Torna al debat públic el fet de treballar menys just l'any del centenari de l'assoliment de la jornada de 8 hores després de la històrica vaga de La Canadenca a Barcelona. I ho fa com a promesa electoral de Más País, la candidatura d'Íñigo Errejón a les eleccions generals del 10 de novembre. El partit defensa la implantació de les 32 hores setmanals amb un tres en u: millorar la productivitat, ajudar a la conciliació i el benefici mediambiental de reduir els desplaçaments. Al Regne Units, think-tanks com Autonomy o el moviment social Demand a 4 Day Week ja actuen en aquesta línia; a la veïna França ja es va instaurar la setmana de 35 hores fa 11 anys, tot i que reformes laborals posteriors han fet que moltes empreses hagen trobat la manera de justificar horaris més extensos. Per tant, és possible treballar quatre dies per setmana i cobrar el mateix?
Un debat territorial sobre l'extensió i la redistribució del treball
Al País Valencià el tema el va posar sobre la taula el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu. Va encendre la metxa en la Setmana de l'Economia d'Alzira, a començaments d'any, on va proposar caminar cap a un futur "on el treball siga un mitjà de vida i no el centre d'aquesta" i va instar a replantejar l'esquema treball-productivitat: "Ara treballem més hores que mai, especialment al País Valencià, i la relació entre ocupació i productivitat és més feble que mai".
Nomdedéu, al centre, en una de les sessions de Labora
El també director general de Labora -el servei valencià d'ocupació i formació- va recordar que "als Països Baixos treballen una mitjana de 5 hores i mitja menys a la setmana que a l'Estat espanyol i la seua productivitat per hora efectiva és un 10,1% major. Tal vegada ha arribat l'hora de debatre obertament sobre l'extensió i la redistribució del treball" perquè "un total de 40 hores a la setmana se'ns presenta com una barrera a la compatibilitat amb la vida privada i familiar" i "caldria fer front a la desocupació a través d'una redistribució del treball efectiva".
Nomdedéu: "Tal vegada ha arribat l'hora de debatre obertament sobre l'extensió i la redistribució del treball"
Per això va proposar posar en marxa mesures com una jornada reduïda, fins i tot a tres dies, pròpies "del post-capitalisme i el post-treball" actual que, a més, creu que "són compatibles amb les necessitats i reptes associats a la modernitat, com són el canvi climàtic o la conciliació familiar, pilar central d'aquesta nova construcció del futur del treball". Tot en la línia del debat que ha arribat a Madrid -no debades, el seu partit, Compromís, es presenta el 10N en coalició a Más País.
Un dels cartells de la campanya de Labora
Dit i fet. Labora va organitzar entre setembre i octubre tres jornades, una en cadascuna de les capitals de província del País Valencià per tractar temes relacionats sota el títol Teletransport al futur del treball. Tot amb un packaking molt modern, amb discussions col·lectives en format pop-up, d'accés lliure per a tota la població, activitats infantils i concerts i DJs, i amb cartells agitprop amb el rostre de Maynard Keyes i clams com: "Ha arribat el moment de treballar 15 hores a la setmana!" o "Abans tot això eren companys de treball" amb la imatge d'un oficinista solitari.
"Si mirem les dades, l'Estat espanyol està en la cua de la productivitat i és el que més hores treballa de la UE. Es tracta d'optimitzar el temps" Aquesta iniciativa pionera a l'Estat espanyol s'ha dut a terme amb la col·laboració d'Autonomy, el think tank britànic que promou l'escurçament de la jornada laboral d'acord amb quatre beneficis principals: millora de la salut mental dels treballadors, més sostenibilitat mediambiental, augment de la productivitat a la feina i més temps lliure. Ángel Largo, vicepresident de l'Associació per a la Racionalització dels Horaris (ARHOE), va ser un dels participants i ens ajuda a resoldre la qüestió inicial: "És possible treballar menys hores. S'han de repartir de manera que l'empresa puga donar el servei o gestionar la productivitat i oferir flexibilitat laboral amb millor ús del temps, amb hores de feina més productives".
"Si mirem les dades, l'Estat espanyol està en la cua de la productivitat i és el que més hores treballa de la UE. Parlem de 40 hores setmanals, però moltes són improductives: el cafenet, comentar el partit de futbol del dia d'abans, les pauses... Es tracta d'optimitzar el temps. Als països britànics a les 3 o 4 de la vesprada ja està tot el món a casa. No és cap mite", sosté Largo.
