La ciutat d'Alacant a la posta de sol
La ciutat d'Alacant a la posta de sol

Alacant fa l'agost per Nadal

El 60% del torró que es ven a Espanya és de Xixona i la 'Vall del Joguet' alacantina continua liderant la producció de joguets

Què seria d'un Nadal sense torró? I sense joguets per als més menuts (i no tan menuts)? Estes setmanes són un baló d'oxigen per a la província d'Alacant, que es nodreix de les festes afegint dolçor i diversió a les llars espanyoles i europees. Malgrat la competència exterior, les falsificacions o la baixada de les exportacions per circumstàncies polítiques en determinats països, les tradicionals indústries alacantines del joguet i del torró es mantenen amb bona salut.

Més info: El torró català que fa Nadal

La comarca del Camp d'Alacant guarda un dels millors tresors culturals i gastronòmics de la província: el torró de Xixona. Un paratge ple d'ametlers als peus de la muntanya del Mitjorn ha estat als darrers segles el motor de l'economia local que traspassa fronteres. Hui la indústria del torró de la zona produeix 72 milions de barres, de les quals el 15,84% estan emprades pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen (CRDO) del Torró de Xixona. Tot això representa el 60% de total la producció espanyola del dolç nadalenc.

El torró factura 200 milions d'euros en Alacant i dóna feina a 1.400 persones

El sector factura 200 milions d'euros en Alacant i dóna feina a 1.400 persones en Xixona (4.000 en tot l'Estat). Recentment el CRDO ha signat conveni col·lectiu per als treballadors del torró i massapans que fixa un salari mínim de 14.000 euros a l'any. Bones notícies per a un producte encara molt estacional: el 80% de les vendes es concentren en Nadal.

Sud dels EUA i Llatinoamèrica, compradors internacionals

És un producte amb una demanda rellevant en el mercat internacional, concretament allà on hi ha "un llegat cultural del Nadal associat al torró", segons explica el secretari general del CRDO, Federico Moncunill. Així, el 15% de la producció s'exporta al sud dels EUA i a Llatinoamèrica, on explica que s'ha notat el context politicoeconòmic en Veneçuela, on van deixar de comprar fa dos anys, i l'Argentina, per la greu inflació que sofreix el país.

Si parlem d'exportació, no podem oblidar el paper que juga hui l'ecommerce. Sí, també ha arribat al torró i té nom propi: Fabián López, enginyer i fill, nét i besnét de torroners que ha creat Turronesydulces.com, líder en venda online de barres amb seu en Xixona. Conta que amb aquesta via ha fet arribar "milers d'unitats" del dolç alacantí a més de 20 països, com ara Finlàndia, Austràlia, Qatar o el Japó.

 Fabián López, creador de 'Turronesydulces.com' | Cedida

Fabián López, creador de 'Turronesydulces.com' | Cedida

Fabián diu que costava explicar el producte en altres països, però que la climatologia ajuda: "Si fa calor, la gent no sol consumir torró i potser per això la penetració en mercats de climes més freds és més senzilla. A més, valoren que es tracte d'un producte que fa segles que s'elabora de forma artesanal, amb fórmules antigues". Afegeix que al mercat estranger es demanden més els torrons ecològics, sense additius, lliures d'al·lèrgens i amb segells de confiança.

De les postres a la cuina per a superar l'estacionalitat

El futur serà dolç? El torró no pot fer moltes variacions perquè la recepta està protegida (almenys els que tenen el segell de Denominació d'Origen) i és un producte en un mercat madur.

Tot i això, Moncunill indica que el producte s'adapta a les tendències del mercat innovant en marca i envasos i oferint les barres en formats més variats i pensats en els diferents tipus de famílies amb 150, 200 o 300 grams. També busquen que el torró faça el salt de les postres a la cuina i posen com a exemple a Kiko Moya, del restaurant l'Escaleta de Cocentaina, amb dues estrelles Michelin; d'eixa manera, podria superar el problema de l'estacionalitat del producte.

País Valencià i Catalunya, líders en joguets

L'altre gran protagonista de les festes són els joguets. És precisament en esta època quan es ven 75% de la producció anual en tot l'estat espanyol i d'eixe percentatge, el 40% són compres en les últimes tres setmanes, segons dades de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), amb seu a Xixona (Alacant). El sector està constituït per 234 empreses que empren a més de 4.500 persones i que van facturar 1.660 milions d'euros durant 2017. Per a 2018, estimen que el sector es mantindrà estable amb creixements que variaran entre l'1% i el 2%.

Més info: La tecnologia s’imposa a la Barbie

La fabricació de joguets es concentren en l'Arc mediterrani, concretament en País Valencià i Catalunya: juntes representen el 67,42% de la producció. Però l'autonomia valenciana és la líder amb el 46,47% dels treballadors i el 37,79% de la facturació total del sector (la indústria catalana, però, li segueix de prop amb el 35,91%).

Si en un aspecte supera Catalunya al País Valencià és en exportacions: la indústria catalana va arrabassar el lideratge en 2015, i encara el manté amb un 39% enfront del 28,21% valencià. El principal client és Portugal, seguit de França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit; la pitjor caiguda la representen els Estats Units, amb una baixada del 38%, com a conseqüència de les polítiques de Donald Trump. Per contra, la Xina és, amb molta diferència, el principal país d'on s'importen joguets.

Si ens centrem en Alacant, descobrirem la província amb més empreses. Un total de 66 (26 petites, 30 microempreses, 8 mitjanes i 2 grans empreses) van facturar l'any passat 443,65 milions d'euros, el 26,69% del global espanyol. Tot això es concentra en la 'Vall del Joguet', el sobrenom amb què es coneix a la comarca de la Foia de Castalla, al nord-oest de la província, formada pels municipis d'Onil, Biar, Tibi, Castalla i Ibi, poble que alberga el Museu Valencià del Joguet.

Guanyen les nines col·leccionables i cauen els peluixos

Quant als joguets que més triomfen ara, des de l'AEFJ destaquen les nines col·leccionables (molt demandades també en Europa), jocs de taula i d'altres relacionats amb els esports i l'aire lliure. Les últimes dades disponibles, les de 2017, parlen d'una forta caiguda en les vendes de peluixos i de joguets relacionats amb l'aprenentatge i la investigació. Si per alguna cosa es caracteritza este sector és per la innovació constant: al voltant del 60% dels productes de cada empresa es renoven cada any.

El gran repte dels joguets tant alacantins, com de tot l'Estat, és la competència deslleial de la falsificació. L'AEFJ estima que perjudiquen amb la baixada del 16,6% de les vendes del sector.

Alacant, doncs, fa l'agost per Nadal, tot i que l'agost estiuenc també li reporta bons beneficis al sector del gelat artesà... però això és una altra història.

Més Informació
Marisc, torrons i alcohol a totes les taules
Àngel Velasco, la reinvenció del bicentenari torró Vicens
Avui et destaquem
Comentaris