Accessibles per a tothom, inclusius, responsables, sostenibles, imaginatius i creatius, progressistes... Els jocs i les joguines juguen un paper important en la vida de la societat i les empreses que s'hi dediquen han de tenir en compte molts factors que contribueixen a formar la vida d'un infant. A això s'hi suma la ràpida transformació del mercat, la digitalització i les novetats comercials inacabables, a les quals s'hi han d'anar adaptant. Però això no ha suposat un problema per a les grans companyies. Segons l'estudi Les regles del joc sobre el sector de la joguina del 2019 d'EAE Business School, deixant de banda que durant el pic de la crisi van caure les vendes mundials, el sector "ha sabut respondre a la poderosa competència dels videojocs amb la seva pròpia eficiència".
Amb un creixement del 17,4% respecte el 2013, l'informe destaca que "el sector ha estat capaç de continuar creixent en els seus beneficis" i apunta que "a una major professionalització en la gestió, s'hi suma un constant procés de concentració que es tradueix en economies d'escala i, per tant, en un major marge de benefici". Les xifres parlen per sí mateixes: el sector de la joguina està en el seu millor moment.
A això, s'hi afegeix el fet que els grans fabricants tradicionals de joguines continuen mantenint el seu domini a escala mundial. Lego s'imposa amb força en el top 10 de les marques de joguines que més facturen i ho fa amb 7.597 milions de dòlars l'any. A llarga distància, la segueix Bandai Namco, que factura 1.024 milions de dòlars. La tercera, Fisher Price, ja rebaixa a la meitat la seva facturació fins els 773 milions de dòlars.
De fet, Lego ja corona des de fa anys el top 1 del rànquing. En plena convivència amb la digitalització, la marca ha sabut adaptar-se al mercat creant pel·lícules i videojocs amb els seus personatges, però també mantenint la seva essència amb les joguines més tradicionals. Els seus beneficis han passat dels 389,5 milions d'euros el 2009 a 1.440,6 milions d'euros el 2019 sent el seu pic més alt el 2016 amb 1.674,3 milions d'euros.
Aquests dos milions d'euros de caiguda dels beneficis de Lego, juntament amb els descensos de Fisher Price i Mattel demostren, però, que encara tenen feina a fer. Marques com Nerf, sustenta l'informe, "són les que millor es defensen, en gran mesura perquè ofereixen joguines més en tendència i en permanent evolució".
El sorpasso de Catalunya
Europa és el continent que més empreses alberga del sector i el que té més petites i mitjanes companyies que s'hi dediquen i Alemanya el país que més en té, amb un total de 46 minoristes, seguida per França amb 26, Suècia amb 25, el Regne Unit amb 23 o Espanya amb 22. Fora d'Europa, només els Estats Units tenen una posició privilegiada amb 31 minoristes, mentre que, per exemple, la Xina només en té tres tot i ser el primer país exportador de joguines del món.
Amb un increment del 6,8% el 2018, Espanya entra tancant la taula en el top 10 de països exportadors i ho fa gràcies a Catalunya, el territori de tot l'Estat que més joguines exporta. Tradicionalment era el País Valencià qui liderava el rànquing ja que sempre ha tingut més empreses del sector que qualsevol altra comunitat. Madrid, per la seva banda, és la ciutat més dinàmica d'Espanya i, segons l'informe d'EAE, és la que més ha incrementat el seu teixit industrial. Però el mercat està molt repartit i, com la resta de països, amb la digitalització encara es reparteix més el pastís.
De fet, en el joc infantil ja impera el joc digital, cosa que, avisa l'estudi, "exigeix replantejar-se urgentment la definició de la joguina i el joc ja que les diferències les marquen les noves tecnologies, que van molt més enllà de la dicotomia digital vs. físic". A escala mundial, un 71,06% de les famílies han gastat només en jocs digitals, un 25,66% ho ha fet en jocs només físics i un 3,27% ha repartit les seves despeses. Tot i així, els ingressos dels jocs físics encara superen amb escreix els dels digitals i, mentre el 2018 s'ingressaven 86 milions d'euros pels jocs més tecnològics, pels físics han estat 330 milions.
El que més s'exporta des d'Espanya? Nines, naips, tricicles, patins i cotxes a pedals amb Polònia liderant el rànquing com a comprador del mercat espanyol, seguida de França o el Regne Unit entre altres. "El mercat està molt atomitzat", assegura l'informe, que recorda que el mercat a l'Estat és molt variat i que l'empresa que més participació en té és Sony amb un 10% del total.
Com tants altres sectors, el de la joguina haurà d'afrontar i adaptar-se als canvis i EAE apunta a tres possibles vies de futur. La primera, una major concentració que desemboqui en economies d'escala i més beneficis; la segona, que les empreses s'especialitzin més i aportin un valor diferencial; i, la tercera, "una millor coordinació del lobby per defensar els interessos comuns i obtenir el suport de l'administració". I és que el futur encara està per escriure, però s'ha d'estar atent als canvis mundials perquè només així les empreses continuaran en el mercat.