Les lectures amb perspectiva de gènere del què ha passat durant el confinament són ben variades i la que posa els ulls sobre la ciència torna a mostrar com les diferències entre homes i dones s'han intensificat aquests mesos. La Unitat de Dones i Ciència del Gabinet del Ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, ha publicat una anàlisi del que ha suposat fer ciència durant el confinament i alerta que "sense ser una novetat, perquè està àmpliament documentat en la literatura especialitzada com la maternitat i les cures associades suposen un dels frens importants en les carreres de les científiques, durant la pandèmia aquest desequilibri ha eixit a la llum de forma molt evident". Una idea queda molt clara en el text: "El que passa a casa importa, també per al Sistema d'R+D+i".
El document Género y ciencia frente al coronavirus (juny 2020) recull la realitat del sistema d'innovació espanyol que, encara que ha trobat que molts projectes d'investigació han hagut d'ajornar part de les seues experimentacions i treball de camp en les diferents disciplines, no ha parat a Espanya durant el confinament. "Això s'ha fet en unes condicions en les quals en les llars on es fa ciència i s'innova, no sempre hi ha un repartiment igualitari del treball domèstic i de cures", alerta.
Mares sense temps
La Doctora amb la qual parlem, que prefereix mantenir l'anonimat, té una filla de dos anys i mig. Una edat en què la dedicació és molt intensa per als pares i durant el confinament reconeix que, encara que ha tingut "la immensa sort" de poder alternar-se amb la seua parella en la cura de la seua filla, "la desigualtat que es genera en la carrera científica quan ets mare és real en circumstàncies normals i no ha fet més que agreujar-se durant aquesta època".
La científica està centrada en estudis sobre Intel·ligència Artificial a València i des de la seua experiència apunta que és "molt conscient" que aquest problema no és únic per a les investigadores, ja que ha afectat la majoria de mares treballadores d'aquest país. "Potser el que si és més particular del nostre gremi és el fet que 'si et mous de la foto, ja no surts'. El treball és tan competitiu i les possibilitats d'estabilització són tan poques, que qualsevol baixada en la teva producció científica et situa a la cua per a aconseguir una plaça en universitats i centres de recerca, o per a aconseguir projectes, o t'ocasiona seriosos problemes per a justificar el teu treball en els projectes que ja tens concedits. Espere equivocar-me, però sincerament crec que aquest patró per pandèmia acabarà amb la carrera investigadora de moltes investigadores, especialment les que estaven començant", apunta pessimista.
"En aquesta professió, si et mous de la foto, ja no surts. Crec que la pandèmia acabarà amb la carrera investigadora de moltes investigadores, especialment les que estaven començant"
Durant el confinament, el llarg temps viscut a casa li ha servit a Rosa Adam Ortiz per a investigar molt. "M'he passat el confinament escrivint, més encara quan estàvem en normalitat, però no tinc fills i la meua parella també es dedica a la ciència", conta aquesta investigadora postdoctoral de l'Institut de Tecnologia Química, centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el CSIC. La situació contrària és la de Soledad Valero Cubas, Doctora en Informàtica, programa en Intel·ligència Artificial i Reconeixement de Formes, i investigadora del Grup de Tecnologia Informàtica i Intel·ligència Artificial del Departament de Sistemes Informàtics i Computació de la UPV, qui assegura que "no he investigat poc, simplement NO he investigat", així en majúscules. La científica reconeix que "durant la pandèmia, només he pogut emprar el meu temps en la docència, ja que ha requerit una adaptació extra dels materials que ha consumit absolutament tot el meu temps. Això unit a guiar als meus fills en la seua pròpia docència, m'ha deixat zero temps a la investigació".
Valero Cubas: "Aquests mesos només he pogut emprar el meu temps en la docència i unit a guiar als meus fills en la seua pròpia, m'ha deixat zero temps per a la investigació"
Com explica Valero Cubas, de l'escàs temps que han tingut les dones per a publicar en aquests mesos de pandèmia també alerta el document del Ministeri, tot i reconéixer la importància de la producció de publicacions com a actiu de la carrera científica. El text reconeix que això ha anat en detriment de l'activitat investigadora de les dones i referencia el paper Who is doing new research in the time of COVID-19? Not the female economists, publicat per Oriko Amano-Patiño, Elisa Faraglia, Chryssi Giannitsarou i Zeina Hasna, en què s'explica els efectes del confinament pel que fa a la divisió de tasques domèstiques entre homes i dones i la producció investigadora.
