La sostenibilitat ha esdevingut, en les darreres dues dècades, un dels drivers centrals de les polítiques públiques i la gestió empresarial. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides han assolit l'estatus de full de ruta per a la regulació i el management; tant que alguns economistes apunten cap a un món en què qüestions com el respecte al medi ambient formarà part del balanç corporatiu -- així ho apuntava al seu darrer llibre Santiago Niño-Becerra. El Consell General d'Economistes d'Espanya no defuig la rellevància d'aquests horitzons estratègics, i explora l'avenç de l'Agenda 2030 en diversos territoris de l'Estat en un informe de sostenibilitat regional que no deixa Catalunya en bon lloc.
Segons l'estudi elaborat per la institució que agrupa els economistes espanyols, Catalunya és l'onzena comunitat autònoma en assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per facilitar l'estudi, el CGE parteix els 17 ODS en cinc temàtiques: Persones, Prosperitat, Planeta, Pau i Partenariat. Si bé el país té un gran desenvolupament en les primeres, la cura de les persones i el progrés econòmic; la resta de punts inclosos a l'agenda de la dècada no reben, segons el Consell, l'atenció necessària. Així, Catalunya és el darrer territori espanyol en l'aplicació dels objectius de pau, amb un mal desenvolviment en qüestions com la solidesa institucional (objectiu 16) o les comunitats i ciutats sostenibles (objectiu 11). El document confirma que queda feina a fer, a més, en la col·laboració entre institucions i empreses, un apartat en què ocupa la vuitena posició.
Segons l'estudi elaborat pel CGE, les dues comunitats autònomés amb un avenç més clar en els objectius de la dècada són les que compten amb règims fiscals propis: el País Basc i Navarra. La comunitat foral, de fet, ocupa una de les tres primeres posicions en 13 dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, amb especial focus en la col·laboració institucional, la bona gestió econòmica i les polítiques socials. Per la seva banda, el país basc, si bé en els objectius institucionals (14) i en els relacionats amb la cura del medi ambient (7) no arriba als estàndars demanats pel Consell, seria la regió espanyola amb un millor desenvolviment en les metes de prosperitat econòmica i de partenariat, on ocupa una llunyana primera posició. La Rioja, Madrid i Cantàbria acompanyen Euskadi i la comunitat foral al capdavant del rànquing.
A l'altre costat de les taules de dades, com lamenten des del Consell, hi ha Andalusia i les Illes Canàries, els dos territoris que més lluny tenen els ODS segons l'estudi dels economistes. Els territoris meridionals de la Península Ibèrica tenen especials dificultats per arribar assolir els horitzons de prosperitat econòmica -Andalusía és la quinzena en lluita contra la pobresa- així com en els coberts pel paraigües de Pau; amb un fanalet vermell en les mesures d'igualtat de gènere, on tenen el pitjor resultat de tots els territoris espanyols. Les Canàries, per la seva banda, ocupen la darrera posició tant en les recomanacions econòmiques com a les ecològiques. Les dades recollides pel CGE revelen la necessitat d'atenció especial en qüestions com la redicció de les desigualtats (objectiu 10), el treball digne (objectiu 8) o la producció i accés a energia no contaminant (objectiu 7), en què cap comunitat mostra pitjors resultats.
Com està Espanya?
En les primeres pàgines de l'informe, el CGE presenta i ratifica els puntals de l'aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a l'Estat espanyol. Així, en els documents de compliment anual dels ODS i l'Agenda 2030 aprovats pel Consell de Ministres marquen vuit grans reptes necessaris per a recórrer amb èxit el full de ruta marcat per les Nacions Unides. Així, a més d'horitzons globals com la fi de la pobresa o l'enfrontament contra l'emergència climàtica i ambiental, l'Estat ha de posar el focus en qüestions com la fi de la precarietat laboral, la crisi dels serveis públics o la revitalització del medi rural.
Si bé el desenvolviment concret de les polítiques necessàries per assolir els objectius de sostenibilitat és desigual, les comunitats autònomes sí que es mostren, en general, disposades a complir amb el seu rol. Segons la recerca elaborada pel CGE, la majoria dels territoris han desenvolupat o tenen en curs de desenvolupament les vuit mesures institucionals per facilitar l'assoliment dels ODS, amb Catalunya i el País Valencià al capdavant. Les administracions catalana i valenciana són les úniques, segons les dades del Consell, que ja han desenvolupat tots els mecanismes d'implantació de l'Agenda 2030 a l'Estat, des de l'aliniament pressupostari a l'elaboració de plans estratègics de sostenibilitat; espais de coordinació entre administracions o mecanismes de diàleg i cooperació públicoprivada.