La història d'un gra d'ordi: un exemple d'economia circular

Restes de l'ordi amb què Damm elabora la seva cervesa s'utilitzen per alimentar les vaques de la granja de la fàbrica de iogurts La Fageda

Ordi de la malteria La Moravia de Bell-lloch d'Urgell | M.R.F.
Ordi de la malteria La Moravia de Bell-lloch d'Urgell | M.R.F.

Aquesta és la història d’un gra d’ordi i de molts. Després de ser recollits a camps de Lleida i Aragó arriben a la malteria La Moravia, a Bell-lloc d’Urgell on començarà un procés amb ramificacions quasi infinites en què tot s’aprofitarà, perquè tot té un ús.

Un cop a La Moravia, l’ordi es convertirà en malta. Parem-nos un moment per explicar què és exactament aquest nou producte que en aquesta ocasió servirà per fer cervesa.

La malta és el resultat de fer germinar els gran d’ordi. Un procés pel qual, el midó de l’ordi es converteix en sucre el que permetrà que després s’hi pugui elaborar cervesa.

Així, a La Moravia tracten cada any 100.000 tones d’ordi. Se’ls indueix la germinació i abans de culminar-la la paren. I això ho fan amb aigua, vapor d’aigua i assecant el cereal. En 6 dies, l’ordi esdevé malta, i el que era midó, a l’interior del gra, s’ha convertit en sucre. L’aspecte és semblant, però ni la composició, l’estructura interna ni els usos són els mateixos.

Quan dèiem que és un procés amb moltes ramificacions era perquè abans d’iniciar el maltatge cal que els grans tinguin la mateixa mida per tal que la germinació sigui homogènia, que no hi hagi grans d’altres cereals i fer que tota aquesta transformació sigui el més eficient possible.

Però no es llença res. Els grans que no fan la mida, que estan trencats o que no són d’ordi es faran servir per fer pinso, o per donar de menjar a animals directament. Alhora a La Moravia i per compensar el CO2 que emeten en els diversos procediments de triatge i transformació, tenen plantats noguers i altres arbres i sempre que es pot es continua replantant.

Malta

El procés d'elaboració de la malta | M.R.F.

Però tornem a la malta. De les 100.000 tones d’ordi que arriben a La Moravia, en surten 72.000 tones de malta que es destinen íntegrament a l’elaboració de cervesa Damm. I per fer-ho es transporten fins la fàbrica del Prat.

Un cop allà, la malta és mol i es posa en aigua que ajustada a diferents temperatures culminarà el procés de convertir el midó en sucre.

Abans de ser cervesa aquesta malta es filtra i la part de la pell externa del gra, que és fibra, es retira. A partir d’aquest moment rep el nom de bagàs i aquest producte ja no serveix més en l’elaboració de cervesa. Però tampoc es llença.

El bagàs té un 25% de proteïna pel que és ideal per nodrir vaques productores de llet.

És per això que una part d’aquell gra d’ordi que va sortir d’un camp de Lleida, es carrega al Prat i es porta fins a La Garrotxa.

Les vaues de la Cooperativa La Fageda

Les vaques de la Cooperativa La Fageda | XX

Allà, aquest bagàs servirà per alimentar les vaques de La Fageda, la cooperativa elaboradora de iogurts.

Aquest projecte social que amb una estructura empresarial potent ofereix oportunitats de tenir una feina digna a persones de La Garrotxa amb malalties cròniques , utilitza aquest bagàs per alimentar les seves vaques.

Uns animals que en mengen 18 kg al dia i que contribueixen a produir una llet més saludable.

I d’aquesta llet se’n fan iogurts que arriben a totes les botigues. També a les de Bell-lloc d’Urgell, d’on han sortit el gra d’ordi.

I així es tanca el cercle. Tot aprofitat. I pel camí se n’ha fet cervesa i s’han alimentat animals.

Avui et destaquem
Comentaris