Un segell per distingir els productes en català

La indústria automobílista discrimina encara el català, mentre que la telefonia mòbil ja l'ha adoptat com a seu

La llengua catalana encara no està normalitzada en molts sectors empresarials | TOT Sant Cugat
La llengua catalana encara no està normalitzada en molts sectors empresarials | TOT Sant Cugat

La Plataforma per la Llengua distingirà les empreses que promoguin el català amb un nou segell per productes lingüísticament responsables. És una iniciativa per afavorir la responsabilitat social de les companyies amb el català i avançar en la normalització lingüística en el sector empresarial. El segell serà visible al web de les empreses i en les seves etiquetes, al costat d'altres com poden ser el de producte reciclable o d'indicació geogràfica protegida.

I és que la situació del català és encara molt millorable i els consumidors encara tenen dificultats per trobar productes o serveis etiquetats en la seva llengua. "No hi ha una llengua tan parlada que tingui tan poc suport legal", ha lamentat Marc Biosca, de la Plataforma per la Llengua, durant una jornada sobre màrqueting en català celebrada a Sant Cugat del Vallès.

Marc Biosca: "La gent surt de l'armari lingüístic"

"Són deu milions de parlants que sovint no troben un producte al mercat en el seu idioma", emfatitza Biosca. Així, el segell de producte lingüísticament responsable permetrà reconèixer les empreses i productes que promoguin la normalització del català i fer-ho visible als consumidors. La iniciativa es presentarà a finals de maig i ja hi ha grans, petits i mitjanes empreses que s'hi han sumat i que es revelaran més endavant.

Marc Biosca assegura que passar-se al català pot suposar un benefici per les empreses, ja que els consumidors cada vegada més escullen els productes segons els valors de les marques: "Utilitzar el català no és només normalitat, sinó una aposta de futur a causa de la creixent sensibilitat dels consumidors". "La gent surt de l'armari lingüístic", ha definit, en relació a què cada vegada els hi arriben més queixes i consultes sobre productes no etiquetats en català.

El sector de l'automòbil suspèn en català

Un cas flagrant és en la indústria automobilística, on el català és completament residual. "Aquesta indústria discrimina el català", ha sentenciat Biosca. I és que trobar navegadors, manuals o web de marques de cotxes en llengua catalana és poc menys que impossible. En supermercats, només quatre de cada deu productes de marques pròpies estan etiquetats en català, malgrat que la llei hi obliga.

Més info: Cotxes i mercat de llengua catalana

Un cas contrari és a la telefonia. I és que segons dades de la Plataforma per la Llengua, les grans marques de telefonia mòbil ja incorporen el català en els seus productes. És el cas de Xiaomi, Samsung, Apple, BQ, LG i Huawei. En la indústria tèxtil, la situació va millorant a poc a poc i a Inditex ja es poden trobar els productes etiquetats en català. Però no a Desigual o Benetton, malgrat que tenen la intenció de fer-ho pròximament.

Els consumidors, en català

Tot i aquest panorama de poca normalització del català, els consumidors sí que aposten per aquesta llengua. Un 67% dels consumidors volen les webs de les seves marques en català i un 68% també volen rebre els missatges a les xarxes socials a través d'aquest idioma. Són dades de la Plataforma per la Llengua.

"Cada vegada hi ha una demanda més evident del català, especialment a internet", explica Biosca.

El català pot fer perdre clients?

La jornada de màrqueting en català ha comptat també amb la participació de dues empreses que el tenen integrat com a prioritari en les seves comunicacions amb el client. "Parlar de màrqueting en català és la naturalitat. No fem res extraordinari, és la llengua del nostre país. Igual que si estiguéssim a Dinamarca, ho faríem en danès", ha explicat Guifré Homedes, director general d'Amat Immobiliaris.

Tota la seva comunicació la fan en català, malgrat alguns entrebancs que qualifica d'anecdòtics tot i ser conscient que no passaria en altres països amb una llengua normalitzada. "En un altre país, no tindria sentit una jornada com aquesta", lamenta. "El 99% té acceptació positiva, però algunes vegades hi ha respostes no correctes". "Cal assumir riscos", exposa Homedes.

Guifré Homedes: "Hem perdut clients, però n'hem guanyat molts més"

En aquest sentit, han rebut trucades de suposats clients amenaçant de deixar l'empresa per la política lingüística. "Estic convençut que hem perdut clients, però també n'hem guanyat molts", assevera.

També han de fer front a les recomanacions de molts consultors en màrqueting, que els han recomanat reiteradament que es passin al castellà per tal d'arribar a un públic més ampli. I darrerament també tenen més relació amb promotors i empreses amb seu a Madrid. "S'ha d'intentar fer entendre, amb tacte, que els rètols s'han de posar en català", explica.

El català, com a valor de marca

"El català fidelitza els nostres clients, perquè engloba uns valors de territori i cultura que el consumidor comparteix i se sent còmode", detalla la directora de Màrqueting d’Agrofresc, Anna Rúbia.

Aquest fet també permet a Agrofresc, dedicada a la producció i distribució de productes làctics i altres preparats de quilòmetre zero, diferenciar-se de les grans empreses més industrialitzades.

"S'ha de perdre la por. El mercat hi és i s'ha d'actuar de manera normal".

Més Informació
És possible parlar català sense mots catalans? La invasió subtil
Els mòbils que parlen català
Més de la meitat de marques de supermercats no respecten el català
Parlar català per vendre més
Avui et destaquem
Comentaris