R+D valenciana contra la pandèmia

La maquinària de la innovació empresarial i científica s’activa aquests dies per trobar solucions en temps rècord a l’espera de l’arribada de l’anhelada vacuna

Moments de treball en les instal·lacions de Jeanologia | Cedida
Moments de treball en les instal·lacions de Jeanologia | Cedida
Neus Navarro | VIA Empresa
Exdirectora de VIA Empresa
València
14 d'Abril de 2020
Act. 15 d'Abril de 2020

Mai s’havien posat tantes esperances en la ciència. Maltractada, retallada i confinada a la cua dels pressupostos, la recerca i el desenvolupament (i la innovació!), l’R+D+i, és ara protagonista. I ho és perquè ens estem morint. De pena uns, de veritat molts per la COVID-19.

 

Al País Valencià hi ha vora un centenar de propostes innovadores que podrien implementar-se en menys d’un mes. Ho afirma el Govern valencià, que havia fet una crida urgent a la innovació. Ara són universitats, organismes públics d'investigació, instituts tecnològics i empreses els que han presentat projectes d'intel·ligència artificial, fabricació de respiradors i mascaretes, sistemes de desinfecció i solucions automatitzades per a prestar serveis no sanitaris en hospitals. El nivell de les propostes, que s'han recollit a través de l'Agència Valenciana de la Innovació, asseguren que està “en un estat de maduresa avançat, la qual cosa permetrà que puguen ser implementades a curt termini i a mitjà termini”. Així, de les propostes que s'han presentat, 93 podrien aplicar-se en menys d'un mes i 94 en un termini d'entre un i tres mesos.

Treballadors a Jeanologia | Cedida
Treballadors a Jeanologia | Cedida 

 

També la Universitat valenciana ha anunciat noves investigacions. Des del passat 8 d’abril, el grup d’investigació d’Efectes del Medi de la Universitat de València ha començat un projecte europeu PRACE (consistent a poder utilitzar milions d’hores dels supercomputadors més potents del continent) per a simular la reactivitat química de Mpro, la proteasa principal del SARS-CoV-2. “L’objectiu és obtindre informació que ajude al disseny de fàrmacs per a inhibir aquest enzim i amb això impedir que el virus es replique”, apunten.

 

L’ozó dels texans, ara per a les viseres

Mentrestant alguns ja s’han posat a treballar amb resultats destacables. Per exemple, Enrique Silla, fundador de la firma Jeanologia ha reconvertit la seua tecnologia G2 basada en ozó i que empra per al tractament sostenible dels jeans, en un mètode de sanitització i desinfecció per a pantalles de protecció facial. D'aquesta forma, es converteix en l'última baula de la cadena de producció del material sanitari, abans d'entregar-ho als hospitals.

Al País Valencià hi ha 93 projectes innovadors contra la COVID-19 que podrien aplicar-se en un mes, segons el Govern valencià

La companyia ha invertit 500.000 euros perquè, tal com assenyala Silla, “és una vertadera hackató que un equip de 15 enginyers treballant a doble torn haja aconseguit transformar la tecnologia tèxtil de què disposàvem en una espècie d’armari” higienitzat per a donar-ho a la sanitat valenciana”.

D’altra banda, l’enginyer Damià Rizo, CEO i fundador de Darimo Carbon SL, especialitzada en la producció de components de bicicleta ultralleugers en fibra de carboni, ha ideat en col·laboració amb un equip multidisciplinari el Acute-19, un respirador també anomenat ventilador bilevel per a Ventilació Controlada per Pressió.

El projecte Acute19 de l'empresa Darimo | Cedida
El projecte Acute19 de l'empresa Darimo | Cedida 

Un dels avantatges més importants, destaca Uzo, és que “permet ser utilitzat per aquells pacients més greus de la COVID-19 que desenvolupen quadres de pneumònia greu amb distrés respiratori i que han d'estar connectats durant setmanes a aquesta mena d'aparells en l’UCI”, subratlla Rizo.

Segons explica, Acute-19 aconsegueix realitzar monitoratge avançat extern i també pot ser utilitzat fora de les Ucis i donar suport de ventilació a pacients no intubats.