La seu de The Ocean Race a Alacant
La seu de The Ocean Race a Alacant

Volvo plega les veles en Alacant

La competició esportiva de regata 'The Ocean Race' canvia de mans, tot i haver registrat un bon impacte econòmic i rècord d'afluència a les parades

La Volta al Món a Vela, que és l'esdeveniment esportiu més llarg del món i que se celebra a Alacant des de fa quatre edicions, canvia de mans i de nom: Volvo Ocean Race (VOR) ha venut els drets de la regata a Atlant Ocean Racing Spain i la competició ara es rebateja amb el nom The Ocean Race. Això ha permés a la Generalitat Valenciana renegociar el contracte i aconseguir unes condicions més favorables per a les arques públiques.

Canvia el propietari, però no els noms en la gestió. Si a la VOR el president i vicepresident eren els suecs Richard Brisius i Johan Salen, ara els dos continuen com a co-propietaris amb els mateixos rols. Des de la firma Atlant expliquen que l'eixida de Volvo no es deu a motius econòmics, sinó a què "el seu negoci és construir cotxes i no organitzar esdeveniments d'aquest tipus". No obstant això, asseguren que continua sent un "gran partner, molt significatiu", però com a empresa privada que és no poden revelar la xifra que aporta.

Més info: Alacant fa l'agost per Nadal

De la mateixa manera, no volen concretar què costa l'organització de la competició en Alacant, tot i que parlen de milions amb dues xifres. "Un esdeveniment com The Ocean Race només pot tindre èxit mitjançant la col·laboració de moltes parts interessades, com les ciutats de la ruta (com és el cas d'Alacant), els equips, els atletes i els socis comercials. Cadascú té un paper important", explica Salen a VIA Empresa.

Fins ara, les xifres han anat millorant a cada edició. L'última de 2017-2018 va registrar un rècord d'afluència a les parades, anomenades Race Villages, tant en Alacant (on va atraure 345.602 visitants, dels quals el 20% van ser estrangers) com en altres ciutats arreu del món. Quant a l'impacte econòmic, en Espanya va contribuir amb 96,2 milions d'euros al PIB i va crear l'equivalent a 1.700 contractes laborals a temps complet. "En el futur volem avançar i millorar aquestes dades en la mesura que siga possible", afegeix.

Segons dades de l'Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant (INECA), la despesa total realitzada tant pels espectadors de la competició com per altres stakeholders va ascendir a 62 milions d'euros, que van anar, sobretot, a allotjament, restauració i comerç al detall. L'organització també va quantificar l'impacte en la recaptació per al fisc espanyol, que va ser de 41,2 milions d'euros en total.

Alacant, "sòcia vital i molt ben valorada" amb un "paper clau"

Sobre la ciutat d'Alacant, Johan Salen subratlla que és "una sòcia vital i molt ben valorada" amb un "paper clau". Posa com a exemple "l'èxit del Museu" de la competició, inaugurat en 2011, i que en 2018 va batre rècords en un any sense eixida amb més de 55.000 visites.

Volvo The ocean race

Els nous co-propietaris tenen una estreta relació amb la competició: primer van ser regatistes, després mànagers d'equips i després han liderat l'organització de diversos esdeveniments de vela en Escandinàvia o altres projectes esportius com els Jocs Olímpics. Aquest vincle, diu, els ajuda a anar més enllà en The Ocean Race i aprofitar-la per a "inspirar a la gent sobre temes com l'ambició humana, la salut dels oceans i la sostenibilitat".

Estalviar amb el canvi de propietaris

L'artífex de l'arribada de la Volvo Ocean Race a Alacant va ser l'expresident valencià Francisco Camps (PP), que va preveure que tindria un impacte econòmic de 55 milions d'euros i arribarien més d'un milió de persones al Port d'Alacant per a veure l'eixida de la competició.

Hui sabem que la balança no va ser positiva per a les arques públiques valencianes i, descomptant els ingressos, les tres primeres edicions van costar 31,6 milions d'euros, segons va informar el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, al poc d'arribar al Govern en 2015. La Conselleria continua mantenint que l'elecció d'Alacant com a port d'eixida de la Volta al Món a Vela és "una important fita, no només en l'àmbit esportiu sinó per l'elevada repercussió econòmica i turística que comporta, tant per a la ciutat d'Alacant com per al conjunt de la Comunitat Valenciana".

Amb el canvi en la propietat de la competició, ara la Generalitat Valenciana ha renegociat el contracte i de moment la manté dues edicions més. Passarà, però, de ser triennal a quadriennal; la 14a serà la 2021-2022 i la 15a, 2025-2026. A més, el nou contracte és més favorable per als interessos dels valencians: la Generalitat redueix el risc assumit dels 22 als 9,5 milions d'euros per edició.

Això és gràcies, en bona part, a l'eliminació del compromís per part de la pública Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) de tindre en totes les competicions una embarcació espanyola, que podia costar fins a 12,5 milions per edició si els patrocinis no cobrien les despeses. La desaparició d'aquesta clàusula estalviarà 25 milions per les dues edicions que restaven per celebrar.

El port d'Alacant d'on surt la Volvo Ocean Race

El port d'Alacant d'on surt la The Ocean Race | Cedida

Per altra banda, el cànon que ha d'abonar la SPTCV es manté en 6,5 milions per a l'edició de 2021-2022, però s'incrementa a 7 milions per a la de 2025-2026, no s'actualitzarà a l'IPC i queda condicionat a l'impacte obtingut de l'esdeveniment. D'aquesta manera, si no aconsegueix un llindar mínim de retorn, no s'abonarà.

El nou acord amb la firma Atlant també elimina a la Generalitat Valenciana com a avaladora de l'esdeveniment i deixa sola a la SPTCV, que a més redueix l'aval de 9 a 7 milions (en 2014 va arribar als 10 milions d'euros).

Projectes esportius marítims amb menys èxit

La Volta al Món a Vela en Alacant és un exemple d'èxit que no sempre es repeteix en les competicions esportives en l'Arc Mediterrani. La Copa Amèrica (o America's Cup) va suposar una forta inversió de Generalitat Valenciana, Ajuntament de València i Govern espanyol en la Marina Real Joan Carles I en la façana marítima de la ciutat.

Va durar dues edicions abans de tornar al seu continent, Amèrica. Després, un lloc que havia de reconvertir-se en espai públic, va quedar abandonat durant anys, fins que va arribar el canvi polític i hui comencen a dibuixar-se nous usos, com centres d'innovació (com l'acceleradora d'empreses Lanzadera), un skatepark o carrils-bici.

Més info: València aspira a acollir la World Race 2019

Per altra banda, la quarta edició de la Barcelona World Race, que tenia prevista la seua eixida el 12 de gener, va ser cancel·lada per una greu crisi de finançament de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB), motivada pel retard del PP en l'aprovació del PGE i pel canvi en l'aplicació del sistema de desgravacions fiscals de què es beneficiaven els patrocinadors i els vaixells participants. Ara treballen en la recuperació de la regata de cara al 2022.

Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit