El País Valencià busca anar un pas més enllà que l’Estat espanyol en la lluita contra el canvi climàtic amb objectius més ambiciosos. Ho farà amb la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, que de moment encara és un esborrany. Agosarat per a uns, insuficient per a altres. En qualsevol cas, les línies que traça tindran un clar efecte directe sobre les empreses, i també, potser un impuls sobre les que estan per crear-se. Com serà?
Tot esborrany s’ha d’analitzar amb cautela perquè pot canviar molt, encara s’ha de consensuar i votar al parlament valencià, amb les esmenes que de ben segur es presentaran. En tot cas, ja dibuixa cap a on anirà l’acció i les subvencions públiques: desincentius als vehicles de combustió interna i incentius cap a una mobilitat sostenible i elèctrica, fomentar autosuficiència energètica i impulsar un sector econòmic que podria tenir molt de muscle al País Valencià, com és el de la producció d’energies renovables.
Impostos per a un “fons per a la transició ecològica”
Anem al detall. Què preveu gravar la llei? Primer, els vehicles de combustió interna. Amb l’objectiu d’arribar a l’any 2040 amb un 100% de les matriculacions de cotxes sense emissions, la nova llei contempla que a partir de 2023 les matriculacions de vehicles paguen un impost d’acord amb els grams de CO2 per quilòmetre que emeten, mitjançant una taula progressiva. A més, penalitzarà aquells espais proclius a les concentracions de vehicles, com és el cas dels centres comercials. En aquest cas, la consellera responsable, Mireia Mollà, va matisar que els detalls s’aniran coneixent més endavant, amb la discussió i materialització de la llei. Més carregues impositives les tindran les grans embarcacions en funció “de les maniobres d’estada als ports valencians” per les seues emissions de diòxid de carbó.
Les grans embarcacions tindran més carregues impositives en funció “de les maniobres d’estada als ports valencians” per les seues emissions de diòxid de carbó
Tot el que es recapte amb aquests tributs anirà a parar a l’anomenat “fons per a la transició ecològica”, com un “retorn” que es destinarà directament a sufragar actuacions encaminades a complir els objectius de la llei: des de millores de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics fins a ajudes per a la compra de vehicles no contaminants. L’anomenen “fiscalitat verda”.
Tot això què suposarà a les empreses valencianes? Preguntada per aquesta qüestió, la consellera Mollà ha admès que el sector privat “haurà d’assumir molts reptes”. “Algunes hauran de fer projectes per compensar els efectes de la seua producció”, va observar i va assegurar que el teixit productiu “és important” i els “acompanyaran en tots els passos”. En tot cas, no va concretar si es concedirà alguna línia de subvencions a empreses per ajustar-se a aquestes noves exigències, entre les quals també figuren algunes inversions estructurals, com afegir un mínim de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics als pàrquings o la instal·lació de cobertes de plaques solars als grans aparcaments en superfície.
Salvador Navarro (CEV): “Em preocupa que el primer que ix d’eixa llei són les càrregues impositives”
Al sector empresarial no li termina d’encaixar la proposta de la Generalitat cap a un futur més verd, ja que veu més adients els “incentius” que no pas els “desincentius”. El president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, sosté que “el canvi climàtic és una evidència i n’hi ha una preocupació social a la qual no hem de ser aliens els empresaris”. Ara bé, afirma que “fa falta una adequada transició: Em preocupa que el primer que ix d’eixa llei són les càrregues impositives. En la situació actual, les administracions públiques han d’incentivar consum-producte”. Centrant-se en el parc automobilístic, subratlla que a l’Estat espanyol els vehicles “tenen una mitjana de 12 anys”. “Serà millor fer inversions i iniciatives de compra de vehicles de combustió, gasolina o dièsel, que contaminen molt menys que els de fa 12 anys, per avançar cap al vehicle híbrid, en lloc de respondre amb una càrrega tributària cap a les matriculacions, grans superfícies i activitat portuària”, sosté Navarro.
El president de la CEV també desconfia de l’anunciat “fons per a la transició ecològica”, on els tributs servirien per pagar inversions: “El món del transport ja ha passat per eixos invents. Quan fa anys es va crear l’impost del cèntim sanitari en el transport, algú pensava que aniria a la sanitat? S’ha demostrat que no, pel dèficit que tenen els sanitaris en aquests moments. On ha anat a parar? A la caixa única. Amb tot el respecte, que no ens enganyen. Que s’ho diguen al conseller d’Hisenda”.
