Les concessions de les centrals elèctriques al Pirineu s'eternitzen

Deu centrals hidroelèctriques de Lleida produeixen el 20% la potència elèctrica instal·lada a l'Estat espanyol

L'embassament de Camarasa és un dels que ja ha expirat la concessió privada
L'embassament de Camarasa és un dels que ja ha expirat la concessió privada

Cabdella, Serós, Sossís, Talarn, Camarasa, Pobla, Molinos, Sant Llorenç de Montgai, Gavet i Terradets. Són deu centrals hidroelèctriques situades al Pirineu de Lleida. Juntes produeixen el 20% la potència elèctrica instal·lada a l'Estat espanyol. Segons Observatori de la Sostenibilitat, les deu s'exploten fora de termini i al marge de la normativa. La Llei d'Aigües de 2001 va ratificar que les concessions per explotar les centrals caducaven al cap de 75 anys. A totes elles, les autoritzacions daten d'abans de l'any 1943. En teoria, haurien de tornar al control estatal. Però la llei del 2001 és una actualització de la Llei d'Aigües aprovada el 1985. Llavors es va limitar la concessió que en un principi era a perpetuitat a 75 anys. Com que aquesta llei va entrar en vigor el primer de gener del 1986, el termini de les concessions s’estén, per tant, fins al primer de gener del 2061.

En aquest context s'ha iniciat el debat polític sobre quin hauria de ser a partir d'ara el model de gestió i sobre qui hauria de recaure la responsabilitat de revertir els beneficis al territori. Una proposició no de llei d'ERC al Congrés dels Diputats reclama que les centrals passin a mans de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). El diputat d'ERC per Lleida, Xavier Eritja, recorda que "la potència de les centrals equival a un reactor nuclear".

L'embassament de Camarassa

L'embassament de Camarassa

Un 24% de l'energia, fora de la concessió

Més enllà del debat polític i legislatiu, l'Observatori de la Sostenibilitat ha publicat un informe on adverteix sobre una situació crítica. "El 24% de la producció elèctrica d'origen hidràulic que es genera a Catalunya supera el límit de la concessió i hauria d'estar sota domini públic". L'estudi proposa que amb el final de les concessions s'aprofiti per reestructurar el sistema elèctric espanyol, que aporta un 20% de l'energia que es genera.

Un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat adverteix que a Endesa ja se li ha acabat el període d'explotació d'una desena d'instal·lacions lleidatanes, que produeixen una cinquena part de l'energia generada a l'Estat espanyol

L'Observatori reparteix la responsabilitat a parts iguals entre la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) amb competències sobre el riu Segre (on estan ubicades les centrals hidroelèctriques) i la Generalitat, que també les té de política hidràulica. Mentrestant, l'entitat acusa Endesa de beneficiar-se d'una "negligència política i administrativa". Actualment, la companyia explota 47 instal·lacions a Catalunya.

Quin és el futur de les elèctriques?

Ara, la pilota es troba a la teulada del Govern espanyol. Segons l'organització, les empreses ja han recuperat i amortitzant la inversió, amb més de 75 anys d'assignació. "Les concessions estan envoltades d'una manca d'informació i d'opacitat". Amb aquestes paraules el diputat d'En Comú Podem per Lleida al Congrés, Josep Vendrell, defineix el model de l'activitat.

Més info: Les hidroelèctriques: una ganga sense data de caducitat

Vendrell denuncia que les elèctriques "gaudeixen d'unes condicions avantatjoses i generen una activitat que no permet un retorn al territori". Per aquest motiu, reivindica una gestió pública "perquè a vegades ens oblidem que simplement es tracta d'una concessió administrativa i que els pantans i embassaments formen part del patrimoni col·lectiu". Vendrell anuncia que, "davant del silenci i la inacció del Govern espanyol, tornarem a plantejar aquesta qüestió a la pròxima legislatura".

Municipis demanen compensacions

Davant d'aquesta realitat, els municipis lleidatans que disposen de centrals hidroelèctriques s'han unit perquè a partir de l'any 2023, la gestió torni a l'àmbit públic. A part d'aquest retorn, la plataforma constituïda sota el nom de Femembalses (Federació d'Associacions i Municipis amb Centrals Hidroelèctriques i Embassaments), vol compensacions "per l'impacte d'aquestes infraestructures". L'entitat remarca la necessitat de "vetllar perquè les reversions de les concessions es facin efectives".

Els municipis lleidatans s'han unit en una plataforma per reclamar que la gestió dels recursos torni a mans públiques, recordant que els pantans i embassaments són "un patrimoni col·lectiu del qual s'hauria de beneficiar el territori"

Femebalses anuncia que vigilarà les peticions de pròrrogues de les concessions de les centrals hidroelèctriques. "Revisarem les millores que proposen i si la inversió justifica allargar el període d'explotació". A més, tenen en el punt de mira els exemples de la veïna Osca. Allà, l'Estat va assumir la gestió de la central de Pueyo de Jaca l'any 2013, però va esgotar els terminis per decidir el futur de Lafortunada, on la concessió s'esgotava fa 12 anys.

En el cas de Pueyo, la CHE explota des de llavors la instal·lació. Alhora, els ajuntaments de la zona reben una quantitat fixa de la producció elèctrica a preu de cost. Aquest model és el que volen seguir les centrals hidroelèctriques catalanes perquè la riquesa que genera la infraestructura d'un territori es quedi al mateix lloc on s'ha creat.

Avui et destaquem
Comentaris