Terrasses de Rambla Catalunya en el primer dia de fase 1 a Barcelona, el 25 de maig | A. Martí (ACN)
Terrasses de Rambla Catalunya en el primer dia de fase 1 a Barcelona, el 25 de maig | A. Martí (ACN)

Som un país de bars

El sector aixeca les persianes al compàs de les fases de la desescalada i les terrasses s’omplen i tot que l’hostaleria agraeix la resposta ciutadana, demana més al Govern espanyol

És allà on revisem la premsa del dia, on ens prenem el millor cafè i on ens saluden pel nostre nom. És allà on agafem forces amb un esmorzar a mig matí, on hem tancat un acord comercial, on ens relaxem després d’una intensa jornada laboral amb els amics. És allà on ens hem confessat mil secrets. És el nostre respir, com una segona casa, el nostre punt de (re)trobada. Som un país de bars. Ho seguirem sent, malgrat les mascaretes i els gels hidroalcohòlics?

Posem xifres a l’evident significat emocional que té l’hostaleria per a nosaltres. Les Illes Balears és l’autonomia que té més bars i restaurants per habitant: hi ha un per cada 134 illenc. El País Valencià té 165 per cap i Catalunya, 186 (la mitjana espanyola és de 178). En nombre total de restaurants, Catalunya és la reina estatal, amb 15.031 -seguit d’Andalusia, amb 11.307, i del País Valencià, amb 10.548-. Xifres similars les veiem al total de bars: després d’Andalusia, amb 34.615, figura Catalunya amb 25.645 bars i el País Valencià, amb 19.554. Són dades de l’informe Alimentació en Espanya de 2019, que elabora anualment Mercasa i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Les Illes Balears és l’autonomia que té més bars i restaurants per habitant: hi ha un per cada 134 illenc. El País Valencià té 165 per cap i Catalunya, 186

En la fase 0 de la desescalada ja vam començar a veure persones gaudint de les seues franges horàries de passeig amb un cafè take-away a la mà o amb una llauna de cervesa de bar (que no de supermercat), quan no una pizza per sopar i per celebrar la vida encomanada al restaurant que millor les fan del barri, lluny dels precuinats i de les franquícies. Ara bé, la importància real dels bars va quedar ben palesa a partir de la fase 1: després de dos mesos sense fer-nos el cafè o la cerveseta asseguts al carrer, les terrasses s’han omplert de retrobaments fins al punt que, en determinats moments, ha estat una tasca difícil trobar una taula buida. Anuncis a la televisió ens han convidat a prendre una canya allà on ens vam fer l’última i els ajuntaments s’han sumat a eixa crida per evitar que caiguen els bars.

Al País Valencià va obrir vora un 1,5% dels establiments d’hostaleria a la fase 0; es va incrementar fins al 12% en la fase 1; la fase 2 va arrencar amb prop d’un 25%, i previsiblement acabarà amb el voltant del 90% (obriran tots excepte els locals més xicotets, els que no tenen ni terrassa ni barra, que només pot utilitzar-se a partir de la fase 3). Són dades que aporta el president de la Federació Empresarial d’Hostaleria de València (FEHV), Manuel Espinar. A Catalunya, el president de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), Pere Santos, no concreta xifres però diu que a les zones d’interior i als pobles xicotets els establiments han obert “de forma majoritària” i que trigaran més els hotels destinats al turisme.

A València estan “funcionant relativament bé” els locals dels “barris populars” perquè “ha calat dins de la societat el concepte de proximitat 

Igualment, a València el dibuix va per zones. Espinar assegura que ho està sofrint més el centre de la ciutat perquè “no hi ha turisme i les oficines estan tancades perquè la gent està teletreballant”. En canvi, sosté que estan “funcionant relativament bé” els locals dels “barris populars” -com Sant Marcel·lí o Patraix- perquè “ha calat dins de la societat el concepte de proximitat, de consumir al bar del barri”. També sosté que estan tenint bona resposta els establiments del litoral per “les ganes de platja”.

Agrada la resposta de les Administracions?

