Què està passant en l'àmbit de la direcció empresarial? Em venen fàcilment a la memòria, a tall d'exemple, casos d'auto-remuneracions en forma de plans de jubilació en el sector bancari que han provocat seriosos perjudicis a les entitats. Que no es prenen sovint decisions sense cap mena de lògica que acaben perjudicant seriosament les empreses? Què motiva aquestes accions?
Quantes vegades hem presenciat en una trobada amb amics o coneguts que algú manifesta sentir-se orgullós de fer compres sense IVA, de procurar pagar menys IRPF o maquillar l'impost de societats? Això només passa en aquestes contrades. Però el pitjor és que la persona que comet frau, esdevé el centre de la reunió, l'heroi de la vetllada, tothom l'escolta, i algú es pregunta com podria adaptar alguna d'aquestes mesures en la seva parcel·la personal. I ningú té la valentia de portar-li la contrària. Aquí piquem l'ullet als qui fan trampes, tolerem els que no juguen net.
D'incompetència, en el sector de les multinacionals en tenim, i molta. L'empresa Herbalife, obsessionada amb la ràpida generació de volum de negoci que poden proporcionar les estructures de venda piramidals ‐en les que tots són clients i venedors a l'hora, excepte el consumidor final, que normalment és inexistent‐ ha resultat ser un dels fraus més sonats de la historia dels EUA. Fundada a la dècada dels 80 i basada en el màrqueting multinivell (MLM) va patir una caiguda de més del 65% del valor de les seves accions quan es va saber que el principal client dels seus productes no era el consumidor final, sinó la pròpia xarxa de venedors. Una enorme xarxa amb l'únic objectiu d'obtenir comissions suculentes. Eren els venedors situats al final de la cadena els que compraven un producte que no acabarien venent gairebé mai a l'usuari final, atès que els avantatges del producte no estaven gens clars. L'enriquiment ràpid i fàcil fou el principal argument de captació de la xarxa comercial, amb perfils socioeconòmics poc afavorits.
J.V Foix, ja ho deia, "es quan dormo que hi veig clar"