiques com si fossin d'or, ja que són els mags moderns que converteixen en realitat qualsevol futur possible. No obstant això, un reportatge realitzat per la cadena de televisió CBN ha generat controvèrsia en revelar les deplorables condicions laborals dels programadors que treballen en l'àmbit de la intel·ligència artificial. Alguns d'aquests programadors van parlar d'esquena a la càmera i van explicar que prefereixen mantenir l'anonimat a causa de les possibles repercussions de treballar en un sector que tracta a les persones com si fossin línies de codi defectuoses. Van denunciar jornades laborals interminables, comparables a l'esclavitud, i constants pressions a canvi de salaris que freguen la misèria.
S'ha convertit en alguna cosa quotidiana o setmanal des de fa algun temps: estudis o informes de dubtosa credibilitat que parlen inevitablement sobre l'impacte negatiu que la tecnologia —i en particular la intel·ligència artificial— tindrà en l'ocupació. El més recent (i evidentment, ni serà l'últim ni el més científic) ho vaig veure al The New York Times, i després de llegir-ho completament, aporta poques novetats: presenta conclusions que ja coneixem o sospitem. Entre altres coses, afirma que més de la meitat de les ocupacions actuals estan sota la pressió de la intel·ligència artificial, la qual cosa tindrà un gran impacte en el mercat laboral, de manera directa i indirecta. De fet, la pèrdua d'ocupacions es concentrarà en professions o tasques amb salaris que no superen els 30.000 dòlars anuals, la qual cosa augmentarà encara més les bretxes en el poder adquisitiu.
"Més de la meitat de les ocupacions actuals estan sota la pressió de la intel·ligència artificial"
La cara i la creu no poden separar-se, formen una sola moneda: no pots triar una sense acceptar l'altra. És important mantenir això en ment si volem fer una anàlisi honesta i evitar sorprendre'ns per les contradiccions: una cosa i la contrària poden ser completament possibles. És cert que gràcies a la tecnologia s'estan desenvolupant noves oportunitats professionals, obrint futurs possibles difícils d'imaginar, i, al mateix temps, és veritat que aquesta mateixa tecnologia està destruint ocupacions de manera massiva, amb conseqüències catastròfiques. Així mateix, és veritat que moltes empreses estan desenvolupant models i cultures a escala humana, creant noves condicions per cuidar i fomentar el talent, però, en el mateix context i lloc, vam continuar aplicant regles pròpies de cultures basades en el control.
Enganxem la llista de la compra a la porta de la nevera i després li fem una foto amb el mòbil. Escrivim a mà missatges que se'ns ocorren en un tros de paper per més tard publicar-los a les xarxes socials. Sí i no. Però no.