Sobre les publicacions com a mesura de l'excel·lència, la investigadora Yolanda Giménez Molina també reflexiona sobre com la biologia del gènere "ofereix diferències i mentre no s'esmenen en el terreny laboral, per compensació, no s'aconseguirà igualtat". Aquesta Doctora en Biologia Molecular o Cel·lular i investigadora del Departament de Neurobiologia a l'Institut de Neurociències, un centre mixt d'Investigació del CISC-UMH, opina que "la producció en ciència hauria de tindre un ritme individual, ja que en aquest i en la producció vinculada a aquest, estan implicats múltiples factors començant per l'àmbit d'estudi, els recursos o la condició personal dels membres actius de la investigació".
Giménez Molina: "La biologia de gènere ofereix diferències i mentre no s'esmenen en el terreny laboral, per compensació, no s'aconseguirà igualtat"
I és que publicar i aconseguir beques és el repte. Per exemple, Rosa Adam Ortiz ha treballat al departament de Química Orgànica de la Universitat de València, a l'ECPM de la Université de Strasbourg (França) i al Leibniz Institute of Catalysis (Alemanya) i ha publicat 34 articles científics en revistes indexades, però confirma que el moment de màxim auge de la carrera investigadora és molt difícil per a les dones. "Has d'eixir a l'estranger, perquè és fonamental, i en tornar, ser independent. Les beques són molt competitives i si et coincideix amb la maternitat, es fa més complicat. Per exemple, les beques Ramón y Cajal, les més anhelades, contemplen un període extra d'un any per a demanar-les des que tens fills i el temps és igual per a homes i dones. En canvi a Europa això no passa perquè no és igual per als dos, no estàs compensant a les dones", explica.
Adam Ortiz: "Les beques són molt competitives i si et coincideix amb la maternitat, es fa més complicat"
Tanmateix Giménez Molina assegura que a part de la recent crisi i el seu possible efecte sobre la bretxa de gènere laboral, "encara queda molt per canviar en el sistema d'R+D, per a compensar el que la condició biològica ens imposa com a dones i unit a això comptar que la situació familiar i sanitària d'una llar importa, afecta els seus components i no té per què fer-ho de la mateixa manera, sobre cadascun d'ells".
Poques dones liderant?
El document del Ministeri de Ciència també és crític amb l'escàs paper de les dones en els equips d'R+D+i sobre la Covid-19, tot i l'abundància d'investigadores: "Tenint en compte que les dones representen bona part del personal investigador en ciències de la vida i de la salut, és d'esperar una presència important de dones liderant i integrant equips d'investigació en les convocatòries sobre Covid- 19. De moment, es coneixen només alguns equips i comités que s'han format per a la presa de decisions en investigació enfront de la Covid-19 i la composició no és molt encoratjadora", apunta el text.
En aquest sentit, Rosa Adam Ortiz apel·la a la síndrome de l'Impostor: "A les dones ens costa molt creure'ns les coses, i imagine que en una situació com aquesta de la Covid a mi també em donaria vertigen perquè dubtes molt de tu mateixa".
El nou Pla d'impuls, buidat de gènere
Per a resoldre les desigualtats, el text proposa línies futures de treball en què es contempla el teletreball, on la gestió i la producció de l'R+D+i hauran d'integrar la perspectiva de gènere i "servir per a reduir bretxes, alliberar temps, possibilitar alternatives als desplaçaments i redefinir criteris d'excel·lència en la carrera científica, una vegada provat que és possible la internacionalització de la ciència sense una contínua mobilitat internacional". En opinió de Rosa Adam, crítica d'entrada amb el nou Plan de choque para la ciencia y la innovación decep perquè "no es pot limitar la recerca només a la biomedicina, no es pot infravalorar la ciència bàsica", el text només parla de la retenció de talent i quan s'arriba a liderar grups és quan es veu la mancança de dones. "Aquí és on caiguem les dones".
Certament el Plan de choque presentat pel govern de Pedro Sánchez no fa cap menció ni al gènere ni a les desigualtats de gènere en el text. En cap ni una de les 31 pàgines del document que el president espanyol ha presentat a la Moncloa fa una setmana no hi apareix la paraula "género" ni tampoc "mujer" o "brecha".
Si l'última eina que la ciència espanyola vol aplicar ignora la perspectiva de gènere que, en canvi, aquesta Unitat de Dones del ministre Duque sí que adverteix és cabdal per a retenir el talent, hi ha una incongruència evident en el missatge que s'envia. Importa o no importa la desigualtat de gènere entre els científics? El que passa a casa importa, també per al Sistema d'R+D+i, o no?