Terra Remota Clos Adrien 2013: Després del foc hi ha més que cendres

Les vinyes i els vins empordanesos van sobreviure als incendis del 2012

És ben sabut que les activitats agrícoles estan condicionades pels imprevisibles factors meteorològics. El 2012 va tenir lloc un d'aquests imprevistos, tot i que en aquest cas no va ser la meteorologia la causant, sinó la fúria amb què el foc va batre el paisatge de l'Alt Empordà. Més de 8.500 hectàrees van resultar completament cremades, cosa que malauradament representa el pitjor registre per incendi forestal a Catalunya des de 1986.

Tot i que la vinya és un tallafoc natural, els ceps de les parcel·les limítrofes de la finca de Sant Climent Sescebes van resultar molt danyats, raó per la qual la verema va minvar considerablement. Davant d'aquest fet, el celler va decidir concentrar els esforços en el seu negre Camino, el vi més àmpliament distribuït del celler. Amb aquesta mesura es va assegurar al client la continuïtat en la rotació del producte. No obstant això, el handicap per a Terra Remota va ser haver de renunciar a l'anyada 2012 dels seus vins de gamma més alta: Clos Adrien i Usted. És per això que ara arriba l'anyada 2013 de Clos Adrien en substitució de la 2011. Una producció limitada de només 5.000 ampolles.

Els propietaris del celler Terra Remota, en Marc i l'Emma Bournazeau elaboren aquest vi amb les varietats sirà (90%) i garnatxa negra (10%). En principi, és un cupatge que pot sorprendre: és més típic d'un vi dels Costers del Roine que no pas empordanès. Fins i tot, hi haurà qui dirà que és incomprensible que no es basin en la tipicitat de la garnatxa i la carinyena empordaneses a l'hora de dotar de contingut aquest vi. A aquests els recomano que primer tastin el vi i que després jutgin si els agrada prou o no.

Aquest Clos Adrien 2013 ha fet una maduració de dos anys en bóta nova de roure francès. Malgrat aquesta criança llarga, el color, intens i lluent, i el voraviu encara amb algun reflex blavós, ens parlen de força i de vivacitat. Les aromes són riques i complexes i destaca la fruita de bosc madura, els gerds i les móres, que planen damunt un fons mineral, procedent del sol granític on està plantada la vinya i amb un final on la fruita comparteix protagonisme amb un torrat notori, que recorda la cendra d'olivera.

A la boca és potent i amb nervi, i malgrat tot, llaminer, rodó i amb un punt final de frescor i de sequedat que ens indiquen que encara li queda vida al davant per seguir evolucionant favorablement a l'ampolla. I una mostra real i deliciosa de la capacitat de supervivència de la vinya als incendis que periòdicament cremen el paisatge mediterrani.

Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.
Avui et destaquem
El més llegit