Navarro subratlla que “l’alt cost energètic” és un dels principals motius pels quals se’n van algunes fàbriques, com les del sector ceràmic de Castelló, a altres països. “No és que coste molt produir l’energia, és que les càrregues impositives que tenen les energies fan que no siguem competitius. Si seguim plantejant càrregues impositives o estructurals a les empreses, al cap i a la fi, aquest món és lliure i globalitzat i se n’aniran. I les decisions a les empreses es prenen prou ràpidament”, sosté.
Per evitar-lo, insta a treballar per una “harmonització en les qüestions ambientals” i “començar a actuar amb unitat de mercat” en clau de País Valencià, Estat espanyol i Europa. A més, exigeix “establir uns objectius mediambientals que siguen assolibles amb terminis realistes” i demana a les administracions “no crear més procediments administratius”.
Impuls al sector de les energies renovables
Parlem ara de l’altra cara de la moneda de la llei que podria beneficiar, i molt, a una part del teixit empresarial valencià. I potser, convertir-lo en tota una referència. Ens referim a l’aposta per la implantació d’instal·lacions d’energia renovable en zones de desenvolupament “prioritari” establides al Pla Director d’Energies Renovables i que assenyala unes 12.000 hectàrees en tot el País Valencià, que produirien fins a 6.000 megavats. Menciona instal·lacions d’energia solar fotovoltaica i energia eòlica “fomentant un model energètic distribuït i sostenible”. A més, es crearà una borsa de terrenys que els propietaris poden posar a disposició per al desenvolupament de projectes d’energies renovables
Per altra banda, els nous planejaments urbanístics que es tramiten a partir de l’aprovació de la llei hauran de reservar una part del sòl a la implantació de les energies renovables necessàries per autoabastir el projecte des del punt de vista energètic. S’hauran de calcular les seues necessitats, i a partir d’això, s’establirà la producció i l’àrea que ha d’ocupar.
Marcos J. Lacruz (AVAESEN): “No podem esperar tant de temps. Podem perdre el moment del País Valencià. Els valencians ja som referents en energies renovables, només necessitem eixe impuls”
Preguntem sobre aquesta qüestió al president de l’Associació d’Empreses amb Activitats vinculades amb el sector energètic del País Valencià (AVAESEN), Marcos J. Lacruz, que representa a 160 empreses que treballen amb les energies renovables i suposa vora el 80% del total. Assegura que reben l’esborrany de la llei “amb il·lusió” perquè veuen que es posa l’accent en què “les renovables són el vector fonamental per incidir sobre el canvi climàtic, és la primera vegada que es parla de produir 6.000 megavats”. A més, li agrada que les actuacions es contemplen “a prop del territori”: “Hem vist com actuacions energètiques que es van fer en el passat al País Valencià van acabar en mans de grans grups que deixaren poc valor ací i fan frenar el desenvolupament de l’energia al territori valencià. Això pareix que es corregeix amb el nou pla”. Igualment, veu positiu que “no només parle d’energia, sinó d’eficiència energètica”, de la integració de l’autoconsum a pàrquings o del desenvolupament del vehicle elèctric.
Ara bé, Lacruz és caut i conscient que la llei, malgrat ser “ambiciosa”, “costarà molt de temps de tramitació i de negociació amb altres conselleries i amb altres agents”. Tot i això pot trigar al voltant de dos anys, un termini que al president d’AVAESEN li “preocupa” perquè el “moment d’oportunitat de les renovables” és ara. “No podem esperar tant de temps. Ara mateix Europa està apostant fortament per les renovables per descarbonitzar l’economia i per eixir de la crisi econòmica de la Covid-19. Podem perdre el moment del País Valencià”, lamenta. Com a alternativa metre es tramita la nova llei, Lacruz proposa “corregir els defectes que té la llei actual”, i de no fer-ho, creu que “aquestes inversions es faran en altres territoris de l’estat espanyol”.
En l’actualitat les empreses que integren AVAESEN ocupen vora 3.000 persones, una xifra que Lacruz assegura que poden “duplicar” si tenen “l’entorn favorable”. és més, sosté que el sector de les renovables al País Valencià “és capaç d’invertir 5.000 milions d’euros i crear entre 2.000 i 3.000 llocs de treballs nous sense demanar cap mena de subvenció”. “No necessitem que ens donen suport econòmic, som generadors d’ingressos per a l’Administració pels impostos que paguen les nostres instal·lacions. L’única cosa que ens separa de contractar aquestes persones i invertir al País Valencià és la modificació de les lleis urbanístiques. Unes lleis que només existeixen en aquesta comunitat autònoma”, explica, i matisa que no vol “el desenvolupament salvatge de les renovables” com han fet altres sectors “com l’urbanístic a la costa”. “Els valencians ja som referents en energies renovables, només necessitem eixe impuls”, postil·la.