Bienfi Quirant té 57 anys i treballa el preuat raïm del Vinalopó als seus camps de Montfort del Cid (Vinalopó Mitjà, Alacant), on produeix uns 45.000 quilos anuals. L'ajuda el seu marit, però la propietària i qui mana és ella. Abans tenien un magatzem on tallaven, netejaven i preparaven el producte per al mercat; des de fa 10 anys, ara només s'encarrega de fer la poda i aplicar els fitosanitaris perquè la resta (recol·lecta, neteja, comercialització) l'ha deixat en mans de la cooperativa del poble. Tradicionalment a les dones de l'horta valenciana -i de tantes- se'ls va atribuir la responsabilitat d'alimentar i cuidar la família baix un esquema patriarcal. Ara, un tímid canvi arriba de la mà de nouvingudes al camp que es dediquen a un model de negoci orientat als nous hàbits de consum de les societats postindustrials. Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Rurals, parlem de l'agricultura ecològica, la venda directa o els lliuraments a domicili.
A Montfort són els homes els que dominen la gestió i les decisions. Quirant no vol entrar-hi, però assegura que mai ha rebut "cap comentari discriminant" per ser dona; en canvi, sí que considera que la seua professió ("sóc llauradora i ho dic amb orgull", expressa) està menyspreuada: "La gent no valora una feina que és d'on mengem tots i comporta molt de sacrifici i moltes despeses. És difícil sobreviure", reconeix. La nova Càtedra l'Horta de València creada per l'Ajuntament de València i la Universitat de València (UV) busca divulgar i difondre el coneixement sobre el camp, les persones que l'habiten, el territori, el paisatge, els sistemes de regadiu i el patrimoni. I per descomptat, amb perspectiva de gènere. Quin és el protagonisme actual de les dones?
Una altra generació de llauradores la representa Carmen Gimeno, de 24 anys, enginyera agrònoma a l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) que fins fa un mes treballava al projecte agroecològic Vorasenda, a Carpesa (Horta Nord, València). Allà hi feia de tot: treballava la terra, repartiment amb la furgoneta... però confessa que a vegades terminava la jornada amb sensació "de ràbia". "Els llauradors et miren amb sorpresa per ser dona i t'intenten ajudar, però no des d'una posició d'igual a igual, sinó de superioritat. No et prenen seriosament, jo sentia que davant dels altres havia de demostrar coses, però no hauria de ser així. T'acaba afectant", relata.
Quirant: "La gent no valora una feina que és d'on mengem tots i comporta molt de sacrifici i moltes despeses"
Dins del projecte, conta que la relació tampoc era del tot equilibrada pel context de "societat patriarcal en què vivim": "Per molt que estigues en un projecte suposadament agroecològic i feminista, segueixen existint discriminacions. No és d'una manera conscient, però estan allà. Es veu a l'hora de ser escoltada o en el repartiment de tasques". Afegeix el cas de la dona-mare que ajuda al fill o filla que decideix emprendre en el camp i que fa "tasques invisibilitzades" i no remunerades com la neteja o transformació del producte.
Un 8% de dones en els òrgans rectorals de les cooperatives
Regina Campos, presidenta de Fademur País Valencià, lamenta que les coses en el camp no han canviat per a les dones: "La dona està pràcticament com estava, invisibilitzada totalment. Segueix treballant, però segueix oculta, sense cotitzar, i sobretot, sense representació en els òrgans que estan en el camp, que són les cooperatives agràries i agroalimentàries. La nostra lluita principal és que estiguen visibilitzades i representades".
Campos: "La dona segueix treballant, però segueix oculta, sense cotitzar, i sobretot, sense representació"
Aquestes són les dades: hi ha un 28% de dones sòcies de cooperatives, tot i que hi ha "moltes més" que "no estan donades d'alta ni com a treballadores ni com a sòcies de la cooperativa"; d'elles, només un 8% estan en els òrgans rectorals de les cooperatives.
