I si en lloc d’unicorns ens nodrim d’un potent teixit de camells i zebres?

Per tots és sobradament conegut que en l'argot de l'emprenedoria i el capital risc, el gran trofeu que molts idolatren de manera gairebé sectària és ostentar la tan anhelada categoria d'unicorn. Segons la darrera anàlisi de l'ecosistema startup a Catalunya 2022 del Barcelona & Catalonia Startup Hub, Barcelona és avui el 7è startup hub de la Unió Europea en futurs unicorns.

En aquest sentit, actualment Catalunya ja compta amb set unicorns coneguts: Adevinta, Glovo, Wallbox, Letgo, TravelPerk, Factorial i EDreams. Però la Generalitat de Catalunya ja n'ha detectat altres casos amb una projecció que, de continuar igual, els permetrà pròximament fer gala d'aquest segell honorífic. Faig referència a Colvin, Belvo, UserZoom, Paack, SpliceBio, Yaba, Badi, Wallapop, Tappwater, Typeform, Red Points i Impress. Però, què entenem per unicorn? I per què aquest és el gran somni humit de l'emprenedor?

En el món de les startups la paraula unicorn té el seu significat propi. Els unicorns han passat de ser animals mitològics i màgics a convertir-se en el terme que l'ecosistema ha encunyat per referir-se a empreses emergents que assoleixen una valoració superior als 1.000 milions de dòlars en algun moment del seu procés de captació de capital, sense cotitzar a la borsa.

Com podem vanagloriar companyies que, més enllà d'aquest distintiu, mantenen pèrdues milionàries i encara avui no han demostrat la seva rendibilitat?

Això no obstant, quan el criteri econòmic esdevé el requisit exclusiu per formar part d'aquest club selecte, el llistat d'unicorns ha acabat esdevenint una mena de calaix de sastre on caben tota mena de companyies. Empreses disruptives en algun aspecte que, precisament per aquest component innovador i per evitar ser copiades, han apostat per un creixement accelerat que ha requerit fortes inversions i, en conseqüència, valoracions milionàries massa sovint difícils d'explicar.

I, la gran pregunta. Com podem vanagloriar companyies que, més enllà d'aquest distintiu, mantenen pèrdues milionàries i encara avui no han demostrat la seva rendibilitat? Té sentit considerar la valoració com el gran indicador de l'èxit d'una startup? Cal emfatitzar que en molts casos les valoracions d'aquestes empreses es basen en activitats especulatives, el que molts de nosaltres avui podríem titllar de bombolla. De fet, i derivat del context macroeconòmic actual, darrerament estem veient una correcció rellevant de les valoracions de la indústria de venture capital. Afortunadament, ja es comença a parlar de la rendibilitat, un element essencial per a qualsevol projecte empresarial. Ja no es tracta tan sols de créixer en vendes, que també, sinó d'assolir el "break even" i generar beneficis. Unes premisses fins avui oblidades en l'ecosistema startup, on es premiava essencialment el creixement.

Més info: L'abraçada de l'unicorn

I, en aquesta mateixa línia, em faig meves les paraules de Laura Urquizu, CEO i presidenta de Red Points: "EBITDA is the new sexy".

Sortosament, els interessos del capital risc i els emprenedors no sempre estan alineats. No oblidem que la finalitat primera dels inversors, per no dir única, és aspirar a tenir un èxit (una venda o una sortida al mercat borsari). I és aquí on jo reivindico el paper de les avui anomenades startups "camell" i "zebra", aquestes empreses que s'enfoquen a créixer de manera sostenible i rendible en lloc de buscar un ràpid creixement. Empreses que aposten per la creació de llocs de treball, per la contractació digne, pel valor de l'equip humà, per la generació de riquesa i l'enfortiment del teixit productiu i econòmic. Reivindico les empreses amb propòsit, empreses que generin un impacte positiu en la societat, empreses dinàmiques i de país, negocis pròspers i que es consolidin sense la pressió dels inversors. I aquesta hauria de ser una reivindicació col·lectiva.:

Urquizu: "EBITDA is the new sexy"

A Catalunya fem coses, moltes, i les fem bé. Tenim grans exemples d'èxit empresarial amb què emmirallar-nos i que responen precisament a aquest model de país que som i no volem deixar de ser.

Des del compromís social, la cooperativa catalana La Fageda, que factura més de 8 milions d'euros l'any i ocupa 225 persones, de les quals el 60% són discapacitats o malalts mentals.

Des del compromís per la llengua i el producte de país, el Grup Bon Preu Esclat, una empresa amb seu a les Masies de Voltregà que ha esdevingut un referent en el sector de l'alimentació amb una plantilla de més de 9.400 persones, 135 supermercats Bon Preu i 54 supermercats Esclat.

Des del compromís per la tradició, la companyia familiar gironina Toni Pons, que ha fet de l'espardenya un producte global, des dels Estats Units fins a l'Aràbia Saudita.

Des del compromís per l'avenç tecnològic, Parlem, la primera operadora d'origen català que s'especialitza a oferir a la població de Catalunya, productes i serveis de telecomunicacions.

O des del compromís per la salut, la recerca, investigació, les farmacèutiques catalanes Hipra, Grifols, Almirall, Reig Jofre, Ferrer, Uriach, Esteve...

La llista és llarga i em faltaria espai per enumerar-les totes. Som un país fort, tenim un talent immesurable i incubem projectes potents que cal consolidar amb assertivitat. Treballem en aquesta línia.

Més informació
La revolució de la salut digital frisa per un futur unicorn
Factorial, nou unicorn
Avui et destaquem
El més llegit