Bones expectatives per al moble valencià. Des d'aquest dimarts 17 fins al divendres 20 de setembre València acull la Fira Hàbitat amb indicadors econòmics optimistes i traient pit: la setmana passada la World Design Organization va declarar la ciutat com a Capital Mundial del Disseny 2022. El País Valencià acapara un quart de la fabricació a l'Estat espanyol d'un sector que factura 934 milions d'euros. Repassem les dades del sector i les xifres del saló.
El País Valencià té el 26% de la fabricació, 22% de l'ocupació i 23% de xifra de negoci del sector del moble
El poble valencià és conegut per la seua tradició d’ebenistes des de fa dècades, molt lligada a l’artesania i a la creativitat amb un estil molt clàssic, sobretot al voltant de les comarques de l’Horta. Aquestes feines xocaven amb la inexistència d’una indústria de la fusta; en efecte, el material arribava pel port de València.
Les successives crisis que ha anat superant el sector han estat gràcies ha haver derivat cap a un estil més modern i conceptual. L’última crisi va reduir el nombre d’empreses (això malauradament sempre ajuda a millorar la competitivitat de les que sobreviuen) i les que van quedar van reflotar apostant pel disseny i la innovació i posant la mirada en l’exterior, impulsant els seus processos d’internacionalització. Algunes de les marques més rellevants a hui dia són Actiu (fabricant de les cadires de quasi tots els aeroports del món), Andreu World, Viccarbe Habitat (empresa que va moblar les oficines de Google), Mariner, Colección Alexandra, Punt Mobles o Capdell, per citar-ne algunes.
De fet, les empreses valencianes de mobles foren les pioneres en apertura de mercats com Rússia i països àrabs. Molt abans, als anys 70, ja s’havien venut productes de fusta a la Xina. Una anècdota: conten que quan els militars nord-americans entraren al palau de Sadam Husein a Bagdad (Iraq) es van quedar abstrets amb el mobiliari d’or... d’origen valencià.
Quan a penes eixia el sector de l’última gran crisi, el 17 de juny de 2014 obria el primer Ikea del País Valencià al bressol del moble, a Alfafar, amb mascletà inclosa. Però el mal ja estava fet des de feia anys. Fonts del sector asseguren que la globalització i l’explosió del negoci de l’empresa sueca ja els havia revolucionat des d’un punt de vista estructural, afectant la distribució i el consum. L’abaratiment dels preus va fer que els mobles deixaren de ser per a tota la vida per ser de rotació, com si desfilaren per passarel·les de moda.
Un quart de la indústria del moble
Posats en context, anem a les xifres. Segons la federació empresarial valenciana de la fusta i moble, FEVAMA, el País Valencià encapçala el rànquing estatal de xifres de fabricació i exportació de mobles; ací es concentra el 26% de la fabricació a l'Estat espanyol, un 22% de l'ocupació i el 23% de la xifra de negoci. El valor de les exportacions de productes fusta-moble que es realitzen des del territori valencià representa el 24,9% del total estatal i Catalunya aglutina el 27%; només durant els sis primers mesos de 2019, el País Valencià ha exportat mobles per valor de 281,8 milions d'euros, un 10,2% més que l'any anterior. Europa és el principal receptor, el que compra més del 77% del mobiliari valencià.
Des de l'Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (AIDIMME), amb seu a Paterna, el cap d'anàlisi de mercat i estratègia, Vicente Sales, assenyala que precisament "el primer indicador de recuperació de l'activitat al sector del moble va ser el creixement de les exportacions" l'any 2012. "Pràcticament dos de cada tres empreses fabricants exporten part de la seua producció. Aproximadament la meitat té personal dedicat a la internacionalització", assegura.
