En l’àmbit econòmic i laboral, com en qualsevol altre àmbit, sovint fem servir paraules o expressions que no sempre són les més adequades. De vegades provenen de traduccions literals d’altres llengües, especialment de l’anglès; altres cops ens trobem davant de paraules genuïnes en la nostra llengua que no s’adeqüen del tot al concepte al qual volem fer referència. Però les paraules no són neutres: triar una denominació correcta i precisa és essencial per a comunicar-nos bé, especialment en un entorn professional on cada terme pot tenir implicacions concretes.
Així doncs, avui dediquem aquest espai al terme capacitat contributiva, al qual sovint fem referència amb denominacions que no són adequades, com ara capacitat de pagament o capacitat econòmica. La capacitat contributiva és la capacitat per a pagar impostos d’una persona, que es pot mesurar a partir d’alguns indicadors com ara la renda, el consum o la riquesa. Per exemple, una persona amb uns ingressos estables i un patrimoni considerable té una capacitat contributiva més alta que algú amb rendes modestes o ingressos irregulars. Si fem servir capacitat de pagament o capacitat econòmica, estem recorrent a denominacions poc precises que, encara que tinguin força ús en l’àmbit econòmic, en realitat s’haurien d’usar per a fer referència a casos més genèrics. Per exemple, capacitat de pagament podria fer referència a la capacitat d’una empresa d’afrontar les seves obligacions econòmiques de qualsevol tipus, com ara pagar un lloguer, i capacitat econòmica, en un sentit encara més ampli, al conjunt de recursos, ingressos i béns que permeten mantenir un determinat nivell de vida o d’inversió.
Com a conseqüència, quan parlem del principi que estableix la conveniència que els impostos es determinin segons les possibilitats de pagament de cada contribuent, hem de parlar del principi de capacitat contributiva, i no del principi de capacitat de pagament ni del principi de capacitat econòmica. Ens tornem a trobar davant de dues formes poc precises que, pels mateixos motius, s’usen de manera errònia.
Podeu consultar aquests termes i molts d’altres que hi estan relacionats a la Neoloteca i al portal Terminologia d’economia i empresa del TERMCAT.