Tres en ratlla

Fa uns dies, dinant amb el president d'una de les més rellevants Cambres de Comerç del país, fèiem un repàs a la situació actual. Coincidíem que es perceben signes de recuperació empresarial, la qual cosa no es reflecteix ara com ara en una millora substancial de les xifres de l'atur i la qualitat dels nous llocs de treball. I coincidíem també que les empreses que se n'han sortit de la crisi fins i tot reforçades tenen en comú tres trets típics.

En primer lloc, el re-pensament del seu negoci, la qual cosa no comporta necessàriament canviar-lo sinó descobrir sense barreres mentals en què una empresa és forta. I aplicar-se a explotar les fortaleses, deixant de banda tot la resta. 

En segon lloc, l'obertura a nous mercats, es digui exportació –que és el més habitual- o línies noves inexplorades anticipant-se a noves necessitats.

I finalment, però ni molt menys el darrer, la no dependència de les institucions financeres: com els avis, no deure a ningú, deutes els justos i a la baixa. O com deia públicament un amic empresari d'èxit: he descobert que els bancs són per seure (exagerava, òbviament, però...).

Tres en ratlla. Però per jugar, cal un tauler i jugadors. I en la nostra conversa també hi sortien. Perquè estàvem d'acord que calia efectivament afegir als tres trets comuns un camp de joc mínimament adient (el tauler): que l'empresa no es trobés dins d'un sector d'activitat sense sortida o en fallida total.

I per darrere de tot, la mà humana: el directiu, empresari o emprenedor que coneix el terreny de joc, les necessitats del destinatari del seu negoci i que sap i fa l'esforç d'anticipar-se als moviments de la competència i del mercat.

Amb la diferència que jugar al tres en ratlla és relativament innocu; portar endavant una empresa no és un joc: de la seva evolució en depenen llocs de treball, creació de riquesa i aportació al desenvolupament del país.
Avui et destaquem
El més llegit