Més satisfacció amb l’empatia dels ajuntaments que amb la del Govern espanyol. A grans capitals com Barcelona, Alcaldia ha aprovat un decret -ratificat en ple per unanimitat- que permet ampliar l’espai de les terrasses i rebaixa les taxes en un 75% durant 2020; en només cinc dies, van rebre més de 1.000 peticions d’establiments d’hostaleria. A València encara han anat més enllà: l’Ajuntament ha suspès la taxa de les terrasses durant tot l’any (un total de 10 mesos), que calculen que suposarà una ajuda indirecta d’uns tres milions d’euros. A més, el consistori valencià permet ampliar les terrasses de forma puntual, mentre duren les mesures especials de seguretat, sobre les places d’aparcament de la calçada (excepte zona blava o taronja, places per a persones amb diversitat funcional, per a vehicles autoritzats i zones de càrrega i descàrrega), en zones verdes i en places.

Sobre la resposta de l’Administració, el català Santos diu una de freda i una de calenta. “En aquesta ocasió el Govern ha actuat de manera més efectiva ajudant els treballadors amb els ERTOs respecte a la crisi de 2008. Aleshores es va deixar a tothom penjat, tant a empreses com a treballadors. S’han preocupat de què la gent no es quedés sense cobrar res”, valora com a nota positiva. En canvi, no li agrada el sistema dels crèdits ICO: “Això no són ajudes. És una arma de doble tall: pot anar molt bé ara per eixir de la situació, però d’ací a un any o dos, quan s’haja de tornar l’ajut, ja en parlarem!”. Sosté que s’haurien d’haver donat “ajudes directes, com han fet en altres països, i no préstecs”, i es mostra molt crític amb el paper dels bancs, que creu que es beneficiaran a costa de les pimes: “No ens enganyem. Això dels ICO és una oportunitat de fer negoci per als bancs. Van dir que serien a l’1,5% i n’hi ha hagut casos als quals els han cobrat fins a un 4%. No veig correcte aquest diferencial. S’hauria d’haver demanat als bancs els 60.000 milions d’euros que se’ls va donar fa temps per ajudar a les empreses a cost zero. Seria una manera de tornar els cèntims que tots els vàrem donar a ells”.

Pere Santos (FIHRT): “No ens enganyem. Això dels ICO és una oportunitat de fer negoci per als bancs" 

Per altra banda, el valencià Espinar subratlla que l’hostaleria està “en la zona 0 de la crisi de la Covid-19” i sentencia: “Som el sector més perjudicat”. Lamenta que la resposta del govern central “segueix sent molt lleugera” i demanda “un Pla Marshall per a tot el sector de l’hostaleria”, del qual cita “els tres grans pilars”: “l’alta gastronomia, l’oci nocturn i la resta de la gastronomia”. “Necessitem exoneracions d’impostos, baixar l’IVA, polítiques d’acompanyament... no s’ha fet res, només les exoneracions de les terrasses de l’Ajuntament de València i subvencions de la Generalitat Valenciana que encara no s’han rebut i s’ha hagut d’aixecar la persiana sense elles”, critica. Sobre els ICO, Espinar demana que es facen “microcrèdits de fins a 25.000 euros amb la garantia directa de l’Estat” perquè assegura que als actuals “no pot accedir més del 80% de l’hostaleria perquè exigeix un ràting molt generalista que fa inviable que amb els balanços d’aquest sector” puguen “accedir a eixe finançament. Tenim la sensació d’estar en la cuneta”, sospira.

Han apujat els preus?

Dos casos. La clienta habitual d’una xurreria d’Alacant celebra l’apertura de les terrasses i ho fa, de bon matí, demanant-se allà el seu cafè amb llet amb les seues tres porres de sempre. A l’hora de pagar, ja té els dos euros de sempre preparats, però la propietària la intercepta: “Ara són dos amb vint. Hem hagut d’apujar un poc els preus”. El ‘cremaet’ a un altre bar de tota la vida també passa d’1.20 a 1.50. Són increments que ara es justifiquen per les limitacions d’espai i els mesos de tancament; als clients, malgrat això, els genera el dubte de si es mantindran amb el temps. Han apujat els preus de l’hostaleria? Els preus d’abans eren excessivament baixos?

