Súper dones davant l'empresa i la família

Darrerament han sortit les xifres referents als permisos de maternitat i paternitat a Catalunya, així com al nombre d'excedències demanades per a tenir cura d'un familiar. El que destaca, una vegada més, és l'abismal diferència entre els permisos demanats per dones enfront dels demanats per homes. Si ens fixem en les excedències demanades per tenir cura d'un familiar, la diferència és de 5.545 dones, enfront 446 homes. Això significa que, per cada 12 dones que han optat per renunciar a la seva feina i dedicar-se a tenir cura d'un familiar, només un home ha pres la mateixa decisió. Podeu comptar que quan parlem de ser pares, la diferència augmenta: a Catalunya, 36.382 dones agafen el permís de maternitat, enfront 748 homes; és a dir, 48 dones per cada home.

Per altra banda, ja fa uns anys que el nombre d'estudiants universitaris femenins supera amb escreix els masculins. De la mateixa manera, cada vegada són més les dones que se situen en posicions elevades o bé creen les seves pròpies empreses. Això significa més responsabilitats, més hores de feina (sembla que el tema salari cota...), però també més ambició, més somnis, més autoconfiança.

Les dones som les úniques que, físicament, podem dur els infants al món, i tampoc podem demanar als homes que siguin ells qui donin el pit. Més enllà d'això, però, sembla que quan es parla de família, la feina de la dona és la que continua essent menys important i, per tant, és ella qui hi ha d'acabar renunciant; fins i tot si la diferència de sou amb l'home és inexistent o tomba en favor de la dona.

Els informes parlen d'excedències, baixes i permisos, però hi ha tota un sacrifici de la dona per la família que no es veu. Malgrat que treballin les mateixes hores i tinguin responsabilitats i maldecaps similars, quan s'arriba a casa, continua donant-se per segur que serà la dona qui tindrà cura dels fills, comprovarà que no falta res a la nevera i s'ocuparà de fer la compra, organitzarà dinars i sopars. Quan anem a sopar a casa d'uns amics, sovint és la dona qui s'aixeca més sovint a dur plats amunt i avall, podeu fer un petit experiment i contar-ho la pròxima vegada, quedareu sorpresos.

Les noves generacions fem un esforç conscient per la igualtat. Els homes intenten fer més per la casa, però el que fan continua anomenant-se "ajuda". Les dones incloem els homes, però continuem prenent la responsabilitat i defensant el que creiem que és "el nostre territori". La responsabilitat principal és nostra, de les dones; hem de deixar anar l'orgull de "la meva casa està molt neta" o "els meus fills són molt ben educats". Si no cedim territori, l'home no el pot prendre.

La societat ens fa creure, ara, que som súper dones; i cometem l'error de creure-ho i sentir-nos-en orgulloses "sóc dona i puc fer la meva feina de manera fantàstica, estar estupenda i dur la meva casa a la perfecció". Error, és una trampa. Si volem la igualtat amb els homes a escala laboral, els hem de fer a ells iguals també en l'àmbit familiar.
Avui et destaquem
El més llegit