Pacte Nacional per la Societat del Coneixement

La presentació del nou Pacte Nacional per la Societat del Coneixement és una gran notícia. Demostra una sensibilitat sincera de la Conselleria d'Empresa i Coneixement per la necessària i urgent transformació del model productiu que requereix Catalunya per tal de sustentar una autèntica societat del benestar, que només podrà ser realitat en el marc d'una avançada economia del coneixement. Cal dir clar, alt i fort que les pensions i la sanitat del futur no les pagaran les nostres cotitzacions actuals. Que ningú s'enganyi. Les nostres cotitzacions actuals paguen la societat del benestar actual. No hi ha cap bossa d'estalvis preparada pel futur. El benestar de demà el pagaran les inversions en R+D actuals, que es convertiran en productivitat a mitjà i llarg termini. Però compte! Cal induir especialment inversions productives en R+D, no qualsevol inversió en R+D. I en aquest punt cal també transformar les dinàmiques preexistents.

"Cal dir clar, alt i fort que les pensions i la sanitat del futur no les pagaran les nostres cotitzacions actuals. Que ningú s'enganyi... El benestar de demà el pagaran les inversions productives en R+D actuals"

Durant més d'una dècada, les actuacions públiques destinades a assolir l'anhelada economia del coneixement han anat orientades de forma gairebé exclusiva a la generació de coneixement, amb l'esperança que aquest es difongués de forma espontània a l'economia. Això no ha passat, ni passarà. Durant més de deu anys, el veritable focus estratègic de les polítiques de ciència i tecnologia ha estat la recerca. La recerca de per se, com a objectiu últim, deixant la transferència de tecnologia, la innovació o les polítiques d'investigació industrial com a apèndix (gairebé molest) de les actuacions pures de creació de coneixement. Malgrat que Catalunya ha gaudit d'un cert posicionament innovador, les veritables estratègies-país es contrasten en pressupostos. I els pressupostos han estat destinats en proporció 10 a 1 a activitats de recerca, versus les de transferència o innovació. Activitats que desemboquen en papers científics de gran qualitat, que han posicionat Catalunya com a pol investigador del Sud d'Europa, però que no han revertit en creació d'ocupació de qualitat. Centenars de milions d'euros de finançament públic s'han convertit en milers d'articles científics, molts d'autèntica excel·lència, però que no s'han transferit a la indústria per crear avantatges competitius econòmics. Una estratègia molt eficient en la creació de nou coneixement de qualitat, però extremadament ineficient en l'activació econòmica. Hom dirà que "la culpa és de la indústria". No és cert. La creació de dinàmiques de creixement econòmic basades en innovació requereix polítiques compensades en oferta (creació de coneixement) i demanda (absorció ràpida d'aquest coneixement per part del sistema productiu). Els resultats que tenim són els lògics d'un sistema d'innovació que ha apostat implícitament per la potenciació d'una sola dimensió: l'excel·lència científica.

Més info: El coneixement pacta l'economia catalana del futur

No ens estranyem que no hi hagi nivells de transferència de coneixement, d'inversió productiva en R+D o de creació d'empreses deep tech equiparables a les d'altres països europeus, ni tan sols nivells d'innovació dignes de la base científica creada. Simplement, s'han obviat les polítiques en aquests eixos. I quan han existit, han estat precàries, discontínues i erràtiques. I no ens fem trampes al solitari. No caiguem a l'autosatisfacció. Ens agrada veure les magnífiques singularitats que tenim a Catalunya en forma de centres de recerca rellevants, infraestructures científiques, casos d'èxit emprenedors, o figures de prestigi. Presumim d'una capital envejable per atreure talent. Però les estadístiques fredes són implacables: ens allunyem cada cop més dels estàndards internacionals. En el darrer any, la inversió en R+D de l'economia catalana ha crescut una centèsima de PIB. Exactament com el conjunt de l'economia espanyola. I necessitem 150 centèsimes (1'5 punts) per arribar als estàndards que demana Europa. Així que només cal comptar quant de temps seria necessari, amb les dinàmiques actuals.

"El Pacte Nacional ha de ser un Pacte de tots els agents del sistema de ciència, tecnologia i indústria, amb el seu centre de gravetat a l'empresa. No una nova iniciativa circumscrita als cercles acadèmics i de recerca"

El Pacte Nacional ha de servir per corregir aquestes deficiències i accelerar la convergència amb Europa. No utilitzem el Pacte només per consolidar polítiques científiques sobre les quals existeix ja un gran consens i lideratges, sinó –sobretot- per complementar-les amb polítiques de transferència tecnològica, de recerca industrial, de creixement d'empreses de base tecnològica i de desenvolupament de clústers productius intensius en recerca. És el moment de potenciar un Eurecat que, per tenir impacte real en l'economia, i ser equiparable als seus homòlegs europeus, hauria de multiplicar per quatre la seva dimensió. És el moment de recuperar xarxes de transferència tecnològica universitària, potenciant específicament els professors-emprenedors que ja treballen amb la indústria. És el moment de consolidar clústers d'indústria 4.0, recolzant de forma decidida la transformació digital i l'R+D en el teixit de PIMEs. El Pacte Nacional ha de ser això, un Pacte de tots els agents del sistema de ciència, tecnologia i indústria, amb el seu centre de gravetat a l'empresa. No una nova iniciativa circumscrita als cercles acadèmics i de recerca.

Enhorabona a la Conselleria, i molts èxits en aquesta iniciativa, estratègica i absolutament necessària per al país.

Més Informació
Apple: la caiguda de la poma
Barcelona, ciutat reptadora
MIT: 1.000 milions per intel·ligència artificial
Avui et destaquem
Comentaris