90.000 comerços a l’àrea de Barcelona

El centre de l’Hospitalet de Llobregat, Ciutat Vella, l’Eixample o el centre de Badalona disposen de més de 4 establiments per cada 100 habitants

Portal de l'Àngel, principal eix comercial de la ciutat de Barcelona   Portal de l'Àngel, principal eix comercial de la ciutat de Barcelona

Més del 80% dels locals comercials de l’àrea metropolitana de Barcelona estan ocupats i en actiu, segons es desprèn de les dades de dos estudis que ha encarregat l'entitat Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En concret, hi ha gairebé 90.000 comerços actius en els 36 municipis que conformen la zona. Els locals desocupats sumen aproximadament 24.000 establiments.

En termes de dotació comercial, l'àrea metropolitana de Barcelona disposa d'alguns dels punts amb més densitat de comerços d'Espanya. El centre de l'Hospitalet de Llobregat, Ciutat Vella i l'Eixample a Barcelona o el centre de Badalona disposen de més de 4 comerços per cada 100 habitants. Aquesta xifra contrasta amb la mitjana catalana, en la qual hi ha 1,3 negocis per al mateix nombre de veïns.

Entre els 10 eixos comercials més densos, quatre es troben a la ciutat de Barcelona (Portal de l'Àngel, Portaferrissa, Canuda i el carrer Boqueria), però també hi ha el carrer Santa Maria i el de Santiago Rusiñol de Sant Cugat i el carrer Mar de Badalona.

Pel que fa a les tipologies, el 35% dels establiments estan dedicats als serveis, el 20% a l'hostaleria i el 14% i el 13% al comerç alimentari i l'equipament per a la persona respectivament.

La tecnologia, el futur del comerç

Els estudis indiquen que el futur del sector comercial a la metròpoli passa, sobretot, per l'entrada de les noves tecnologies. I en aquest sentit afirmen que chatbots, tecnologia de reconeixement facial, reconeixement d'imatges o robòtica estan passant a formar part tant de les grans cadenes de botigues com dels comerços més singulars.

Un altre tret que descobreixen els estudis és que s'està canviant el model de grans centres comercials en zones perifèriques i mal comunicades per versions més petites d'aquestes botigues als centres urbans. Aquest tipus de botigues posen en pràctica noves estratègies de venda: estocs virtuals o assessorament personalitzat sobre els productes, entre d’altres. Alhora, això ha fet que els centres comercials passin a revitalitzar zones del mateix teixit urbà.

D’altra banda, els estudis posen de manifest, segons AMB, que la supervivència dels comerços més tradicionals, de proximitat, passa "necessàriament" per la tecnificació i l'especialització per aconseguir una viabilitat més gran.

Més informació
Portal de l'Àngel, el carrer comercial més car d'Espanya
Sense turistes 1.200 comerços de Barcelona haurien de tancar
1.387 comerços catalans han baixat la persiana el 2016
Avui et destaquem
El més llegit