Sales conta que tradicionalment, el moble valencià estava centrat en un "estil clàssic" i "molt elaborat". Ara, però, hi trobem "dos grans mercats": els mobles per a la llar, "marcat per la gran distribució" i on, tot i que "és difícil competir", hi ha empreses valencianes que han trobat un lloc produint "a preus ajustats i en sèrie" per "competir amb les grans cadenes" i que venen en comerç al detall; per altra banda, estarien les empreses orientades al mercat del contract, és a dir, als mobles d'ús col·lectiu (oficines, escoles, etc.).
"Encara que aquest mercat no era molt popular fa 20 anys, hui una part del sector s'ha reorientat i posicionat ací. En aquest àmbit és important l'eficiència, però sobretot ho és el posicionament internacional, crear marca, el disseny i la qualitat. A l'estranger se'ns veu com a productors amb bona relació qualitat-preu", assegura Sales.
"De moment, al moble no es nota l'efecte de la inestabilitat de les polítiques proteccionistes del president Trump i la crisi de governança pel Brexit"
Les empreses també s'hi troben obstacles, com explica Sales: "Les principals dificultats de les empreses del sector a l'hora d'exportar són la selecció de socis al país de destí, el risc comercial del país, la regulació i les barreres tècniques o comercials".
"De moment, al moble no es nota l'efecte de la inestabilitat que introdueixen les polítiques proteccionistes del president Trump, encara que ens trobem amb el problema de l'enduriment de les condicions que han de complir els productes, la qual cosa està encarint i posant més difícil l'exportació. Malgrat això, les empreses estan complint i encara no les està afectant massa; els Estats Units continua sent el segon destí del moble valencià, per darrere de França, sobretot en forma de projectes, instal·lacions i mobles de disseny", sosté l'investigador de l'AIDIMME. Un altre tema és l'efecte Brexit: "Durant el primer semestre de 2019 sí que s'ha ressentit la venda de mobiliari valencià al Regne Unit per la incertesa. Aquests mesos ha caigut fins a la sisena posició".
Hi ha 860 comerços de mobles al País Valencià
Més dades que ens ajuden a comprendre la importància del sector del moble al País Valencià. És seu de 860 comerços de mobles i hàbitat i dóna feina a 5.646 treballadors (1.575 d'ells són autònoms). El creixement acumulat del mercat supera el 30% des de 2014 i durant 2018 es va mantenir la tendència alcista amb un increment del 5,5% de les vendes al detall de mobles respecte a 2017, en un escenari de creixement de consum familiar i consolidació de l'increment de la demanda. El valor de mercat de l'any 2018 es va situar en 3.060 milions d'euros.
Són xifres que va presentar el sector en la presentació de la marca Mobles de Veritat que impulsa l'Ajuntament de València en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, la Cambra de Comerç de València i l'Associació de Comerços del Moble (Comerç Moble). La iniciativa és pionera en l'àmbit estatal i conjumina un total de 200 punts de venda i més de 3.000 professionals dels comerços tradicionals de mobles per fer valdre l'oferta de proximitat.
La Fira Hàbitat a València atraurà 25.000 professionals de 65 països
La Fira Hàbitat és un punt de trobada d'empreses del moble, la decoració i la il·luminació. Hi estaran 503 firmes i marques internacionals, el que suposa un creixement del 21% respecte a l'edició anterior. També creix en superfície: s'exposaran en 65.000 metres quadrats, un 45% més.
EL 36% de les marques participants són del País Valencià, un 40% són de la resta de l'Estat espanyol i el 24% restant són d'Alemanya, Bèlgica, Xina, França, Itàlia, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania i Turquia. A més, s'espera la visita de 25.000 professionals procedents de 65 països gràcies a la tasca de promoció d'Anieme i Fedai amb el suport d'IVACE Internacional i IVEX.
Algunes de les innovacions que es podran veure a la fira és una taula d'exterior amb plaques solars i endolls per connectar dispositius electrònics, dormitoris juvenils amb llits abatibles que s'activen amb assistents de veu com Siri o Alexa, matalassos de disseny fets amb plàstics reciclats del Mediterrani o amb teixits que eliminen les freqüències electromagnètiques dels mòbils.