Ja ha passat el dia sense cotxes i hem pogut comprovar que ni la ciutat s'ha col·lapsat ni s'ha enfonsat el món. L'Ajuntament de Barcelona havia anunciat el tall de 56 carrers a bombo i platerets. Però si miraves els mapes que quasi tots els mitjans publicaven, podies constatar que 54 corresponien a petits trams marginals en la xarxa viària i que segur que els tècnics municipals tenen en el punt de mira per vianantitzar-los una hora o a altra. Només hi havia dues actuacions realment agosarades, la de tancar Gran de Gràcia –això sí, a partir de les 11 hores del matí, un cop fetes les tasques de repartiment als comerços del sector- i la de Via Laietana.
En honor a la veritat, els diferents governs municipals ja han fet notables esforços per pacificar Gran de Gràcia, un carrer on era absolutament impossible de viure amb un mínim de dignitat fa 30 anys. La situació actual encara no és bona, precisament perquè la dedicació d'un carril a aparcaments estimula la indisciplina dels repartidors i els embussos al carrer.
El cas de Via Laietana és diferent. Un carrer infecte de soroll i de trànsit, una de les rares avingudes de la ciutat que no és arbrada i un govern municipal rere l'altre que no s'han atrevit a reduir-ne la capacitat viària perquè és una connexió difícil de substituir entre l'Eixample i els revitalitzats Port Vell i Barceloneta. De fet, aquesta ha estat l'única proposta realment trencadora en el dia sense cotxes a Barcelona. Així que el govern Colau, una altra vegada, ha gesticulat com si estigués fent la revolució per acontentar la seva parròquia. Els mitjans han elaborat mapes interactius per "sobreviure" a Barcelona durant aquest dia, amb la qual cosa han acabat de convèncer molt personal que realment s'estava davant d'una iniciativa transcendent. A València també han celebrat el dia sense cotxes, però almenys han fet gratuït el transport públic.
Però res de tot això. Durant l'any llarg del mandat Colau no ha mostrat cap criteri solvent ni hi ha hagut cap mesura real per disminuir el trànsit a la ciutat, més enllà de l'acabada d'estrenar superilla senyalitzada amb pneumàtics i una mica de pintura i de la que parlarem un altre dia. El compromís arrencat per l'oposició per col·laborar en la finalització del metro a la Zona Franca no sabem com està i l'heretat desplegament de la xarxa ortogonal d'autobusos continua, però a càmera lenta. Això sí, molt soroll un altre cop amb el tramvia de la Diagonal, que ja veurem si algun dia arriba a convertir-se en realitat. De les bicicletes, ja en vam parlar en un article anterior.
De fet, però, el problema de Barcelona no són els desplaçaments amb cotxe dels barcelonins. El 30% de les llars no té automòbil, perquè cada vegada hi ha més gent gran, perquè la majoria d'immigrants tampoc no en té i, en darrera instància, perquè el transport públic dins la ciutat és dens i raonablement assequible i eficient. El problema ve dels desplaçaments a la ciutat dels residents a la primera i la segona corona metropolitana, més enllà d'on arriba la xarxa de metro. L'Ajuntament de Barcelona ja ha anat mirant de desincentivar que els residents metropolitans accedeixin a la ciutat amb automòbil. Les àrees verdes de l'alcalde Hereu en són l'exemple més important, amb l'impacte en el preu d'hora d'aparcament sota cobert. Fins i tot la superilla del Pobleneou té com a efecte indirecte expulsar els automòbils i les possibilitats d'aparcament dels qui vénen a la ciutat.
Però la solució real a l'allau de cotxes metropolitans que cada dia envaeixen Barcelona només pot ser metropolitana. Algunes grans ciutats europees, com Amsterdam, ho han solucionat força amb els anomenats Park&Ride. És a dir aparcaments perifèrics connectats eficaçment amb el centre de la ciutat i amb un sistema tarifari que estimula a acostar-se a l'aglomeració urbana amb cotxe i substituir-lo pel metro, el tramvia o l'autobús per arribar al centre. I evidentment, amb abundant informació i senyalització des de les grans vies d'accés perquè els passavolants –com ara els turistes- també puguin trobar-los. És una llàstima que l'Àrea Metropolitana de Barcelona, presidida ara també per l'alcaldessa Colau, no hagi avançat gens en aquest àmbit i es limiti a subvencionar unes quantes bicicletes elèctriques com a alternativa les problemes de mobilitat.
