Tuits que semblen anys

El regnat d’Elon Musk a Twitter és una continuació del seu estrambòtic procés de compra. Tuitaire incontinent, autoanomenat absolutista de la llibertat d’expressió, va ser ell mateix qui amb els seus tuits ens va narrar el procés de compra i alhora hi va influir. El mateix sembla que estigui passant amb la seva gestió com a “Tuitaire en cap”, el títol que es va posar a la bio en comprar la xarxa i que ara ha canviat per “Operador telefònic de queixes de Twitter”. Ha passat només una setmana, una eternitat a Twitter. 

És per això que parlar de l'última sortida de to d’Elon Musk és una contradicció en els seus propis termes. Per ell, Twitter és alhora la seva agència de relacions públiques i una extensió dels seus pensaments: el que pensa ho publica a Twitter i el que publica a Twitter és el que pensa. Tot i que de vegades sembli que no pensa prou el que hi publica. Aquests dies n’hem vist uns quants exemples.

En fer-se amo de l’ocellet, Musk proclamava al món en un tuit que “L’ocell ha estat alliberat” i en un altre que “L’humor és ara legal a Twitter” (“Comedy is legal on Twitter”). El tuit, que a hores d’ara té més de 206.000 retuits, vora 40.000 cites i més de 2.300.000 m’agrada, va ser vist per molts com la prova de què a partir d’aquell moment hi havia barra lliure altra vegada per a la difusió de discursos negacionistes, homòfobs, racistes i, en general, de qualsevol altre discurs d’odi. Al cap i a la fi havia manifestat reiteradament que el que faria només en agafar el control de Twitter seria readmetre Trump i la seva caterva. Pels republicans nord-americans, la ultradreta global i els Lord Sith de l’univers, Musk havia restaurat el costat fosc de la força.

the bird is freed

— Elon Musk (@elonmusk) October 28, 2022

La manera de celebrar-ho d’aquesta gentola —no en podia ser altra— va consistir en omplir Twitter de creus gammades, mems nazis, insults racistes, antisemites, homòfobs i d’altres delicatessen en un atac perfectament coordinat des de fòrums com 4chan. El Network Contagion Research Institute va registrar un creixement del 500% de la paraula “nigger” les 12 hores posteriors al simpàtic tuit de Musk. El nou propietari va haver de sortir al pas dient que no havia pres cap mesura encara i que en tot cas les prendrà un consell assessor amb membres de tot l’espectre ideològic, un òrgan similar al que Mark Zuckerberg ja va crear per Facebook. Els tuits de “celebració” van ser esborrats i els comptes dels seus autors cancel·lats.

I és que Twitter, tot i tenir només 400 milions d’usuaris —Facebook tot i les seves dificultats en té gairebé 3.000— té una influència desproporcionada en la societat. En ser la xarxa preferida de polítics, periodistes, polítics, comunicadors i mitjans de comunicació el que hi passa és amplificat a les seves respectives plataformes de difusió: els professionals dels mitjans estan pendents de la tendència del moment amb què obriran els seus informatius; la darrera polèmica a Twitter, els seus protagonistes i les reaccions. Els digitals fan reculls dels tuits més polèmics que fan passar per periodisme. 

Twitter és la xarxa preferida de polítics, periodistes, polítics, comunicadors, mitjans de comunicació i el que hi passa és amplificat a les seves respectives plataformes de difusió

I si qui tuita té més de 112 milions de seguidors, és l’home més ric del món i a més l’amo de Twitter la cosa es complica.

Va passar diumenge. Hillary Clinton va dir en un tuit que “l’odi i les teories malaltisses de la conspiració” que els republicans difonen donen arguments als pertorbats com el que va agredir amb un martell el marit de Nancy Pelosi a la seva mansió de San Francisco. Una de les respostes al tuit era d’Elon Musk: “Hi ha una petita possibilitat que aquesta història no sigui el que sembla” a la que adjuntava un enllaç a un article del Santa Monica Observer. El diari, conegut per difondre teories de la conspiració i notícies falses, informava que el Sr. Pelosi anava begut i que l’assaltant era en realitat un gigolò que hauria llogat. Tot i l’exclusiva, el mitjà no citava cap font. Aquest mateix diari ja havia publicat el 2016 que Hillary Clinton va morir i que la persona que va anar als debats amb Trump era una doble. Musk va esborrar el tuit hores després.

La cosa es va complicar, però, quan bots, trolls i gent de bona fe van ampliar el seu missatge. Jo mateix en vaig ser una víctima indirecta, no de fer-ne redifusió, sinó de la distorsió de la realitat de Musk. Diumenge al matí, una cerca per les paraules clau a Twitter mostrava les reaccions al tuit i una nova teoria de la conspiració, aquest cop contra el marit de Nanci Pelosi i a favor de l’atacant de qui havien localitzat casa seva. La teoria és que l’assaltant era un hippy d’extrema esquerra a qui els serveis secrets havien suplantat als mitjans socials on des de feia mesos publicaven missatges radicals d’ultra-dreta per inculpar-lo en el futur quan el Sr. Pelosi fos a l’hospital! Si et quedaves aquí et quedaves amb el dubte. Recordem que l’objectiu de les notícies falses no és convèncer ningú de res sinó el de fer-nos dubtar de tot.

Musk, un parell de dies abans de fer-se efectiva la compravenda (sempre m’ha agradat parlar com un notari) explicava en un tuit que ho feia pel “futur de la civilització”, per “ajudar la humanitat que estima”. A la mateixa nota també advertia que no permetria que Twitter es converteixi “en un paisatge infernal on es pugui dir qualsevol cosa sense conseqüències”. 

No és el mateix ser l’home més ric del món amb incontinència tuitaire que l’amo més ric del món amb incontinència tuitaire

Podria començar per ell mateix i adonant-se que no és el mateix ser l’home més ric del món amb incontinència tuitaire que l’amo més ric del món amb incontinència tuitaire. “Un gran poder comporta una gran responsabilitat”; dos grans poders, el doble.

No sembla, però, que això hagi de passar. En una mostra més de la seva maldestra ironia Musk publicava una captura al titular de l’article del New York Times que explica la història del seu tuit: “Elon Musk, in a Tweet, Shares Link From Site Known to Publish False News”. El text amb el qual acompanya la captura diu literalment: “Això és fals —no he tuitat un enllaç al New York Times!”. Afegim atacar la premsa a la distribució de notícies falses. Us recorda algú? 

Us ho respon ell mateix en un tuit recent: “Si tingués un dòlar per cada cop que algú em preguntés si Trump tornarà a aquesta plataforma, Twitter estaria encunyant diners!”