És una realitat indiscutible que les xarxes socials han revolucionat la nostra quotidianitat. La seva capacitat per connectar-nos amb persones d’arreu del món, descavalcant barreres i brindant-nos d’altres realitats fins ara totalment alienes i/o desconegudes, han esdevingut elements determinants de la seva ràpida expansió. La seva incursió no tan sols ha transformat els nostres hàbits i estils de vida, sinó que ha capgirat la interacció que establim amb el nostre entorn, els nostres referents de conducta, els nostres patrons d’aprenentatge, els models tradicionals de negoci, les comunicacions de marca i, fins i tot, l’esfera de les relacions treballador-empresa.
Cada dia, de manera gairebé compulsiva, nodrim aquestes xarxes de dades i informació diversa que acaben configurant la nostra identitat, la nostra petjada i la nostra reputació digital. I d’aquesta manera, diria inclús amb un cert grau d’inconsciència i/o d’ingenuïtat, despullem la nostra intimitat i la fem vulnerable davant de tercers.
Som moltes les persones que avui ja no podem concebre el món sense l’ús de les xarxes socials. De fet, i mal em pesi, jo mateixa em confesso amb un cert grau de dependència. Gosaria dir que és pràcticament una quimera trobar actualment alguna persona que no tingui, pel cap baix, un perfil en alguna de les plataformes més populars, sigui Instagram, ja sigui LinkedIn, Tiktok o qualsevol d’altra. I quan en parlem, perquè cal posar el debat sobre la taula i abordar obertament l’impacte d’aquest nou paradigma d’interacció entre les persones i l’entorn, s’enceta una disputa inversemblant entre defensors i detractors, posicionaments que lluny d’apropar-nos ens polaritzen i dificulten el necessari consens a propòsit d’un marc social d’actuació.
És pràcticament una quimera trobar actualment alguna persona que no tingui, pel cap baix, un perfil en alguna xarxa social
El món de les xarxes socials i les seves repercussions són d’un abast tan ampli que, pel que fa a mi, donaria lloc a múltiples articles d’opinió. Però en aquesta ocasió en particular em voldria enfocar en un tema que considero d’enorme rellevància: la influència de les xarxes socials en l'àmbit laboral i la importància de preservar la nostra intimitat i vida personal.
El mercat professional ha evolucionat de manera vertiginosa en els darrers anys. Les plataformes han aportat i aporten beneficis significatius, des de la divulgació d’informació corporativa, la promoció de projectes, la difusió d’iniciatives i les connexions professionals, fins la recerca, captació i retenció de talent. Si anys enrere en un procés de selecció el recurs que millor ens definia eren precisament les dades que es plasmaven en un currículum, avui en dia, amb la incorporació de les xarxes socials, l’entorn digital ha esdevingut el gran altaveu per excel·lència de candidats i reclutadors.
Segons dades del darrer Estudi de Xarxes Socials de l’IAB Spain, el 85% d’usuaris d’internet també utilitzen les xarxes socials per interactuar. Sabem que gairebé la meitat de la població de l’Estat dedica entre 1 i 2 hores al dia connectada les xarxes socials, i en el cas dels adolescents, aquest consum s’eleva fins les 2,4 hores. Passem tantes hores enganxats a les xarxes socials que, inevitablement, avui són un potent canal per desenvolupar la nostra marca personal i la xarxa de contactes. Per aquesta raó és del tot imprescindible cuidar el nostre branding personal i saber fins on hem, i volem, arribar en la comesa de parlar sobre les nostres capacitats i/o habilitats.
L’entorn digital ha esdevingut el gran altaveu per excel·lència de candidats i reclutadors
Emperò, més enllà de les moltíssimes virtuts d’aquest nou paradigma, vull manifestar la meva postura contrària al fet que les empreses i organitzacions sol·licitin, de vegades fins i tot exigeixin, l’accés a les nostres xarxes socials, fiscalitzant, gairebé assetjant, els nostres perfils i les nostres publicacions. La intimitat i la vida personal són drets fonamentals de tots i cadascun de nosaltres i, com a tals, han de ser escrupolosament respectades.
És un fet palpable que moltes empreses realitzen seguiments exhaustius de l’activitat dels seus treballadors. Una dada rellevant, tenint en compte l’últim Informe d'InfoJobs sobre Xarxes Socials i Ocupació, és que el 58% de les companyies del país consulten les xarxes socials dels candidats abans d’una possible contractació. Com no podia ser d’altra manera, doncs, aquestes actuacions susciten certs recels en termes de privacitat i drets individuals. En l'àmbit legislatiu, el nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) reforça la protecció de la privacitat en l'àmbit digital: tot individu té el dret reconegut a mantenir la seva vida personal separada de la seva vida laboral i, per tant, a determinar també quins aspectes accepta o denega compartir.
La intimitat i la vida personal són drets fonamentals de tots i cadascun de nosaltres i, com a tals, han de ser escrupolosament respectades
Existeix certa tensió entre la necessitat de protegir la reputació d'una empresa i el dret a la privacitat dels seus col·laboradors i empleats. I a mesura que la tecnologia i les xarxes socials evolucionen i esdevenen elements capitals del nostre sistema, augmenta aquesta necessitat d’establir límits clars i polítiques transparents per assolir un adequat equilibri.
Benvinguda sigui la tecnologia. Benvinguda sigui la intel·ligència artificial i la innovació. Benvinguda sigui la immediatesa i la globalització. Però no oblidem quelcom que és sagrat i que massa vegades oblidem: la nostra privacitat i la lleugeresa amb què la regalem.