La velocitat a la carretera té límits, però el nombre de radars sembla no tenir-ne: amb un total de 742, Catalunya torna a ser, per tercer any consecutiu, la comunitat autònoma amb més radars a l’Estat. Així ho revela Coyote, el proveïdor de sistemes d'assistència a la conducció i avís de radars, en el III Observatori de Radars a Espanya, on assenyala que la xifra de dispositius a Catalunya suposa el 25% respecte a l’estatal. La firma especialitzada en avís de radars, que recalca que l’excés de velocitat és un dels principals factors de risc a la carretera, subratlla en el seu informe “la importància de la inversió en sistemes de control de velocitat per part de les autoritats”. Paradoxal, si més no.
Catalunya concentra el 25% dels radars a les carreteres de l'Estat
Arran d'aquesta anàlisi, l’informe també ofereix el rànquing de les províncies amb més quantitat de radars per quilòmetre a escala estatal. En aquest cas, el top 3 està encapçalat per dues províncies catalanes: Barcelona (473 radars) i Girona (128 radars). Ocupen la primera i la tercera posició respectivament, i, entremig, se situa Madrid, amb una suma de 232 radars, la meitat que la capital catalana. L’observatori apunta que a Espanya hi ha hagut un increment del 4% en el nombre de radars de trànsit des del gener del 2023 i que, actualment, les xarxes viàries compten amb 2.941 radars: 2.095 fixos, 433 de semàfor, 168 de tram i 245 de cinturó i mòbil.
Reprenent el llistat de comunitats autònomes amb més radars, després de Catalunya se situen Andalusia (372) i Castella i Lleó (333). Tots tres territoris acumulen la meitat dels dispositius a l’Estat. Seguidament, el País Basc i Madrid mantenen el quart i cinquè lloc amb 233 i 232 radars, per sobre de Galícia (182) i València (179). Castella-la Manxa (135) i Aragó (107) tanquen la llista de comunitats amb més de 100 radars, deixant lloc a altres territoris com Astúries (87), les Illes Balears (76), Extremadura (66), Navarra (58) i les Canàries (51). Coyote detalla que, dels 2.941 radars que es troben a l’Estat, el 25,77% es localitzen a les autopistes i autovies, el 36,62% a les carreteres secundàries i el 37,60% a les ciutats.
Una multa cada 42 segons
Si comparem el nombre de dispositius de Catalunya amb qualsevol altre territori, ens adonem que la quantitat és desproporcionada. Sense anar més lluny, Catalunya compta amb més radars que la segona i la tercera comunitat del rànquing estatal. En aquest sentit, el Servei Català de Trànsit (SCT) va donar a conèixer al passat agost el nombre de multes interposades per excés de velocitat durant el 2022: 758.659. Fent càlculs, per aterrar la magnitud d’aquesta xifra, surt una mitjana d’una sanció cada 42 segons. O el que vindria a ser el mateix, 83 milions d’euros.
El mapa de les multes
Trànsit va justificar aquestes dades, molt similars a les dels últims 10 anys, amb una reducció d'accidents amb morts o ferits greus d'entre el 65% i el 80%. Els trams que més multes van interposar van ser el de l'AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) i el de la C-31 a Castell d'Aro (Baix Empordà), que van sumar un total de 117.000 infractors, 13 milions i 160 vehicles fotografiats diaris per superar els límits de velocitat.
El radar de tram de l'AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) va captar 6,6 milions el 2022
De fet, si a banda dels rànquings de les comunitats autònomes i les províncies amb més radars en creéssim un tercer dels radars que més multen a Catalunya, el radar de tram de l'autopista a les Terres de l'Ebre ocuparia la primera posició, amb una suma de 59.036 sancions durant el 2022, que equivalen a 6,6 milions d’euros, i el de Castell d’Aro el segon, amb 57.927 sancions (6,52 milions). Per a tothom que es vulgui estalviar més d'un ensurt, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va elaborar un mapa de multes on es poden ubicar la resta de radars.
Plouran multes del cel
Així, les carreteres catalanes són de lluny les més equipades a l’Estat amb radars i dispositius de control de velocitat. Però la cosa no acaba aquí. L’any passat, Trànsit va incorporar un dron per supervisar el funcionament de la mobilitat i detectar possibles infraccions, amb la intenció de donar lloc a radars aeris. El 2023 va concloure la prova pilot que va consistir en un total de 18 vols: “Amb el dron podem conèixer què està passant, però també obtenim dades que permeten prendre decisions per millorar la mobilitat”, va apuntar la subdirectora general de Gestió del Trànsit del SCT, Lourdes Puigbarraca, després d’un dels vols pilot efectuat a Castellví de Rosanes.
Malgrat tractar-se de vols pensats per posar a prova la tecnologia dron, aquests ja van posar les primeres multes. Tot i que el cos policial no va precisar ni el nombre d’infraccions ni el d’expedients sancionadors iniciats arran de les irregularitats detectades per dron, Puigbarraca va aprofitar per destacar que l’aparell capta “amb molta perfecció” els conductors que estan fent servir el mòbil o menjant, així com aquells que no porten cordat el cinturó de seguretat o duen a terme avançaments irregulars.