A Grècia, la nova reforma laboral avançada per la major part del govern conservador al Parlament ha provocat un gran enrenou, que segons molts ha deixat el mercat laboral local molt a prop de l'esclavitud. A partir d'ara, un treballador tindrà la possibilitat de compaginar la seva feina principal de vuit hores laborals amb una altra, si aquesta última no supera les cinc hores laborals. Els càlculs són fàcils: si hi ha dos empresaris, aquest treballador tindria una jornada laboral de 13 hores. Aquest no és l'únic canvi. La reforma deixa la possibilitat d'introduir una sisena jornada laboral a l'empresa per adaptar-se a les necessitats de producció. Les reformes també han aprovat els "treballadors de guàrdia" que no tindran horari fix: bàsicament, aquests treballadors no tindran horari laboral, s'adaptaran a les necessitats de l'empresari, i n'hi haurà prou amb avisar-los 24 hores abans.
A partir d'ara, a Grècia, un treballador tindrà la possibilitat de compaginar la seva feina principal de vuit hores laborals amb una altra, si aquesta última no supera les cinc hores laborals"
Les reformes han generat rebombori a Grècia i l'exterior, perquè al mirall local es veuen els treballadors de molts altres països, i fins i tot els patrons. El govern ha defensat que la reforma serà útil per organitzar el caos, perquè és una "jungla sense lleis", segons les seves paraules, perquè el mercat laboral fa temps que es mou sota la superfície de l'economia "oficial" (molt per sota). Tanmateix, ni l'oposició ni els sindicats veuen clarament com es poden resoldre els abusos informals amb abusos legals. Per aquesta raó han fet una crida a sortir al carrer.
La jornada laboral de vuit hores va ser descrita l'any 1810 per l'empresari Robert Owen, que va establir una fórmula precisa: perquè la vida i el treball siguin compatibles calen divuit hores de treball, oci i descans. Vuit per tres són vint-i-quatre. El moviment obrer que protestava pels excessos de la Revolució Industrial va agafar la reivindicació i a poc a poc (encara que massa lentament) va establir com a model la jornada laboral de vuit hores, tot i que encara hi ha moltes excepcions. El progrés no és lineal i no és obligatori. Quasi tres segles abans de les famoses vagues al Regne Unit i VI de l'Ordenança d'Instrucció de 1593 a Espanya. La llei estipulava: "Tots els treballadors dels forts i fàbriques han de treballar vuit hores al dia; les hores han de ser repartides pels enginyers per permetre als treballadors evitar la calor del sol i preservar la seva salut, sense descuidar les seves obligacions".
Aneu amb compte: el canvi no significa necessàriament millora. La història ens mostra que el desenvolupament no és un progrés continu i imparable
Quan es va imposar la Revolució Industrial, però, amb l'augment de la necessitat de mà d'obra, arreu es van establir jornades de 12 i 16 hores, i això va tornar a reclamar la jornada de vuit hores. Sempre que hi ha hagut un canvi fonamental en la manera d'entendre el treball, també han canviat les normes socials (i el marc polític). Aneu amb compte: el canvi no significa necessàriament millora. La història ens mostra que el desenvolupament no és un progrés continu i imparable. Que les evolucions formen part de la vida, tant com el progrés.