El catedràtic Burton G.Malkiel, en el seu llibre Un passeig aleatori per Wall Street, desgrana la teoria de base sòlida i castells a l'aire per assignar el preu a una acció, alhora que descriu les nombroses bombolles que han afectat als mercats, explica la teoria moderna de carteres i desgrana comportaments irracionals en decisions d'inversió.
Aquests últims dies m'he fet una passejada aleatòria per la base de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, com a corresponsable de la sectorial de la Lliga Democràtica de Catalunya, donar solució als problemes reals dels ciutadans és una prioritat. Durant la sortida de la crisi de 2008, devaluació interna mitjançant, la disminució dels salaris reals s'han vist agreujats encara més pel cost de vida en grans ciutats, on es concentren seus centrals i empreses, amb els salaris més elevats, fet que ha comportat un abandonament progressiu de les àrees rurals de joves que busquen millors oportunitats laborals.
"Per això serveix la política, per proporcionar suport, que no sostentament indefinit i sense condicions, per dotar al ciutadà d'oportunitats i no subjugar-ho, per millorar les seves vides i no complicar-les encara més"
Des d'una actitud constructiva, en el panorama actual sobren retrets i atacs i falten solucions alternatives a allò ja existent, des de la Lliga apostem per una planificació urbanística que surti dels marcs municipals i contempli la pluralitat del territori, amb un tractament diferenciat, incentivant mecanismes per a la producció i consum de proximitat, com per exemple agilitzar la burocràcia administrativa i augmentar les ajudes a aquelles explotacions que adoptin tècniques sostenibles per protegir el nostre medi ambient ha d'anar de la mà d'aquest repte demogràfic, mediambiental i productiu al qual ens enfrontem.
No obstant això, l'absurda demanda de pisos ha comportat un notable augment en el nivell de preus, en el quart trimestre de 2019 una persona que vivia a Catalunya pagava de mitjana un 35% més que 4 anys abans, el 2015, segons l'Índex de preus d'habitatge (IPV), mentre que la renda mitjana per llar creixia un 5,2% de mitjana en l'últim lustre, suposant una pèrdua de renda disponible per a l'accés a l'habitatge de pràcticament un 10%.
Pel que fa a llars, segons les últimes dades censales disponibles, a les 10 comarques amb menys nombre de llars construïdes, més d'un de cada quatre habitatges estaven buides. Certament, estic segur que els més de 125.000 habitants de la Conca de Barberà, Garrigues, Cerdanya, Pallars Jussà, Solsonès, Terra Alta, Priorat, la Val d'Aran, Pallars Sobirá o Alta Ribagorça tenen molt que aportar i veuen amb desil·lusió com les successives administracions no han aconseguit revertir el problema de la ruralització de Catalunya.
Una inversió més gran per alumne en els 194 centres educatius que contenen les comarques esmentades, 168 públiques i 26 concertades, juntament amb espais de co-working en espais rurals on se'ls permeti a aquests alumnes començar a desenvolupar les seves pràctiques professionals (mentre es dediquen a la Formació Professional), o després de l'educació universitària, teletreballen per a empreses amb seus en grans ciutats però vivint en localitats més petites, seria un bon començament per iniciar el repte del repartiment demogràfic sostenible al qual ens enfrontem els ciutadans de Catalunya.
"Què hi ha en joc? No hi ha castells a l'aire, hi ha milers de futurs en forma d'accés a l'habitatge, sostenibilitat i progrés de la societat"
Al final, cal donar eines en forma de distribució d'oportunitats al voltant del territori perquè la societat, segons les seves preferències, esculli i es reparteixi pels 32.108 km quadrats de superfície, perquè per això serveix la política, per proporcionar suport, que no sostentament indefinit i sense condicions, per dotar al ciutadà d'oportunitats i no subjugar-ho, per millorar les seves vides i no complicar-les més encara.
És il·lús creure que únicament el sector públic solucionarà el problema de l'habitatge, que no passa per la limitació de preus, ni, per molt que propugnin, la construcció d'habitatge social (només es van iniciar 1.894 habitatges protegits el 2018). Què hi ha en joc? No hi ha castells a l'aire, hi ha milers de futurs en forma d'accés a l'habitatge, sostenibilitat i progrés de la societat. El canvi comença en cadascú de nosaltres.
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.