L'altre gran mecanisme per disminuir la pressió viària sobre la ciutat de Barcelona és la millora substancial de la qualitat del servei que presta Rodalies. No ens estendrem sobre les seves mancances i la discriminació de l'Estat en relació amb les inversions fetes a la rodalia de Madrid. Però és una llàstima que no hàgim sentit mai la veu de l'alcaldessa Colau, tan preocupada tot sovint per problemàtiques i causes llunyanes, fent front comú amb el Govern de Catalunya a l'hora de reclamar les inversions tants cops promeses. Potser perquè en aquest cas és evident que la responsabilitat no prové de l'altra banda de la plaça de Sant Jaume, sinó de 600 km enllà.
En honor a la veritat, els diferents governs municipals ja han fet notables esforços per pacificar Gran de Gràcia, un carrer on era absolutament impossible de viure amb un mínim de dignitat fa 30 anys. La situació actual encara no és bona, precisament perquè la dedicació d'un carril a aparcaments estimula la indisciplina dels repartidors i els embussos al carrer.
El cas de Via Laietana és diferent. Un carrer infecte de soroll i de trànsit, una de les rares avingudes de la ciutat que no és arbrada i un govern municipal rere l'altre que no s'han atrevit a reduir-ne la capacitat viària perquè és una connexió difícil de substituir entre l'Eixample i els revitalitzats Port Vell i Barceloneta. De fet, aquesta ha estat l'única proposta realment trencadora en el dia sense cotxes a Barcelona. Així que el govern Colau, una altra vegada, ha gesticulat com si estigués fent la revolució per acontentar la seva parròquia. Els mitjans han elaborat mapes interactius per "sobreviure" a Barcelona durant aquest dia, amb la qual cosa han acabat de convèncer molt personal que realment s'estava davant d'una iniciativa transcendent. A València també han celebrat el dia sense cotxes, però almenys han fet gratuït el transport públic.
Però res de tot això. Durant l'any llarg del mandat Colau no ha mostrat cap criteri solvent ni hi ha hagut cap mesura real per disminuir el trànsit a la ciutat, més enllà de l'acabada d'estrenar superilla senyalitzada amb pneumàtics i una mica de pintura i de la que parlarem un altre dia. El compromís arrencat per l'oposició per col·laborar en la finalització del metro a la Zona Franca no sabem com està i l'heretat desplegament de la xarxa ortogonal d'autobusos continua, però a càmera lenta. Això sí, molt soroll un altre cop amb el tramvia de la Diagonal, que ja veurem si algun dia arriba a convertir-se en realitat. De les bicicletes, ja en vam parlar en un article anterior.
De fet, però, el problema de Barcelona no són els desplaçaments amb cotxe dels barcelonins. El 30% de les llars no té automòbil, perquè cada vegada hi ha més gent gran, perquè la majoria d'immigrants tampoc no en té i, en darrera instància, perquè el transport públic dins la ciutat és dens i raonablement assequible i eficient. El problema ve dels desplaçaments a la ciutat dels residents a la primera i la segona corona metropolitana, més enllà d'on arriba la xarxa de metro. L'Ajuntament de Barcelona ja ha anat mirant de desincentivar que els residents metropolitans accedeixin a la ciutat amb automòbil. Les àrees verdes de l'alcalde Hereu en són l'exemple més important, amb l'impacte en el preu d'hora d'aparcament sota cobert. Fins i tot la superilla del Pobleneou té com a efecte indirecte expulsar els automòbils i les possibilitats d'aparcament dels qui vénen a la ciutat.
Però la solució real a l'allau de cotxes metropolitans que cada dia envaeixen Barcelona només pot ser metropolitana. Algunes grans ciutats europees, com Amsterdam, ho han solucionat força amb els anomenats Park&Ride. És a dir aparcaments perifèrics connectats eficaçment amb el centre de la ciutat i amb un sistema tarifari que estimula a acostar-se a l'aglomeració urbana amb cotxe i substituir-lo pel metro, el tramvia o l'autobús per arribar al centre. I evidentment, amb abundant informació i senyalització des de les grans vies d'accés perquè els passavolants –com ara els turistes- també puguin trobar-los. És una llàstima que l'Àrea Metropolitana de Barcelona, presidida ara també per l'alcaldessa Colau, no hagi avançat gens en aquest àmbit i es limiti a subvencionar unes quantes bicicletes elèctriques com a alternativa les problemes de mobilitat.
L'altre gran mecanisme per disminuir la pressió viària sobre la ciutat de Barcelona és la millora substancial de la qualitat del servei que presta Rodalies. No ens estendrem sobre les seves mancances i la discriminació de l'Estat en relació amb les inversions fetes a la rodalia de Madrid. Però és una llàstima que no hàgim sentit mai la veu de l'alcaldessa Colau, tan preocupada tot sovint per problemàtiques i causes llunyanes, fent front comú amb el Govern de Catalunya a l'hora de reclamar les inversions tants cops promeses. Potser perquè en aquest cas és evident que la responsabilitat no prové de l'altra banda de la plaça de Sant Jaume, sinó de 600 km enllà.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.