L'edifici Veles e Vents de la Marina de València | iStock
L'edifici Veles e Vents de la Marina de València | iStock

SOS pel deute de La Marina de València

El Govern espanyol ja s'ha compromés a condonar-lo, però el Consorci València 2007 alerta que, mentre no s'aprova, "els embargaments de l'Agència Tributària no paren"

Lluny queda aquella època megalòmana en què València era el terreny d'assaig dels grans esdeveniments. Ben a prop estan, en canvi, les seues conseqüències. Dotze anys després que es constituïra l'entitat Consorci València 2007 -gestora de La Marina de València i integrada pel govern central, autonòmic i municipal-, encara arrossega un deute de la gestió i de les obres relacionades amb la Copa Amèrica que li impedeix alçar el vol. Ara el compromís de l'executiu espanyol de Pedro Sánchez de condonar el deute és manifest, però de moment no hi ha data per fer-ho efectiu i el temps ofega, mes rere mes, els comptes i el creixement de La Marina valenciana. El director general del Consorci, Vicent Llorens, ens ho explica.

Tres parts de deute

Primerament diferenciarem els tres tipus de deute que suporten les arques del Consorci València 2007. El més important ve d'una línia de crèdit que va concedir l'ICO per executar les obres relacionades amb la Copa Amèrica, del que hui queden per pagar 375 milions d'euros. Aquest deute fou avalat el seu dia pel Tresor Públic i la devolució estava supeditada a l'obtenció d'ingressos de l'explotació de les infraestructures. Com que no generen el retorn necessari, el parlament valencià va aprovar en 2017 demanar la condonació.

Més info: Els 110 milions d'euros que reclama València

Segona part. Amb aquest crèdit de l'ICO hi havia una obligació contractual d'una cobertura collar, que es va tramitar amb Banco Santander i no es va pagar. El deute el va comprar el fons d'inversió Taconic Capital Advisors (TCA) "per netejar els actius tòxics del banc". A més, l'entitat financera li va donar al Consorci un préstec de 7 milions d'euros per pagar els interessos del collar, que es van convertir en 11 per l'impagament, i pel qual va iniciar accions judicials. En total, aquesta part del deute ascendeix a 67 milions.

Tercera pota. El Consorci també arrossega 18 milions d'euros de deute amb l'Autoritat Portuària en concepte de taxes d'ocupació, que pagarà la gestora amb ingressos propis. El compromís del govern espanyol de Pedro Sánchez, ja en la darrera legislatura, fou assumir la part del deute corresponent a l'ICO (375 milions), mentre que la corresponent al Banco Santander i TCA es pagarien entre les tres administracions amb la proporció 40% estat (26 milions), 40% Generalitat Valenciana (26 milions d'euros) i 20% Ajuntament (13 milions d'euros). És a dir, l'Estat assumirà un total de 401 milions d'euros.

Llorens: "Quan es va donar la línia de crèdit de l'ICO, estava clar que el Consorci no ho podria pagar"

Els Pressupostos Generals de l'Estat no van tirar endavant, per la qual cosa l'executiu va decidir aprovar la condonació per Decret Llei. L'Advocacia de l'Estat va considerar que aquesta "no era la via adequada perquè no es considera d'urgència", explica el director general del Consorci València 2007, Vicent Llorens.

"Quan es va donar la línia de crèdit de l'ICO, estava clar que el Consorci no ho podria pagar. Hi havia directrius creuades entre el Consorci i el Govern d'Espanya d'aquella època on deia que ho assumiria l'Estat. Es va pensar que, més prompte que tard, ho faria com ho va fer amb altres grans esdeveniments com les Olimpíades de Barcelona o l'Expo de Sevilla", explica. Fins al dia de hui, lamenta que han coincidit governs del mateix partit (PP) a les tres institucions que integren el Consorci però "no ho han arreglat perquè no hi havia voluntat". "Volien deixar passar el temps", afegeix.

Com afecta l'operativitat de La Marina?

El Consorci que gestiona La Marina de València té un embargament mensual de 85.000 euros relacionats amb el préstec dels 7 milions d'euros. Això suposa més d'un milió d'euros anuals per a una entitat que compta amb un pressupost de 9 milions d'euros. "És una part important que deixem de poder utilitzar", subratlla Llorens.

A més, diu que "afecta l'operativa diària" perquè mentre el deute "no estiga resolt", "les quotes impagades les passa l'ICO a l'Agència Tributària" i aquesta "intenta executar-la" al Consorci, que ha d'estar recorrent-les. "Estan tots molt feliços perquè està clar que en la llei de pressupostos es condonarà el deute a La Marina, però de moment els embargaments de l'Agència Tributària no paren", sosté Llorens.

"Estan tots molt feliços perquè està clar que en la llei de pressupostos es condonarà el deute a La Marina, però de moment els embargaments de l'Agència Tributària no paren"

Per altra banda, estan immersos en un contenciós en el Tribunal Suprem que amenaça la salut financera del Consorci si no arriba prompte la condonació. "Com qualsevol plet judicial, comporta unes despeses afegides en advocats, procuradors, etc. Els terminis continuen corrent i potser arribem tard", adverteix.

Una tercera qüestió afecta a les arques de La Marina "de manera important": en ser deutors de l'Administració, no poden rebre subvencions per participar en programes d'innovació, mobilitat, cultura, nàutica... "Bona part de les coses que fem podrien rebre finançament exterior de la Generalitat Valenciana, Govern espanyol o de la Unió Europea", assegura Llorens, qui calcula que estarien deixant d'ingressar en aquest concepte uns 1,5 o 2 milions d'euros anuals.

El 2017 va tancar per primera vegada amb beneficis operatius

El Consorci València 2007 sempre ha estat deficitari fins a l'any 2017, quan per primera vegada va obtenir beneficis operatius. Les principals fonts d'ingressos de l'entitat són: l'explotació de les marines nàutiques que paguen els amarraments (3,4 milions d'euros en 2018); les diferents concessions que acull, des de restaurants, serveis relacionats amb la nàutica, fins als vivers d'empreses, EDEM, Lanzadera, Innsomnia de Bankia Fintech, Fosbury & Sons, i pròximament BioHub, que van suposar 2,8 milions d'euros; l'explotació del pàrquing del Veles e Vents (423.000 euros); i les autoritzacions per a esdeveniments com ara concerts, festivals de música o rodatge d'espots publicitaris, pel que es va ingressar en 2018 un total de 380.000 euros.

Xifres positives, per tant, per al futur de La Marina de València. Ara necessita llevar-se de damunt la llosa del deute, com diu el director general, "més prompte que tard".

Més Informació
Un mar d'empreses a València
Volvo plega les veles en Alacant
Com tancar l'escletxa valenciana
Avui et destaquem
Comentaris