Quan la UE demana que el creixement econòmic a tots els països europeus sigui, durant els propers anys, intel·ligent, sostenible i integrador, cal analitzar que és el que vol dir. Comencem per el primer.
És clar que ho fa des del convenciment que només es podrà créixer si aconsegueix recuperar competitivitat en els mercats internacionals, i que aquesta competitivitat només pot estar fonamentada en altres bases que no siguin els baixos costos, és a dir els baixos salaris. La raó és simple: en el tema dels costos, sempre hi haurà altres països no europeus que estaran en millors condicions per a competir, per molts esforços que nosaltres fem. Cal no deixar de estar atents als costos, però cal trobar altres factors de competitivitat, especialment la qualitat i la innovació (tant en els productes com en els processos de producció).
Al parlar de creixement intel·ligent, la UE es refereix i fixa, per 2020, tres prioritats:
1.Millorar molt els nivells de formació, reduint l'elevada taxa de fracàs escolar que s'ha de baixar del 15 al 10%; augmentant molt l'aprenentatge al llarg de la vida; i ampliant el nombre de persones amb nivells de formació secundaria i també superior que ha de passar del 31 al 40%.
2.Incrementar la capacitat d'innovació, elevant la inversió en R D (sobre tot la privada) fins al 3% del PIB, i assegurant que els diners que es gasten en aquesta activitat es converteixen en productes i serveis que arriben al mercat.
3.Augmentar la fabricació i la utilització de eines digitals, sobre tot estenent la penetració de les xarxes d'Internet d'alta velocitat a tot el territori i impulsant la seva utilització.
Està comprovat empíricament en els darrers anys que la millora dels indicadors en aquest tres àmbits té una relació directa amb la millora de la competitivitat de les empreses d'un país. En tots tres temes Espanya i també Catalunya, té un gran camí per fer.