Com ballarem la música feta amb IA?

Quin serà l'impacte de la intel·ligència artificial a les arts, en concret a la producció musical? Aquest és l'eix central del Sónar+D d'enguany. La trobada d'innovació i cultura digital que acompanya el festival de música, que enguany fa 30 anys, es demana sobre quines seran les implicacions culturals, ètiques, econòmiques i industrials de les noves eines i processos creatius vinculats a la IA.

En aquesta edició, que obre les portes aquest dijous dia 15 i fins al 17 de juny es pot veure, escoltar, tocar i debatre sobre com s'aplica la IA a la producció musical o audiovisual, alhora que s'abordaran les possibles amenaces de l'ús cada vegada més estès de la IA i s'estudiarà com protegir la propietat intel·lectual en aquesta nova realitat.

El grup d'investigació EKHO de la Universitat de Barcelona, liderat per la doctora Magda Polo, ha organitzat en el context del Sónar+D l'International Symposium on Soundscape, Advanced Music and AI (ISSAM) per parlar sobre els reptes de la IA en l'art i la música "com una eina més, no com una amenaça", explica.

Antònia Folguera, una de les comissàries del Sónar+D, apunta que la IA pot tenir reptes tecnològics i creatius pel que fa a la creació de música. La portaveu explica que per tal que un robot o una IA toqui bé el piano o compongui una cançó només cal dissenyar un sistema per tal que ho faci. "Aquest és un problema tècnic, però als músics la música feta per màquines no els sorprèn", afirma. Així, quan superem aquesta fase actual de "demo de la IA que estem vivint, segurament llavors sí que podrem resoldre reptes creatius", apunta l'experta.

Sergi Jordà, investigador del Grup de Tecnologia Musical (GTM) de la Universitat Pompeu Fabra, és del mateix parer quan afirma que ara mateix "la música que fa la IA no és avançada, és música retardada". Tot i això, és imparable.

Els problemes de la música creada per IA: dilució del valor de la música, problemes de copyright, penúria econòmica per als músics, homogeneïtat cultural i occidentalització de la música

Fa un any el GTM va fer una enquesta entre més de 80 experts internacionals en producció i educació musical relacionats amb la IA. "En aquell moment molt pocs experts apuntaven que la generació de música comercial seria rellevant. Actualment, pocs artistes afirmen fer servir IA per produir música. El que sí que sabem és que fa poc un grup d'experts va demanar una moratòria sobre la IA", diu Jordà.

La mateixa enquesta apunta que els problemes derivats de la música creada per IA poden ser: "Dilució del valor de la música, problemes de copyright, penúria econòmica per als músics, homogeneïtat cultural i occidentalització de la música, una pèrdua de diversitat".

En mans d'uns pocs

Si bé la recerca en IA està molt més avançada en text i imatge que no pas en música, per les seves dificultats tècniques, les big tech hi han invertit milions i recursos. Aquestes empreses s'han gastat milions en entrenar l'espai latent de les seves IA, alimentant els cervells d'aquestes màquines amb totes les dades que ha recollit a través d'un (o diversos) sistema sensoritzador. Fet això, la IA pot imitar els nostres processos de coneixement, com ara càlculs, reflexions, síntesi, etc.

Quan un músic fa música i produeix una cosa única sempre és a partir d'un seguit d'informació que hem arreplegat al llarg de la vida, com els dataset de les IA

Microsoft ja té programes que només amb un input musical generen acompanyaments, versions i fins i tot sons en directe; Open AI també en té la seva versió i Google ha llançat MusicLM, que permet generar música a partir de text. "La IA està en mans de tres o quatre, Microsoft ha invertit 10.000 milions de dòlars per impulsar ChatGPT -que consumeix cada dia 700.000 dòlars d'electricitat-, i Google ha fet servir tot YouTube per entrenar la seva IA, ningú no té accés a aquesta quantitat de dades per entrenar una IA", diu el professor.

Crear a partir del coneixement propi (o compartit)

La IA crea, com hem dit, a partir de coneixement, informació i dades preexistents que digereix per produir text, imatges o música. Diríem que tot el que produeix és derivat de quelcom preexistent.

Ara bé, quan un músic fa música i produeix una cosa única sempre és a partir d'un seguit d'informació que hem arreplegat al llarg de la vida, com els dataset de les IA. I sembla que als músics no els demanen royalties per haver incorporat informació al seu imaginari amb la qual compondrà música, però amb les màquines això aixeca altres temes. De qui són els drets de la informació que ha fet servir una IA per crear? A qui hem de pagar els royalties?