Bienfi Quirant treballant el raïm al camp alacantí | Cedida
"Entrar a un saló de plens a les 10 de la nit que està ple d'hòmens i on se't menysté per ser dona, ho complica. És difícil que una dona se senta a gust en un entorn així. No han de ser heroïnes, ha de ser una cosa normalitzada. Per tant, els consells de direcció estan molt esbiaixats", explica Campos. L'agrònoma Carmen Gimeno explica la manca de dones als llocs de presa de decisions també pel rol de cures que tradicionalment s'ha assignat a aquest gènere (casa, fills, etc.) i que fa que no tinguen temps per participar en aquests espais.
"Sempre acaba sent l'home qui acaba cotitzant"
Busquem l'arrel del problema. "La dona ha jugat històricament un paper subaltern al camp. Cuidava la família i ajudava en determinades tasques agràries. El seu treball era molt esclau. A més, el seu paper crucial no era reconegut ni pels hòmens ni per les mateixes dones. Amb el desenvolupament econòmic de les darreres dècades, les dones han tingut l'oportunitat d'abandonar les tasques agràries, ocupar-se en treballs urbans menys esclaus i emancipar-se del camp. Hui dia queden molt poques dones al camp i solen ser d'edat avançada i moltes viudes", explica el codirector de la Càtedra l'Horta i professor de Geografia, Joan Carles Membrado.
Campos explica que la clau està en la titularitat de les terres: "Normalment, quan hi ha una parella heterosexual a l'ús, d'home i dona, i els dos treballen al camp, la feina és insuficient per a tenir dues cotitzacions. Sempre acaba sent l'home qui acaba cotitzant i la dona, no". Diu que la llei ja contempla la titularitat compartida perquè el camp siga igualitari, "però no és real" perquè "no és viable". "Necessitem mesures de reducció en les cotitzacions perquè les dones no estiguen en negre, com ara", afegeix.
Campos: "El menyspreu que tenim en l'estructura social es reprodueix de manera molt forta en el camp perquè tots els agents amb què es topen són homes"
Hui el camp ha canviat, i no només per la mecanització, sinó pels nous productes i formes de vendre. Ací és on entra el protagonisme actual de les dones. "Estan sempre que hi ha un valor afegit al producte, fent melmelades o licors. És molt complicat conéixer a una dona que estiga collint taronges i enviant-les a Madrid; el menyspreu que tenim en l'estructura social es reprodueix de manera molt forta en el camp perquè tots els agents amb què es topen són homes, és un ambient on no es troben còmodes", explica la presidenta de Fadermur-PV.
Membrado destaca el paper del Pla d'Acció Territorial (PAT) d'ordenació i dinamització de l'Horta de València, aprovat per la Generalitat Valenciana i que augura que serà un revulsiu econòmic de l'espai agrari. Una de les mesures que contempla és precisament la introducció de noves activitats econòmiques i complementàries amb l'activitat agrària, com la creació d'espais gastronòmics, habitatges d'ús turístics, museus agraris, mercats ambulants i punts de venda.
"Trobe que hauria d'haver-hi un mercat a la ciutat de València perquè la gent poguera comprar productes de l'Horta cada dissabte o diumenge. També seria clau que hi haguera un sistema d'enviament a domicili de productes hortícoles locals", observa el professor.
Explica que el PAT també busca "el foment i l'adopció de mesures que afavorisquen la presència equilibrada de dones i homes en les activitats econòmiques, tan agràries com aquelles complementàries que s'introduïsquen, de manera que es visibilitze el treball femení i es promocione la incorporació de les dones a la titularitat de les explotacions".
Membrado considera que "sense la presència femenina, l'Horta no tornarà a reviscolar" i coincideix en el fet que darrerament són les dones qui "han promogut la venda de productes ecològics, de varietats desaparegudes, menys vistoses però més gustoses, i són elles les que tracten de donar un valor afegit al producte. En aquesta societat postindustrial que busca el producte exclusiu i únic, és fonamental el paper de la innovació que dóna un valor afegit al producte. Les dones tenen molt a dir i a fer al respecte. Sense elles, l'horta no sobreviurà", sosté.