12
de Març
de
2014
Act.
13
de Març
de
2014
El decreixementeconòmic pot ser compatible amb el benestar si es manté l'estabilitat laboral, és a dir, reduir el sou moderadament no danya la felicitat del treballador si l'ocupació és estable, segons un estudi elaborat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els investigadors de l'ICTA han enquestat 950 barcelonins per analitzar els efectes que una políticaambiental basada en el decreixement econòmic tindria en la felicitat i en el benestar. La investigació, publicada en la revista Global Environmental Change, posa de manifest que "si es manté l'estabilitat laboral i s'evita la vulnerabilitat econòmica, reduir el consum i disminuir salaris i hores de treball pot tenir un impacte positiu en el benestar".
"Les polítiques dirigides a mitigar de manera efectiva el canviclimàtic amb una reducció del creixement econòmic i del consum de combustibles fòssils tindrien un impacte monetari en l'economia, però també un impacte en el benestar i la felicitat de les persones", segons els investigadors de l'ICTA, que han analitzat quin seria aquest impacte.
Els científics han mesurat, a partir de les dades d'una enquesta realitzada el 2011, el grau de felicitat i satisfacció dels 950 ciutadans de Barcelona en relació amb el seu nivell d'ingressos actual i amb l'evolució d'aquests ingressos en els cinc anys anteriors. El qüestionari incloïa també dades sobre el seu nivell educatiu, estat laboral, salut, hàbits de consum i temps lliure, entre d'altres variables.
Quant al nivell salarial, "en condicions d'estabilitat laboral existeix un punt d'inflexió en la correlació entre ingressos i felicitat", ha explicat l'autora principal de l'estudi, FilkaSekulova. La investigadora ha afirmat que "la reducció de salaris en els dos anys anteriors a l'enquesta, d'1.373 a 1.310 euros mensuals de mitjana, no va suposar un descens del nivell de felicitat".
Els investigadors consideren que l'explicació més plausible és que la disminució dels ingressos és conseqüència de la reducció en les hores de dedicació al treball i, per tant, d'un increment del temps d'oci.
Les dades mostren que fins a una dedicació de 16 hores setmanals, la gent és més feliç com més hores treballa, però, a partir d'aquesta dedicació al treball, la felicitat disminueix amb les hores treballades. "Si posem aquests resultats en el context de les polítiques per mitigar el canvi climàtic, veiem que reduirconsum i salaris disminuint les hores de dedicació al treball i mantenint el lloc de treball pot tenir un impacte positiu en el benestar", ha dit Sekulova.
Els investigadors han puntualitzat, no obstant això, que l'atur, els llocs de treball inestables i la vulnerabilitat econòmica com a conseqüència de la crisi tenen un efecte negatiu molt important en la qualitat de vida que també es reflecteix en l'enquesta.
Encara que el consum de béns, com els cotxes, també provoquen un efecte positiu en la felicitat dels enquestats, els investigadors creuen que "incentivar el consum és una estratègia miop per aconseguir aquesta finalitat, atès que en poc temps aquests efectes desapareixen".
Els resultats de l'estudi demostren que les polítiques contra el canviclimàtic no tenen perquè reduir la felicitat de les persones a llarg termini i que el seu impacte pot ser fins i tot positiu si s'acompanyen de mesures per reduir les hores de treball i els estàndards de consum, mentre es manté l'estabilitat laboral.
Els investigadors de l'ICTA han enquestat 950 barcelonins per analitzar els efectes que una políticaambiental basada en el decreixement econòmic tindria en la felicitat i en el benestar. La investigació, publicada en la revista Global Environmental Change, posa de manifest que "si es manté l'estabilitat laboral i s'evita la vulnerabilitat econòmica, reduir el consum i disminuir salaris i hores de treball pot tenir un impacte positiu en el benestar".
"Les polítiques dirigides a mitigar de manera efectiva el canviclimàtic amb una reducció del creixement econòmic i del consum de combustibles fòssils tindrien un impacte monetari en l'economia, però també un impacte en el benestar i la felicitat de les persones", segons els investigadors de l'ICTA, que han analitzat quin seria aquest impacte.
Els científics han mesurat, a partir de les dades d'una enquesta realitzada el 2011, el grau de felicitat i satisfacció dels 950 ciutadans de Barcelona en relació amb el seu nivell d'ingressos actual i amb l'evolució d'aquests ingressos en els cinc anys anteriors. El qüestionari incloïa també dades sobre el seu nivell educatiu, estat laboral, salut, hàbits de consum i temps lliure, entre d'altres variables.
Quant al nivell salarial, "en condicions d'estabilitat laboral existeix un punt d'inflexió en la correlació entre ingressos i felicitat", ha explicat l'autora principal de l'estudi, FilkaSekulova. La investigadora ha afirmat que "la reducció de salaris en els dos anys anteriors a l'enquesta, d'1.373 a 1.310 euros mensuals de mitjana, no va suposar un descens del nivell de felicitat".
Els investigadors consideren que l'explicació més plausible és que la disminució dels ingressos és conseqüència de la reducció en les hores de dedicació al treball i, per tant, d'un increment del temps d'oci.
Les dades mostren que fins a una dedicació de 16 hores setmanals, la gent és més feliç com més hores treballa, però, a partir d'aquesta dedicació al treball, la felicitat disminueix amb les hores treballades. "Si posem aquests resultats en el context de les polítiques per mitigar el canvi climàtic, veiem que reduirconsum i salaris disminuint les hores de dedicació al treball i mantenint el lloc de treball pot tenir un impacte positiu en el benestar", ha dit Sekulova.
Els investigadors han puntualitzat, no obstant això, que l'atur, els llocs de treball inestables i la vulnerabilitat econòmica com a conseqüència de la crisi tenen un efecte negatiu molt important en la qualitat de vida que també es reflecteix en l'enquesta.
Encara que el consum de béns, com els cotxes, també provoquen un efecte positiu en la felicitat dels enquestats, els investigadors creuen que "incentivar el consum és una estratègia miop per aconseguir aquesta finalitat, atès que en poc temps aquests efectes desapareixen".
Els resultats de l'estudi demostren que les polítiques contra el canviclimàtic no tenen perquè reduir la felicitat de les persones a llarg termini i que el seu impacte pot ser fins i tot positiu si s'acompanyen de mesures per reduir les hores de treball i els estàndards de consum, mentre es manté l'estabilitat laboral.