El festival de música avançada Sónar ha fet 30 anys. El seu germà Sónar+D, la part de congrés del festival, ja en porta deu. Els que no hi hàgiu assistit us n’heu assabentat per força; ha obert telenotícies, informatius i seccions de cultura dels diaris. Els que hi hàgiu assistit segurament ja no us en recordeu i ja esteu pensant en l’edició que ve. “El festival ha envellit molt bé” deia a TV3 l’incondicional Ricard Castellet, a qui el seu company Clipster replicava amb un “nosaltres no tant”. Estic d’acord amb la segona part, però discrepo amb la primera: el festival no ha envellit, ha evolucionat. I nosaltres amb ell.
30 anys són prou com per veure’n la trajectòria i com per tenir una perspectiva prou ampla de com ha evolucionat no només el festival, sinó també la cultura d’on sorgeix. Comencem pel festival. El festival neix amb la voluntat de ser un referent internacional en l’àmbit de la música d’avantguarda. El nom amb el qual es va crear l’any 1994 era el de Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona. La unió d’art i tecnologia hi és des de la seva gènesi. Observeu que la paraula de moda d’ara fa 30 anys era multimèdia, una paraula que havia deixat de tenir sentit, però de la que se’n torna a parlar gràcies a les interfícies multimodals de la IA generativa (més sobre el tema un altre dia).
El festival no ha envellit, ha evolucionat; i nosaltres amb ell
És doncs en aquesta intersecció de música —art en general— i tecnologia avançada que el Sónar mira al món. I tecnologia és per definició evolució. I si és digital l’evolució és exponencial. En general els protagonistes de l’evolució no en som conscients. Podríem tirar enrere en la nostra línia d’ancestres sense apreciar canvis d’una generació a l’anterior. Arribaríem així a fa 6 milions d’anys on hi trobaríem l’ancestre comú que compartim amb ximpanzés i bonobos. Podeu traslladar aquest exercici a les diferents edicions del Sónar i fixar-vos en les tecnologies avançades de cada moment: Multimèdia, CD-Rom, Internet, la Web, la Realitat Virtual (encara que en parlem cada any, és més antiga que el Sónar), les superfícies multitàctils, el mapatge, les xarxes socials, la internet de les coses, el metavers, la Web3 i finalment aquest any la IA.
L’evolució de la tecnologia és també la de l’evolució de la cultura on neix, creix i es reprodueix el Sónar (als 20 anyets es va reproduir en Sónar+D). Cultura és una d’aquelles paraules que Marvin Minsky, un dels pares de la IA, definia com a paraula maleta: paraules que per si mateixes no signifiquen res, que contenen molts significats a dins, que n’hi afegim de nous constantment i que cadascú desempaqueta com més li convé. Per a Minsky, intel·ligència, consciència, emoció, memòria o pensar en són.
Podem considerar que una cultura és un conjunt de valors, regles, normes, patrons i mems compartits per un grup. Les cultures són les diferents respostes que l’evolució humana ha donat a les grans preguntes existencials. Com més cultures i més diverses, més respostes diferents tindrem i, per tant, més probabilitat de subsistir com a espècie. Les diferents respostes que diferents societats hem donat a la pandèmia de la covid-19, o les que maldem per donar a l’emergència climàtica, en són exemples.
Com a bona paraula maleta, aquesta definició està en constant revisió i entre els termes que hi hem afegit darrerament s’hi troben algorismes digitals. Fins fa quatre dies encara crèiem que la cultura era exclusiva dels humans fins que vam descobrir i acceptar que diferents grups de mamífers superiors també comparteixen valors, regles, normes, patrons i mems que transmeten entre grups i de generació en generació. Afegits ximpanzés, bonobos, orques i dofins a la maleta de cultura encara ens hi queda espai.
Als algorismes naturals que l’evolució ha programat en els nostres cervells en forma de codi genètic els humans hi hem afegit els de la cultura, que inclou els algorismes de la intel·ligència artificial (que ni és intel·ligent ni artificial). La IA, que ha protagonitzat l’edició actual del Sónar no és una intel·ligència equiparable amb una d’alienígena, com tants futuristes i marxants de la por ens volen fer creure, sinó que és una extensió de la nostra. Sense la nostra intel·ligència natural no hi ha intel·ligència artificial (us podria defensar la tesi que sense la nostra estupidesa natural, tampoc).
Sense la nostra intel·ligència natural no hi ha intel·ligència artificial
La imatge de l’edició d’enguany era tota una declaració d’intencions, fins i tot m’atreviria a dir que va més enllà de la intenció del seu creador i codirector del festival, Sergi Caballero. Amb les imatges dels cartells de 30 anys —fantasmes, gossos dissecats, famílies aznarianes amb incontinència, brasileres de revista, estacions de recerca Sibèria, Diego Armando Maradona, bessones à la Resplador— Caballero va utilitzar la IA per a reinterpretar les imatges de les 30 edicions anteriors. El resultat és un pastitx visual d’imatges que reconeixem, però que no només no acaben de ser perfectes sinó que ens resulten grotesques. No sé quina tecnologia van utilitzar Caballero i el seu equip, però si jutgem pel resultat el que és segur és que les dades d’entrenament van ser molt poques (tirant molt llarg 30 anys amb 10 imatges diferents per any? No res). Si haguessin utilitzat eines com Dall-E 2, Midjourney o Stable Diffusion les noves imatges s’haguessin generat a partir de les dels terabytes d’imatges amb les quals han estat entrenades i el resultat hauria estat perfecte i, per tant, un fracàs.
Els conjunts de dades amb les quals s’han entrenat les xarxes neuronals profundes de les plataformes comercials d’IA generativa, contenen imatges protegides per drets d’autor, per imatges d’autors a qui no se’ls ha demanat permís i obres i que no permeten obra derivada. Pot semblar anecdòtic però el tema va ser molt present a les xerrades, conferències i tallers del Sónar+D. Ho van reivindicar Daito Manabe i Yuya Hanai, dos dels membres del col·lectiu japonès Rhyzomatics que han alliberat un model de text a imatge que ha estat entrenat exclusivament amb imatges de domini públic, sense drets o que permeten obra derivada. Els resultats també defectuosos difereixen molt de les imatges hiperrealistes que ens generen els Midjourney i companyia. També va fer èmfasi en aquesta ètica de la IA Joost de Boo de la discogràfica per a robots Thunderdoom Records. El seu sistema de generació de música Waive.studio, basat en IA, només utilitza dades o bé que són generades pel seu equip o que són en el domini públic. Com a one more thing de la seva presentació va anunciar la digitalització de sons i música popular catalana lliure de drets perquè els creadors puguin utilitzar en les seves produccions amb IA.
En el vídeo del Sónar, en el gran model de Rhyzomatiks o en les produccions musicals de Thunderboom Records, el que hi veiem no són limitacions sinó una ètica de la IA independent que s’allunya del discurs catastrofista actual al voltant de la IA i el torna a portar al terreny d’on no hauria d’haver sortit mai. Si torneu a mirar el vídeo de la imatge del Sónar d’enguanyja no hi veureu errors grotescos i defectes de generació, hi veureu l’ètica de la IA. L’evolució sense ètica és involució. Ho afegim a la maleta de cultura.