Primera alerta: si abans de la crisi vivies bé, fins al 2022 la situació no tornarà a ser igual. Segona: la pèrdua de renda i ocupació amenaça el futur dels valencians. I dos reptes: tornar al benestar pre-coronavirus i reduir la bretxa (ja existent) que ens separava de la mitjana nacional en renda per càpita. El resum executiu de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) evidencia que els valencians no tindran fàcil el camí a seguir per superar les pedres que està posant aquesta crisi sanitària, sobretot perquè ja hi havia alguns esculls anteriors com, per exemple, tenir una menor productivitat que la resta de territoris. "Només en la cinquena part de les branques productives aconseguim un nivell de productivitat per damunt de la mitjana nacional", adverteix l'estudi.
A més, la idiosincràsia de l'economia valenciana l'ha fet més feble davant el confinament, per una més gran dependència al turisme, el gran sector econòmic que està patint més la garrotada de la crisi. Fronteres tancades, hotels a menys capacitat i bars i restaurants que comencen a respirar però amb no poques dificultats. I això repercuteix en les xifres d'ocupació: hi ha 408.184 treballadors afectats per un ERTO d'un total de 64.989 empreses valencianes.
Acabar amb "la discriminació financera valenciana"
"El full de ruta traçat és tan ambiciós que exigeix del compromís de tots els actors de l'economia i societat valenciana", anota l'IVIE. A curt termini els reptes són clars: limitar contagis, assegurar liquiditat, sostenir l'ocupació, mantenir els ingressos i assegurar l'estabilitat de les Administracions. És a dir, jugar a ser l'equilibrista del circ. A mitjà termini, l'IVIE enumera els reptes que la Comunitat Valenciana ja està assumint i que formen part de la gestió de l'anomenada nova normalitat.
Però, i ací ve el repte majúscul, a llarg termini cal canviar moltes coses: apostar per la R+D com a eix prioritari, aprofitar les oportunitats del nou escenari i fomentar la professionalització de la direcció empresarial; modernitzar l'Administració, agilitzar el marc regulatori (ací l'IVIE cita l'emprenedoria com a primera benefactora), reforçar la inversió pública i eliminar la discriminació financera valenciana. De fet, alguns dels reptes ja formaven part del Pla d'Acció per a la Transformació del Model Productiu de la Comunitat Valenciana que fa uns anys, per encàrrec del govern del Botànic, també va elaborar l'IVIE. En aquest document, es remarca la importància de desenvolupar la capacitat innovadora del teixit productiu, la cultura emprenedora, el suport a la competitivitat empresarial o la millora de la governança pública amb sistemes electrònics.
Aquest punt, per exemple, és coincident amb una de les exigències que planteja també ara l'IVIE i, de fet, està sent posat en pràctica durant la pandèmia: sense anar més lluny la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, a través de l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica, ha desenvolupat un nou servei d'identificació per videoconferència que permet emetre certificats electrònics qualificats a distància. Tràmits que podien haver-se avançat abans i que ara s'han fet urgents.
Gestionar la nova societat del coneixement, adaptar-se a les oportunitats tecnològiques i modernitzar l'Estat del benestar són les tres grans línies mestres
En resum, gestionar la nova societat del coneixement, adaptar-se a les oportunitats tecnològiques i modernitzar l'Estat del benestar són les tres grans línies mestres de l'anàlisi de l'IVIE per a superar els efectes negatius, i recollir els positius, de les conseqüències per la COVID-19.
Els punts bàsics a llarg termini, segons l'estudi que han coordinat els economistes Joaquín Maudos i Francisco Pérez, és créixer amb base el coneixement, reforçar la transferència tecnològica, millorar els resultats del sistema educatiu (al qual recomanen confinar a la digitalització...), digitalitzar el sistema productiu, fomentar l'emprenedoria, millorar la competitivitat internacional de les empreses, reduir les emissions i atraure les inversions verdes, digitalitzar les administracions i sanejar financerament la Generalitat Valenciana amb importants deutes a l'esquena. Una de les novetats és la relocalització d'activitats, un punt en què també animen a potenciar clústers, polígons industrials i parcs empresarials.
En definitiva, el document planteja un joc d'equilibris que continua mirant les sales de cures intensives i la corba de contagis amb l'assumpció de reptes importants als quals obliga la realitat del segle XXI que ja caldria estar aplicant a terres valencianes des de fa temps.