En els darrers anys, una de les tendències detectades a molts països -també a Catalunya- ha estat el desplaçament en els llocs directius de les companyies industrials dels enginyers per altres professionals procedents sobretot de l'àmbit de les finances o l'administració d'empreses. Un fet que produeix la desaparició del vincle entre producció i producte, que sempre s'havia produït en els moments de forta implantació tecnològica. Per fer-ho entenedor: qui dirigeix la producció no té un coneixement profund sobre allò que està produint. Un altre fet és la pèrdua de posició social de l'enginyer industrial en la seva tasca de pont entre l'empresa i el treballador.
"Els càrrecs directius d'empreses industrials ara els ocupen financers i no enginyers inudstrials: qui dirigeix la producció no té un coneixement profund sobre allò que està produint"
És un efecte de la globalització? De noves tendències en el manegament? Sovint els equips de direcció de les empreses que fabriquen i produeixen serveis s'orienten més a la millora de resultats dels accionistes que a la millora de la gestió del producte i dels serveis orientats al client. Serveis tan tangibles com la llum, el gas o l'aigua es converteixen en valor en borsa. I deslocalitzem els centres de comandament i de producció.
Crec que hi ha una altra resposta. Potser en una etapa on la innovació i la internacionalització van ser els vectors sobre els quals les empreses van basar el seu creixement, va semblar més adient posar al capdavant de les empreses industrials aquests professionals dels àmbits de les finances i l'administració d'empreses.
Però ara estem entrant en una nova fase -ja hi som de ple i anem a més- on les claus de la competitivitat de les indústries, allò que les fa avançar i créixer són dos nous vectors: la transformació digital i l'economia circular.
Tornem a una fase on el coneixement profund de la tecnologia -que està novament transformant el món i les empreses- és clau per no quedar enrere. I un cop més, el paper dels enginyers al capdavant de les empreses torna a ser clau.
I ho és precisament per les habilitats gestores que caracteritzen el nostre perfil. Els enginyers industrials ens preocupem per reduir les despeses de producció, d'augmentar l'eficiència tant del producte com del procés de fabricació, de la millora de la qualitat, de garantir la seguretat i la salut dels treballadors, de què les fórmules utilitzades per crear els productes siguin curoses amb el medi ambient i compleixin amb totes les regulacions. Ras i curt: treballem per eliminar les pèrdues de temps, de diners, d'energia i per reduir el consum de matèries primeres i residus.
Aquesta capacitat de gestió és una de les característiques més valorades de l'enginyeria industrial, que ha fet que sovint sigui vista com una de les grans pedreres d'alts executius d'empreses, gairebé sempre -cal dir-ho- complementada amb formació en l'àmbit de les finances i l'administració d'empreses.
"Tornem a una fase on el coneixement profund de la tecnologia és clau per no quedar enrere. I un cop més, el paper dels enginyers al capdavant de les empreses torna a ser clau"
Els enginyers industrials estem involucrats en totes les etapes de producció i processament. Podem dissenyar noves instal·lacions des de zero i podem ser responsables d'actualitzar, expandir o reconfigurar les instal·lacions existents. Se'ns pot demanar que dissenyem nous equips o que creem noves especificacions per als equips comprats o proveïts per agents externs, per fer que s'adaptin el màxim a les necessitats de les empreses; i podem dissenyar noves eines i accessoris.
És precisament aquesta versatilitat la que ens converteix en candidats cobejats en l'alta direcció d'empreses, en poder aportar un coneixement directe sobre el producte i els processos productius que tenen una repercussió directa en els resultats econòmics d'una companyia.
En altres paraules, els enginyers resolem problemes. Ho portem en el nostre ADN i a això hi dediquem el nostre temps i esforç en les empreses, des dels inicis de la Primera Revolució Industrial. I així ho seguirem fent quan la transformació digital, la Indústria 4.0 està entrant a tots els sectors productius per quedar-s'hi. O quan, per fer front a l'Emergència Climàtica i poder complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, cal aplicar a fons l'Economia Circular a tots els sectors, i especialment l'industrial.
L'economia entra en una nova etapa, cada cop més líquida i canviat. La transformació digital, la velocitat amb què es produeixen els canvis, els reptes d'una indústria sostenible dins d'una economia circular, precisa d'una capacitat d'adaptació continua que exigeix perfils directius que van molt més enllà de la simple gestió econòmica. I és en aquesta nova etapa on tornen a ser més necessaris que mai els enginyers.