Largo: "Es tracta d'optimitzar el temps. Als països britànics a les 3 o 4 de la vesprada ja està tot el món a casa"
Un bon coneixedor de la gestió del temps i el treball a la feina és el periodista valencià David Blay, autor del llibre ¿Por qué no nos dejan trabajar desde casa? (Bubok Publishing, 2014). Ell ho fa des de 2007 i assegura que això li permet treballar quan ho necessita sense una "linealitat horària": "El plantejament de base és molt problemàtic quan parlem d'hores, perquè igual que tots hem tingut un company o companya que s'estudiava en una hora el que nosaltres trigàvem tres, hi ha qui fa la feina bé en menys temps". En tot cas, generalitzant, coincideix amb Ángel Largo en què hi ha "moltíssimes hores mortes durant la jornada laboral" i cita "coses de la vida personal que arreglem en la feina" fins a "l'hora de l'esmorzar, el cafè, les reunions improductives o les parades per xerrar o per fumar". "Si les restem a les 40 hores, en realitat estaríem treballant per sota d'eixes 32 hores que es proposen", observa.
Blay defensa que "quan s'estableixen uns objectius, es acompleixen"; per això, invita a les empreses a marcar-los per a quatre dies setmanals, que serien similars als dels cinc dies actuals. "Hui tot és mesurable i moltes feines es poden fer amb un ordinador i amb un telèfon mòbil. Hi ha una generació per sota de la meua que no vol estar perquè sí en una oficina i això està llastrant el talent; alguns passen de treballar en multinacionals, que era el somni dels nostres pares, a empreses més xicotetes perquè ofereixen millors condicions. Treballar menys no hauria de ser problemàtic si tu has complit els objectius marcats i has fet tot el possible perquè l'empresa siga rendible", afirma el periodista.
Blay: "Hui tot és mesurable i moltes feines es poden fer amb un ordinador i amb un telèfon mòbil"
Per altra banda, Blay cita la incongruència de "treballar les mateixes hores que els nostres pares" quan tenim a l'abast "una tecnologia superior": "Quan vaig començar en el periodisme, necessitava dos minuts per mitjà de comunicació per enviar la nota de premsa. Ara en un segon la pots enviar a 3.000 mitjans. La feina està millor feta i en menys temps, però pareix que com l'has fet ràpidament, has de seguir treballant".
"Tenim la sensació que si no vigiles als treballadors, no fan bé la seua feina"
Marcar objectius pot anar acompanyat d'un win-win: una millora de la productivitat (per a l'empresa) i reduir la jornada laboral (per al treballador). Per tant, qui no vol això? Quines resistències s'hi troben aquest tipus de propostes? Tant Largo com Blay ho veuen clar: és una qüestió generacional. I lliguen la redistribució de les hores al teletreball. "L'empresari tradicional vol veure físicament als treballadors perquè creu que així exerceix un control sobre les seues funcions. Però s'ha de fer entendre a l'empresariat -sobretot al de les pimes- que un treballador a qui se li dóna flexibilitat horària, augmenta la conciliació, està molt més compromès i fidelitzat, és més feliç... i, per tant, és més productiu", explica el vicepresident de l'ARHOE.
"Venim d'una generació sencera que t'ha ensenyat que qui més treballa és qui abans arriba a la feina i qui més tard se'n va. Tenim la sensació que si no vigiles als treballadors, no fan bé la seua feina; però no és cert, perquè la gent vol mantenir els seus treballs. És una cultura generacional que s'ha d'erradicar entre els directius que prenen les decisions", subratlla Blay. Per no parlar de l'actitud amb la qual es mira a la feina: "A la majoria de les empreses, la gent no gaudeix. Et diuen: 'Ja estic ací complint condemna un altre dia' o 'Ja em queda menys perquè arribe el divendres'. Són expressions aparentment innocents, però no ho són. Hi ha una percepció, sobretot de directius pròxims a la jubilació, de què a la feina no es va a gaudir, es va a treballar. I no pot ser que una cosa a la qual dediques gran part de la teua vida no estigues gaudint, perquè arribarà un moment en què voldràs anar-te'n".
Ángel Largo defensa que, a més de reduir la jornada laboral, s'ha d'avançar en temes com el teletreball. Parla d'aprofitar la tecnologia per "evitar llargs desplaçaments" i donar la llibertat a cadascú d'organitzar-se d'acord amb uns objectius professionals i necessitats personals. "La jornada laboral presentista és el que fa que siguem tan improductius", afirma. Per tant, fa una crida tant a empresaris com a governants per legislar en aquest punt. Ara per ara, és només una proposta electoral i una obstinació de la Conselleria valenciana que encara ha de calar, i molt, al món empresarial més tradicional.