Ni Rodalies ni llunyanies

No és notícia que el servei de Rodalies de Renfe no funcioni. Honestament, no entenc que aquesta notícia surti tant als mitjans. Jo, si tingués temps lliure, agafaria un megàfon i m’acostaria a una estació grossa (Sants o Plaça Catalunya) i em posaria a cridar: “Això us passa per votar candidats que estan a sou de Madrid!”. Em sorprèn la passivitat dels usuaris d’aquesta porqueria de servei. A França ja hagueren cremat tres o quatre vagons.

Quan vaig acabar els estudis preuniversitaris vaig haver de decidir què feia. A mi sempre m’havien interessat els ferrocarrils. Els he trobat, des de petit, un fenomen interessantíssim. Des del punt de vista tecnològic, sens dubte, però també des d’una perspectiva estètica i romàntica. Les locomotores, fins i tot les actuals, constitueixen, al meu entendre, un espectacle fora de sèrie. Viatjar en tren per Europa és una delícia. Bé, el cas és que, disposat a estudiar per ser enginyer de ferrocarrils, ho vaig deixar córrer ràpidament. Només pensar en les sigles RENFE m’entraven basques. Sobretot quan un dia, de vacances a casa els meus oncles a França, em vaig escapar per anar de Bordeus a París en un tren normal, però que només va trigar cinc hores. I estava net!

En resum, els diré que, quan jo tenia disset anys, no s’estilava anar a estudiar la carrera fora. Hauria pogut anar a Suïssa que, juntament amb França i Alemanya, és la meca dels amants dels ferrocarrils. Però, esclar, a cop de sempre sentir la mateixa cançoneta (“a Espanya no es poden tenir bons trens perquè és un país muntanyós!”) no m’imaginava que, arribat a una certa edat, visités Suïssa i em trobés que era el paradís dels ferrocarrils. Evidentment, quan descobreixes que t’han estat aixecant la camisa tants anys, t’entra un cert enuig contra tot el que t’envolta.

No és notícia que el servei de rodalies de Renfe no funcioni

I dic que aquest no és un país per trens perquè la gent que l’habitem no tenim ganes de trens. Sempre ha estat així. I tot és verbositat inflamada. Mirin, quan es va construir el tren de Barcelona a Mataró (48 quilòmetres) resulta que ho vam celebrar. El primer d’Espanya! Aquell mateix any (recordin, 48 quilòmetres), el Regne Units ja en tenia més de 10.000, de quilòmetres. I França aproximadament 7.000. Fins i tot Itàlia en tenia 2.000 de construïts. Nosaltres, 48. Ep, i ufanosos que estem encara avui en dia! Volen una altra anècdota? Els organitzadors de les Bases de Manresa van decidir celebrar-les a Manresa perquè, aleshores (1892), s’hi podia accedir en tren des de Barcelona. S’hi trigava el mateix que s’hi triga ara!

Que no som un país de ferrocarrils ho demostra que no només no n’hem construït sinó que, a sobre, n’hem destruït. El poc que s’havia fet durant el segle XIX es va bombardejar durant les guerres carlines. El general Savalls tenia una obsessió per enderrocar estacions i sabotejar línies. Lògic, el material per als lliberals i per a l’exèrcit arribava per tren. Però les destruccions no van aturar-se. Fem-ne un repàs: tren Reus-Salou (1883-1975), tren Olot-Girona (1895-1969), tren Sant Feliu de Guíxols-Girona (1891-1969), tren Manresa-Guardiola de Berguedà (1881-1973), tren la Cava-Tortosa (1926-1967), tren Palamós-Girona-Banyoles (1887-1956)... La voluntat destructora ha estat innegable. La falta total de visió, també.

Que no som un país de ferrocarrils ho demostra que no només no n’hem construït sinó que, a sobre, n’hem destruït

El ferrocarril és una infraestructura en la qual cal invertir cada any. No s’hi val no fer res per, de cop i volta, dur a terme una gran despesa. Aquest és el sistema hispà. És el que s’ha fet amb el TGV -aquest tren que a Espanya li diuen AVE i que, de fet, no té res d’espanyol; ni tan sols els diners que l’han fet possible! Els danys que ha causat i que causa no tenir la xarxa ferroviària que correspon són incommensurables. Tota l’activitat econòmica se’n ressent. La gent que no pot desplaçar-se i les mercaderies que no es poden exportar convenientment.

El senyor Albert Vilalta (1933-2013) va ser el que va fer que els actuals Ferrocarrils de la Generalitat esdevinguessin un referent. Ell era un treballador nat i gran coneixedor del tema. Ara diuen que si es traspassés la gestió de Rodalies de RENFE a la Generalitat, les coses anirien millor. Tot pot ser. Ho ignoro.