Espinar (FEHV): “Necessitem exoneracions d’impostos, baixar l’IVA, polítiques d’acompanyament... no s’ha fet res, només les exoneracions de les terrasses de l’Ajuntament de València"

“Estàvem consumint barat, alguns han apujat un poc perquè han de recuperar i perquè treballen amb marges molt petits. Però les pujades no són molt importants”, sosté el president de la FIHRT, Pere Santos. No obstant això, destaca que hi ha llocs on s’han abaratit els preus “de manera escandalosa” amb la crisi del coronavirus i posa l’exemple mediàtic de les paelles a sis euros a Les Rambles de Barcelona. “Això tampoc és bo. Volen recuperar clientela, però per mi és una política equivocada, jo no ho faria al meu restaurant. Crec que el públic no s’ha de guanyar pel preu, sinó per la qualitat, per la innovació, per la diferenciació... Si un producte el venies a 10 i ara l’ofereixes per 2, generes desconfiança. O abans m’estaves furtant, o ara és molt dolent”, opina.

Santos rescata la queixa tòpica de què “una Coca-Cola val 50 cèntims al supermercat, mentre que al bar es paga a 1,50”: “La gent no veu la inversió que es fa per muntar un negoci, les despeses de personal... tot. El benefici és molt petit, no sóc partidari de les rebaixes de preu”. I compara els preus amb un altre ofici: “Un electricista et cobra el material i els temps de la mà d’obra. Nosaltres no, ho posem tot en el preu del producte, allà està tot inclòs”. Sosté que, habitualment, els establiments que aposten per “preus molt baixos”, “al cap d’un temps no es poden guanyar la vida i tanquen”, però “ja han fet mal a tota la competència, perquè han rebentat el preu”.

Per la seua part, el president de la FEHV, Manuel Espinar, diu que encara que veiem les terrasses plenes, “el tiquet mitjà és molt baix”: “Ens hem de fixar no només en les terrasses ocupades, sinó en què hi ha damunt la taula i en els temps que està el client ocupant-la. Ens costa moltíssim cobrir els costos fixos i variables, arribar al llindar de rendibilitat del negoci. Però beneits clients els que venen! Els pitjors clients són els que no venen”. Afegeix que, encara que els està costant “arrencar”, “s’ha de moure l’economia”: “No podem tenir els establiments tant de temps tancats. S’ha d’evidenciar que cal començar a treballar dins d’una normalitat”.

Amb tot, Espinar observa que “té dubtes de què els preus hagen apujat” i afirma que “la majoria dels locals han mantingut els preus i estan fent ofertes”. Explica que el País Valencià “sempre ha tingut els preus d’hostaleria més baixos” de l’Estat espanyol, encara que amb el temps, ha apostat per la qualitat i hui té “un nivell mitjà-alt” que ha incrementat els preus “progressivament”. Tot i així, encara està “per sota de la mitjana estatal”.

“La gent tenia ganes de bar”

Santos i Espinar coincideixen a dir que la resposta de la ciutadania ha estat, malgrat les pors inicials, molt positiva. “La gent tenia ganes de bar, de restaurant, de consumir en terrassa...”, sosté el valencià. “La ciutadania se sent alliberada, ho desitjàvem tothom. Estàvem bojos per fer una cervesa. Jo vaig anar a una terrassa el primer dia que es podia. Som cultura d’estar al carrer, amb la gent, en definitiva, amb la tribu”, afegeix el català.

Espinar és caut i diu que encara que “alguns grups s’han oblidat de què estem a una pandèmia”, “la por està instaurada a la societat”. A això suma la crisi econòmica, que creu que “s’està reflectint en el consum”. Santos és més optimista i valora que ara l’hostaleria s’encara “al bon temps”, encara que assumeix que la despesa a les taules “dependrà molt dels recursos de la gent, ja que queden molts amb ERTO i amb sous molt baixos”.

Espinar tanca agraint “la resposta de la societat”: “Ha estat al nostre costat, donant-nos suport”. I considera que amb aquesta crisi “s’ha evidenciat la importància que té l’hostaleria per la seua transversalitat”, ja que “ha arrossegat a moltes empreses a ERTOs i a tancaments perquè es dedicaven exclusivament” a aquest sector. “El sector turístic és un 14,5% del PIB estatal, i d’eixe percentatge, el 7% el representa l’hostaleria. Si sumem tot el PIB indirecte, que és el de tots els canals HORECA, arribem a un 26%, un quart del PIB espanyol”, argumenta. Dades que revelen la importància econòmica d’un sector que, com diuen i ja sabíem, forma part de la nostra cultura mediterrània.

Més informació
Una app per consultar la carta, fer comandes i pagar en bars
Avui et destaquem
El més llegit