Així, les IA destapen qüestions ètiques i morals severes. "Amb les versions de sampling -treballs amb versions reconeixibles-, en la indústria musical durant els 80 no s'ha resolt gaire bé. Ara, la IA pot generar cançons amb la veu d'artistes coneguts, un tret identitari de cada humà. La IA ens permet cantar amb la veu de qualsevol persona", diu Folguerola. I en aquest sentit, Polo subratlla que "es pot arribar a suplantar la identitat, i això comporta un gran conflicte ètic".

La IA al Sónar+D | Sónar

Cobrar per ser copiat?

Segons explica la portaveu de Sónar+D, ja hi ha qui permet a artistes i autors retirar dels datasets de les IA les seves creacions. De fet, el 12 d'abril les Majors van demanar a les big tech que no volien que entrenessin les seves IA amb les seves músiques.

I això passa mentre s'espera que es desenvolupi alguna mena de plataforma blockchain per poder enviar a l'artista original la part de diners que toqui d'una obra creada per IA. Mentre això no passa, creix la precarització dels creadors. "Només un 0,4% dels artistes que són a Spotify viuen dels royalties de l'streaming", apunta Jordà.

La quantitat de música que existeix fa difícil que els artistes visquin exclusivament de la seva música. Internet n'està inundat i la cosa anirà a més. El 2019 Spotify rebia cada dia 40.000 cançons, el 2021 ja eren 60.000 cada dia i la xifra continua pujant. La IA amenaça d'inundar les plataformes amb música generada automàticament, però és que això ja està passant a la Xina i moltes de les cançons de jazz o chill de Spotify també són generades per IA. Ah, i Apple ja ha comprat una startup de generació musical per IA.

Jordà (GTM): "Només un 0,4% dels artistes que són a Spotify viuen dels royalties de l'streaming"

El gener del 2023 els artistes visuals van començar a queixar-se que les IA els copiaven les imatges, en música això encara no ha passat. "Tot hauria de formar part del domini públic, però vivim en un sistema capitalista en què s'inverteix molt de temps i recursos per fer música, i per tant és just que tothom sigui retribuït justament si es fa servir per a una obra derivada", aclareix Folguerola.

Una altra derivada de la creació de música amb IA és que la major part d'informació emprada per entrenar les IA provindrà d'occident, cosa que comportarà, probablement, una forta homogeneïtzació cultural.

La (llarga) història dels reptes tècnics

Les màquines han fet música des de fa dècades i la tecnologia s'ha utilitzat per crear música des de fa molts anys. "Ada Lovelace ja va preveure que les computadores podrien compondre música", recorda Jordà. El 1957, Lejarem Hiller va programar unes computadores que van crear la primera partitura feta amb ordinador, l'Illiac suite, que va ser molt criticada a l'època, es deia que no tenia "ànima". Que és exactament el que passa ara amb la música creada amb IA.

"Però un cop la gent ha integrat la tecnologia i se l'ha fet seva, s'ha fet servir per crear música. La història de la música és plena d'exemples d'adaptar coses que no estaven pensades per fer música per, precisament, fer música", segueix Folguerola. Ara mateix la pregunta que se li fa a la IA és si les màquines poden tocar com els humans. "La resposta és sí, però no sabem si crearan la música del futur o música diferent de l'actual", diu la portaveu del Sónar+D.

El futur de la música

Els instruments electrònics van aparèixer per imitar els acústics en forma, so i ús similar, però va resultar que tenien distorsió. Quan els artistes van acceptar que eren instruments i sons diferents, van incorporar-los a l'hora de crear i fins i tot van acabar creant llenguatges nous, com el rock, el pop o més tard la música electrònica.

Jordà (GTM): "Ningú no sap què passarà, però la indústria musical només té 180 anys, per tant, el que passi no serà l'hecatombe. La música té 40.000 anys i no s'acabarà"

La tecnologia va comportar canvis culturals profunds arreu. Més endavant els ordinadors van optimitzar més els processos de crear música i també van obrir la porta a crear música que no es podia fer amb sintetitzadors. "La tecnologia no farà més que avançar i l'acabarem incorporant com una eina més", preveu la doctora Polo i vaticina que "potser es crearà un gènere de música nou?".

Jordà diu que la indústria no sap què passarà, "però potser entrem en l'era dels aficionats, música personalitzada, música biomètrica o terapèutica, música instantània, interactiva, les possibilitats hi són!". L'expert diu que "ningú no sap què passarà, però la indústria musical només té 180 anys, per tant, el que passi no serà l'hecatombe. La música té 40.000 anys i no s'acabarà".

"Ara amb la IA podrem fer altres coses i segurament canviarà la fins i tot la forma dels instruments. Segurament en algun moment podrem crear música només amb el cos, ballant, picant l'ullet. Cada estil de música té el seu estil de ball, i la música feta amb IA segurament en tindrà un de nou. Com ballarem amb la música que ens proporcionarà la IA? No ho sé, però tinc ganes de veure-ho", conclou Folguerola.